Paul Auster
Paul Auster conversa amb Anna Guitart sobre la seva última novel·la "4 3 2 1", la més ambiciosa que ha escrit fins ara segons diu, i en què un mateix personatge, Archie Ferguson, viu quatre vides diferents.
Paul Auster conversa amb Anna Guitart sobre la seva última novel·la "4 3 2 1", la més ambiciosa que ha escrit fins ara segons diu, i en què un mateix personatge, Archie Ferguson, viu quatre vides diferents.
Jordi Puntí
Anna Guitart entrevista l'escriptor manlleuenc Jordi Puntí. Fa sis anys, des de la publicació d'"Els castellans", que Jordi Puntí no es trobava amb els lectors. Des de llavors sabíem que havia estat treballant en una novel·la sobre el músic Xavier Cugat. Encara l'esperem i, mentrestant, ha tornat als contes, allà on va començar. Jordi Puntí es va estrenar en el món literari amb dos reculls de contes i, aquesta temporada, hi ha tornat amb "Això no és Amèrica" (editada per Empúries en català i, Anagrama, en castellà).
De com el fet de ser fill únic el va influir per dedicar-se a explicar històries, els seus records d'infància, la seva passió per l'escriptura i la reescriptura, la seva relació amb els lectors i amb els seus personatges o el seu "instint fabulador" són alguns dels temes que flueixen al llarg de la conversa.Anna Guitart entrevista l'escriptor manlleuenc Jordi Puntí. Fa sis anys, des de la publicació d'"Els castellans", que Jordi Puntí no es trobava amb els lectors. Des de llavors sabíem que havia estat treballant en una novel·la sobre el músic Xavier Cugat. Encara l'esperem i, mentrestant, ha tornat als contes, allà on va començar. Jordi Puntí es va estrenar en el món literari amb dos reculls de contes i, aquesta temporada, hi ha tornat amb "Això no és Amèrica" (editada per Empúries en català i, Anagrama, en castellà). De com el fet de ser fill únic el va influir per dedicar-se a explicar històries, els seus records d'infància, la seva passió per l'escriptura i la reescriptura, la seva relació amb els lectors i amb els seus personatges o el seu "instint fabulador" són alguns dels temes que flueixen al llarg de la conversa.
Almudena Grandes
La sèrie "Episodios de una guerra interminable" d'Almudena Grandes s'ha proposat furgar en les escletxes més desconegudes dels anys del franquisme. Ara lliure als lectors "Los pacientes del Doctor García" (Ed. Tusquets).
La sèrie "Episodios de una guerra interminable" d'Almudena Grandes s'ha proposat furgar en les escletxes més desconegudes dels anys del franquisme. Ara lliure als lectors "Los pacientes del Doctor García" (Ed. Tusquets).
Carlos Zanón
El barceloní Carlos Zanón porta el gènere de la novel·la negra al seu ADN. La seva darrera novel·la, "Taxi" (Ed. Salamandra), no duu aquesta etiqueta, però indefugiblement té una certa mirada "negra". És la història del taxista Sandino, una mena d'Ulisses contemporani i barceloní, que fa un recorregut d'una setmana per la ciutat i es troba tota mena de personatges i es pregunta qui és i on és que ha de tornar.
El barceloní Carlos Zanón porta el gènere de la novel·la negra al seu ADN. La seva darrera novel·la, "Taxi" (Ed. Salamandra), no duu aquesta etiqueta, però indefugiblement té una certa mirada "negra". És la història del taxista Sandino, una mena d'Ulisses contemporani i barceloní, que fa un recorregut d'una setmana per la ciutat i es troba tota mena de personatges i es pregunta qui és i on és que ha de tornar.
Maria Bohigas
Club Editor, amb Maria Bohigas al capdavant, ha reeditat aquesta temporada "La mort i la primavera", segurament la novel·la més desconeguda de Mercè Rodoreda. Narra la història d'un adolescent en el sí d'un poble cruel, regit per unes creences terribles, que aniquila qualsevol idea de desig. És una novel·la fosca, de lectura devastadora, en què suren tots els grans temes de la literatura de Rodoreda i alhora és una novel·la política que es pregunta quin és el significat autèntic de la llibertat.
En aquesta conversa, Maria Bohigas aprofundeix en la gènesi de la novel·la, que es va publicar per primer cop el 1986, tres anys després de la mort de Rodoreda. De com s'hi va dedicar, de com hi apuntala temes que són mirall de la seva pròpia biografia i de les qüestions morals que plantegen alguns aspectes de la vida de l'escriptora al costat d'Armand Obiols i que mai s'han volgut investigar a fons.Club Editor, amb Maria Bohigas al capdavant, ha reeditat aquesta temporada "La mort i la primavera", segurament la novel·la més desconeguda de Mercè Rodoreda. Narra la història d'un adolescent en el sí d'un poble cruel, regit per unes creences terribles, que aniquila qualsevol idea de desig. És una novel·la fosca, de lectura devastadora, en què suren tots els grans temes de la literatura de Rodoreda i alhora és una novel·la política que es pregunta quin és el significat autèntic de la llibertat. En aquesta conversa, Maria Bohigas aprofundeix en la gènesi de la novel·la, que es va publicar per primer cop el 1986, tres anys després de la mort de Rodoreda. De com s'hi va dedicar, de com hi apuntala temes que són mirall de la seva pròpia biografia i de les qüestions morals que plantegen alguns aspectes de la vida de l'escriptora al costat d'Armand Obiols i que mai s'han volgut investigar a fons.
Colson Whitehead
En aquesta conversa, Whitehead explica com li va costar afrontar l'escriptura de la novel·la, les seves implicacions personals i familiars, la imatge estereotipada que es té de l'esclavisme sudista.
En aquesta conversa, Whitehead explica com li va costar afrontar l'escriptura de la novel·la, les seves implicacions personals i familiars, la imatge estereotipada que es té de l'esclavisme sudista.
Roser Capdevila
Roser Capdevila ha fet les delícies dels infants amb les seves històries, sobretot amb les protagonitzades per les Tres Bessones i la Bruixa Avorrida, que han donat la volta al món. Quan és a prop de fer els 80 anys, Roser Capdevila ha presentat les seves memòries il·lustrades, "La nena que volia dibuixar", un llibre en què recull sobretot els seus records d'infantesa i la postguerra que li va tocar viure. És el relat de la infantesa alhora dura i feliç d'una autora que mai ha deixat de ser una nena amb ganes de dibuixar.
Enregistrada al seu domicili familiar, allà on va néixer, al barri d'Horta de Barcelona, i allà on situa els records del llibre, en aquesta entrevista Roser Capdevila parla com, amb els seus dibuixos, ha volgut fer d'alguna manera de cronista d'una època. Plena d'humor i ironia parla dels seus records de l'escola, de la religió, de la família, de l'ambient opressiu i alhora dels seus afanys de llibertat. I també parla del pas del temps, de com assumeix la vellesa malgrat els embats de l'edat, que ja no la deixen ni llegir ni dibuixar.Roser Capdevila ha fet les delícies dels infants amb les seves històries, sobretot amb les protagonitzades per les Tres Bessones i la Bruixa Avorrida, que han donat la volta al món. Quan és a prop de fer els 80 anys, Roser Capdevila ha presentat les seves memòries il·lustrades, "La nena que volia dibuixar", un llibre en què recull sobretot els seus records d'infantesa i la postguerra que li va tocar viure. És el relat de la infantesa alhora dura i feliç d'una autora que mai ha deixat de ser una nena amb ganes de dibuixar. Enregistrada al seu domicili familiar, allà on va néixer, al barri d'Horta de Barcelona, i allà on situa els records del llibre, en aquesta entrevista Roser Capdevila parla com, amb els seus dibuixos, ha volgut fer d'alguna manera de cronista d'una època. Plena d'humor i ironia parla dels seus records de l'escola, de la religió, de la família, de l'ambient opressiu i alhora dels seus afanys de llibertat. I també parla del pas del temps, de com assumeix la vellesa malgrat els embats de l'edat, que ja no la deixen ni llegir ni dibuixar.
Joan-Lluís Lluís
L'escriptor Joan-Lluís Lluís ha guanyat el darrer premi Sant Jordi amb una novel·la que té un títol molt explícit: "Jo soc aquell que va matar Franco". És el que fa el protagonista d'aquesta història, un personatge que no estava cridat a fer cap heroïcitat, però a qui l'esclat de la Guerra Civil transforma la vida, de manera que era corrector de català i acaba sent un maqui. I, així, Joan-Lluís Lluís construeix una ucronia, i converteix la nostra història en una de totalment diferent.
En aquesta conversa, Joan-Lluís Lluís explica com el que a ell el mou a escriure és el plaer personal, malgrat que sap que el procés creatiu inclourà patiment, angoixa i depressió. Lluís no concep l'exercici literari sense una inseguretat total i permanent i dubta de tots els llibres que ha escrit i els que escriurà. Ens explica que no dona mai per acabada una novel·la i que per ell té una màxima importància l'opinió dels lectors, els quals considera cocreadors. També ens parla de la situació del català a la Catalunya Nord i de com encara es fa creus d'haver guanyat el premi Sant Jordi, si quan va decidir que volia dedicar-se a escriure, als 13 anys, ni tan sols sabia que ho podia fer en català.L'escriptor Joan-Lluís Lluís ha guanyat el darrer premi Sant Jordi amb una novel·la que té un títol molt explícit: "Jo soc aquell que va matar Franco". És el que fa el protagonista d'aquesta història, un personatge que no estava cridat a fer cap heroïcitat, però a qui l'esclat de la Guerra Civil transforma la vida, de manera que era corrector de català i acaba sent un maqui. I, així, Joan-Lluís Lluís construeix una ucronia, i converteix la nostra història en una de totalment diferent. En aquesta conversa, Joan-Lluís Lluís explica com el que a ell el mou a escriure és el plaer personal, malgrat que sap que el procés creatiu inclourà patiment, angoixa i depressió. Lluís no concep l'exercici literari sense una inseguretat total i permanent i dubta de tots els llibres que ha escrit i els que escriurà. Ens explica que no dona mai per acabada una novel·la i que per ell té una màxima importància l'opinió dels lectors, els quals considera cocreadors. També ens parla de la situació del català a la Catalunya Nord i de com encara es fa creus d'haver guanyat el premi Sant Jordi, si quan va decidir que volia dedicar-se a escriure, als 13 anys, ni tan sols sabia que ho podia fer en català.
Llucia Ramis
La periodista i escriptora mallorquina Llucia Ramis ha guanyat el darrer Premi Llibres Anagrama amb "Les possessions", la seva quarta novel·la, una història familiar que a partir d'una guspira encén tota una trama en què són protagonistes la corrupció, la memòria, els fantasmes, el periodisme, les malalties mentals i ella mateixa.
En aquesta conversa, Llucia Ramis parla a cor obert de les fronteres entre l'autobiografia i el paper que representa tot escriptor, de la diferència entre honestedat i fidelitat a l'hora de relatar els fets, de com la feina de periodista l'ha ajudat a esdevenir cronista en tot allò que escriu, de les herències generacionals, de com la corrupció és el tabú de la societat i les malalties mentals són el tabú de l'individu, de com va començar a escriure de nena per tal d'aconseguir allò que desitjava, de com l'escriptura conté un component d'autoengany i de com forma part essencial de la seva vida.La periodista i escriptora mallorquina Llucia Ramis ha guanyat el darrer Premi Llibres Anagrama amb "Les possessions", la seva quarta novel·la, una història familiar que a partir d'una guspira encén tota una trama en què són protagonistes la corrupció, la memòria, els fantasmes, el periodisme, les malalties mentals i ella mateixa. En aquesta conversa, Llucia Ramis parla a cor obert de les fronteres entre l'autobiografia i el paper que representa tot escriptor, de la diferència entre honestedat i fidelitat a l'hora de relatar els fets, de com la feina de periodista l'ha ajudat a esdevenir cronista en tot allò que escriu, de les herències generacionals, de com la corrupció és el tabú de la societat i les malalties mentals són el tabú de l'individu, de com va començar a escriure de nena per tal d'aconseguir allò que desitjava, de com l'escriptura conté un component d'autoengany i de com forma part essencial de la seva vida.
Màrius Serra
Màrius Serra ha escrit "La novel·la de Sant Jordi", una sàtira sobre una diada molt estimada, que està a punt d'arribar, i que en aquesta ocasió és plena d'espines. Juganer com és ell amb el llenguatge, en aquest llibre juga també amb els egos i vanitats dels escriptors i, literalment, els mata. El que és clar és que en aquesta novel·la negra, en què ell mateix és un dels protagonistes, Màrius Serra s'ho ha passat d'allò més bé disparant a tort i a dret.
En aquesta conversa analitza en què s'ha convertit el dia de Sant Jordi iexplica la seva relació amb la diada des que va començar a participar-hi venent-hi una revista de mots encreuats a principis dels anys 80. També parla del seu interès per la novel·la negra, de la seva relació de fascinació amb els jocs i amb les paraules, de la pulsió egòlatra que l'empeny a escriure o dels grans egos que banyen tot el món cultural.Màrius Serra ha escrit "La novel·la de Sant Jordi", una sàtira sobre una diada molt estimada, que està a punt d'arribar, i que en aquesta ocasió és plena d'espines. Juganer com és ell amb el llenguatge, en aquest llibre juga també amb els egos i vanitats dels escriptors i, literalment, els mata. El que és clar és que en aquesta novel·la negra, en què ell mateix és un dels protagonistes, Màrius Serra s'ho ha passat d'allò més bé disparant a tort i a dret. En aquesta conversa analitza en què s'ha convertit el dia de Sant Jordi iexplica la seva relació amb la diada des que va començar a participar-hi venent-hi una revista de mots encreuats a principis dels anys 80. També parla del seu interès per la novel·la negra, de la seva relació de fascinació amb els jocs i amb les paraules, de la pulsió egòlatra que l'empeny a escriure o dels grans egos que banyen tot el món cultural.
Especial Sant Jordi 2018
El programa recull les reflexions que els autors Paul Auster, Jordi Puntí, Carlos Zanón, Almudena Grandes, Colson Whitehead, Roser Capdevila, Joan-Lluís Lluís, Llucia Ramis i Màrius Serra fan sobre el seu ofici. De com van començar a escriure, de la seva implicació personal en allò que fan, de com treballen, de la seva relació amb els lectors i de com l'escriptura forma part essencial d'allò que són.
El programa recull les reflexions que els autors Paul Auster, Jordi Puntí, Carlos Zanón, Almudena Grandes, Colson Whitehead, Roser Capdevila, Joan-Lluís Lluís, Llucia Ramis i Màrius Serra fan sobre el seu ofici. De com van començar a escriure, de la seva implicació personal en allò que fan, de com treballen, de la seva relació amb els lectors i de com l'escriptura forma part essencial d'allò que són.
Don Winslow
Després d'haver-nos submergit de ple en les guerres del narcotràfic amb "El poder del perro" i "El Cártel", Don Winslow canvia de temàtica i d'escenari i ens porta a Nova York.
Després d'haver-nos submergit de ple en les guerres del narcotràfic amb "El poder del perro" i "El Cártel", Don Winslow canvia de temàtica i d'escenari i ens porta a Nova York.
Poetes: Sílvia Bel , Silvie Rothkovic i Laia Martinez
En la setmana en què comença el Festival Barcelona Poesia, Anna Guitart té "Tot el temps del món" per parlar amb les poetes Sílvia Bel Fransi, Silvie Rothkovic i Laia Martinez i Lopez.
En la setmana en què comença el Festival Barcelona Poesia, Anna Guitart té "Tot el temps del món" per parlar amb les poetes Sílvia Bel Fransi, Silvie Rothkovic i Laia Martinez i Lopez.
Erri de Luca
Erri De Luca ha publicat "La natura expuesta", que protagonitza un escultor a qui encarreguen destapar el sexe masculí d'una escultura que havia estat tapada per pudor. En aquesta novel·la parla de l'art, de la creació, de la bellesa, de la religió, de la muntanya, de persones que intenten travessar-la per aconseguir una vida millor. Amb cada nou llibre, Erri De Luca ofereix l'oportunitat de gaudir d'una conversa interessant.
Al llarg de mitja hora, De Luca parla de com es considera redactor i no autor d'històries, perquè les històries, diu, les patenta la vida. De com, per saber si una història li agrada, l'arriba a reescriure fins a tres vegades. De com escrivia des de petit i de com no va començar a publicar fins a l'edat madura. De com l'escriptura permet "salvar el temps" i ens protegeix. Del seu passat com a obrer, fent infinitat de feines, del seu passat revolucionari i de com, avui, hi ha causes que el sacsegen tan fort que no els pot girar la cara, com el drama dels naufragis de migrants al Mediterrani, un mar que, diu, corre per les seves venes i al qual pertany.Erri De Luca ha publicat "La natura expuesta", que protagonitza un escultor a qui encarreguen destapar el sexe masculí d'una escultura que havia estat tapada per pudor. En aquesta novel·la parla de l'art, de la creació, de la bellesa, de la religió, de la muntanya, de persones que intenten travessar-la per aconseguir una vida millor. Amb cada nou llibre, Erri De Luca ofereix l'oportunitat de gaudir d'una conversa interessant. Al llarg de mitja hora, De Luca parla de com es considera redactor i no autor d'històries, perquè les històries, diu, les patenta la vida. De com, per saber si una història li agrada, l'arriba a reescriure fins a tres vegades. De com escrivia des de petit i de com no va començar a publicar fins a l'edat madura. De com l'escriptura permet "salvar el temps" i ens protegeix. Del seu passat com a obrer, fent infinitat de feines, del seu passat revolucionari i de com, avui, hi ha causes que el sacsegen tan fort que no els pot girar la cara, com el drama dels naufragis de migrants al Mediterrani, un mar que, diu, corre per les seves venes i al qual pertany.
Amélie Nothomb
Dédodat i Tremière són dos proscrits de la societat i també els protagonistes de la darrera novel·la de l'escriptora belga Amélie Nothomb.Basada en "En Riquet el del plomall", un conte clàssic de Charles Perrault.
Dédodat i Tremière són dos proscrits de la societat i també els protagonistes de la darrera novel·la de l'escriptora belga Amélie Nothomb.Basada en "En Riquet el del plomall", un conte clàssic de Charles Perrault.
