L'escriptor conversa amb Anna Guitart a "Tot el temps del món"

Sergi Pàmies: "'L'art de portar gavardina' és un llibre d'amor sobre les absències"

"Tot el temps del món" ha tornat amb Sergi Pàmies. L'escriptor parla amb Anna Guitart del seu nou llibre i també de l'ofici d'escriure i de la seva vida
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Sergi Pàmies ha estat el primer convidat d'Anna Guitart a la nova etapa del programa "Tot el temps del món". La conversa amb l'escriptor ha girat al voltant de "L'art de portar gavardina", el seu últim recull de contes. Com en obres anteriors, l'autor repeteix alguns esquemes, com per exemple, matar-se. El llibre també torna a barrejar realitat i ficció, un recurs que fa que els lectors especulin, cosa que diverteix molt l'autor, segons ens avança Anna Guitart:

"Jo treballava sempre amb la realitat, amb la imaginació i amb la memòria, i a "L'art de portar gavardina" hi ha poca imaginació. Canvia el còctel. Els ingredients són els mateixos, però la dosi és diferent."

"El període que retrata 'L'art de portar gavardina' és un període en què han passat més coses que en d'altres llibres i totes molt conclusives. Han coincidit l'assumpció de la mort dels pares, l'assumpció del final de l'amor i l'assumpció que els fills ja no són teus sinó que són seus, i se m'ha acumulat la feina emocional, i això es nota."

"'L'art de portar gavardina' és un llibre d'amor sobre les absències. Tres amors que s'acaben per raons diferents."

"A vegades, tots els ingredients que tens són aparentment reals, però estàs fent pura ficció. I al revés, a vegades tots els elements són de ficció i estàs fent autobiografia pura."

 

Sergi Pàmies escriptor i la relació amb el lector

"Quan fas ficció, la participació del lector és diferent de quan fas memòria o periodisme. El paper participatiu del lector és molt alt, és més intens. No li ve tot donat, tot fet: ha d'imaginar, pensar, preguntar-se, identificar-se..."

"La realitat que es crea entre el lector i l'escriptor no té res a veure amb la realitat, té a veure amb la lectura. És com una altra dimensió de la realitat. I això és el que a mi sempre m'ha interessat, tant com a lector com com a escriptor. Ser capaç de crear un moment compartit, no se sap amb qui, a través d'elements molt estranys, molt reals sovint, que acaben configurant una cosa que, de fet, no existeix, s'està produint en el moment que tu estàs llegint."

"Hi ha un determinat tipus de persones que no podem triar. I aleshores agafem el que ens trobem: a la vida, al carrer, amb tot. I ja assumim que hem d'estar al lloro, hem d'estar mirant els contenidors, gairebé. Jo m'hi he sentit molt còmode. És allò que no volen els grans escriptors. Jo soc com el tio del carrer que va pels contenidors agafant el que desestima la literatura amb lletres majúscules."

"Jo tinc la comoditat que escric als diaris i amb això ja en tinc prou. Oficialment jo no escric. I només si una història o una cosa que m'inquieta perdura i m'interpel·la, em persegueix i em posseeix, aleshores m'hi haig de posar."

"Jo vaig començar volent ser un poeta amargat, trist i profundament mimètic dels poetes que m'agradaven. Però no tenia ni la biografia ni l'edat per ser-ho."

 

Sergi Pàmies enfront de Teresa Pàmies

"La meva mare va començar tard a publicar, jo ja tenia una edat i anava llegint els llibres gairebé per respecte familiar. Quan jo vaig començar a publicar, la meva mare era una gran entusiasta del que jo feia."

"En contrast amb la literatura de la meva mare, que era una literatura brutal i d'epopeia, jo sí que he defensat un model de coses absolutament normals i grises, convencionals. I d'un món gens literari, gens aventurer, gens lluminós de la fantasia."

 

Contes o novel·les

"Quan escric els contes, faig una primera versió molt caòtica, molt llarga i molt excessiva i, a partir d'allà, ve el moment fabulós que és tota la construcció posterior. La primera versió és com una pedra i tu has de trobar quina escultura hi ha dins."

"Des de fa cinc o sis anys, em torno a fixar en les novel·les per fer-les jo. Això no vol dir que hagi de fer la primera que vegi. Estic en un procés, com aquells animals que els agafen en captivitat i els deixen anar. M'estic readaptant a la selva dels novel·listes i, per tant, desconfio de la primera novel·la que em passi pel cap. Però sí que he sortit de la captivitat."

"La novel·la no és tan agraïda com els contes. És molt possessiva i estàs només amb una sola història. De manera que les pujades i baixades anímiques o d'interès no estan compensades. En canvi, quan estàs fent contes, com que el conte és promiscu, tolera que vagis amb altres. És més, ho demana."

 

Com és Sergi Pàmies?

"Al final, ets com ets. Per més que vagis teixint estratègies, acabarà sortint com ets."

"Jo he sigut un pare psicòpata, un pare helicòpter, i ho he sigut perquè creia que ho havia de ser. Si tornés a ser pare intentaria abaixar una mica la psicopatia sense perdre-la del tot. Hi ha un punt de psicopatia en els pares, que està bé que hi sigui."

VÍDEOS RELACIONATS