Marina Garcés: "Llegir és una pràctica de resistència"

L'any 2016 l'Institut d'humanitats de Barcelona va fer 30 anys i va posar en marxa un projecte per determinar en quin estat anímic estaven les humanitats. Marina Garcés en va ser la directora i la culminació ha estat la publicació del llibre "Humanitats en acció". L'obra inclou 20 "veus que ens poden ajudar a transformar els nostres mons", explica l'assagista. Garcés, nascuda el 1973, qualifica aquest llibre com "un catàleg obert d'actituds vitals amb les quals poder-nos relacionar". La filòsofa ha estat la convidada de l'Anna Guitart a "Tot el temps del món" i amb ella el programa ha reflexionat sobre l'estat de les humanitats, sobre la recerca de la llibertat i sobre el poder de la lectura. "Les humanitats estan de moda". Amb aquesta frase contundent de Marina Garcés arrenca el llibre "Humanitat en acció" i també la conversa amb la periodista Anna Guitart. Realment és així? "Darrerament veiem cues per anar a conferències, veiem entrades esgotades a les obres de teatre, també certa fascinació per determinats escriptors, per historiadors.... ", diu la pensadora barcelonina. Però això no té perquè ser positiu, afegeix. No és bona una moda quan el consum es fa de manera no crítica. "Volem consumir cultura, volem entretenir-nos, volem fer oci cultural, volem saber quatre noms que ens facin quedar bé davant de la gent o fer veure que descobrim novetats... però que no ens afecti massa, que no ens inquieti massa, que no posi en perill aquelles seguretats i aquells mons que volem que segueixi estan al seu lloc (...). Volem consumir acríticament cultura i mantenir el simulacre d'oci cultural". "Sempre tenim la capacitat i la potència de reaprendre a veure el món i això no és una activitat innòcua, no és una activitat que ens pugui deixar indiferents, que ens pugui deixar iguals. Qualsevol element amb el qual entrem en relació afectarà la manera com som. No som una cosa ja per sempre. Esdevenim. Ens transformem. Ens vinculem als sentits que compartim". "Sembla que els continguts culturals per sí mateixos han de fer el bé, quan sabem que els continguts no són res sense les relacions materials, institucionals, econòmiques o simbòliques que fan que tinguin uns efectes o uns altres". Marina Garcés Marina Garcés es mostra crítica amb el poder i amb el control que aquest exerceix sobre la cultura i les humanitats. Garcés defensa que torna a ser vigent l'antiga disputa de l'alta cultura en mans d'uns pocs i les cultures populars per a la resta. La desigualtat creixent es nota molt també en l'accés a la cultura, explica. "Tornem a estar en un moment en què determinats poders polítics, econòmics, tecnològics, etc estan sabent dirigir, manipular i orientar molt bé les pors". "El camp de la cultura sempre ha estat un camp de batalla, un camp en tensió entre diferents concepcions sobre qui té dret i qui té el privilegi d'accedir a la cultura? A quina cultura? Al servei de qui? En funció de quins interessos?". "Aquella antiga disputa ja no és tan antiga. La disputa d'una alta cultura, en mans de les classes privilegiades i de la gent que ha tingut un determinat accés a l'educació i a determinades institucions, i les cultures populars com aquelles que emergeixen del poble o que es deixen només per a determinades classes socials". "Podem tenir totes les obres de Shakespeare sobre la taula, que si les fa servir el poder per fer-nos sentir més por doncs tindran uns efectes molt diferents que si les llegim o les compartim o les escenifiquem d'una manera i ens preguntem on se sosté el poder, per exemple, i quines són les seves ombres i com les podem desvetllar i transformar". "Estem en un moment en què les desigualtats creixents estan creixent també en l'àmbit cultural i educatiu. Estem vivint el que són nous fenòmens de desigualtat cultural i educativa que potser ja no passen pel problema de l'accés, però és una desigualtat que té més a veure amb la desigualtat: quina relació podem tenir amb tot aquest saber? És evident que és molt desigual i que s'estan construint nous privilegis i noves maneres de capturar la cultura com un factor de distinció i de poder a la nostra societat". Marina Garcés Marina Garcés fa una crida a accedir a la cultura d'una manera crítica. Segons ella, l'accés crític a la cultura permet conèixer els límits i atrevir-se a trencar-los. Precisament traspassant aquests llindars s'assoleix la llibertat, diu. "El potencial emancipador de l'activitat cultural és el d'apropar-nos a allò que encara no sabem que som o a allò que estem esdevenint (...). El fet de posar-nos en els llindars del que podem ser és precisament allà on trobem el que grandiloqüentment en podem dir la llibertat. La llibertat no és una pàgina en blanc, no és un món a zero per reconstruir o per imaginar. La llibertat és precisament entendre que els contorns del que som mai estan del tot acabats i que no hi ha cap poder que ens pugui dir fins aquí". "El límit el podem desplaçar, el podem qüestionar, podem preguntar-nos qui l'ha posat i, no només això, sinó que podem recórrer un camí no traçat". Marina Garcés Com no podia ser d'altra manera, la conversa entre Anna Guitart i Marina Garcés acaba amb una reflexió sobre la lectura, una activitat que Garcés considera individual però també cada vegada més col·lectiva. Les interferències constants a la nostra vida individual fan que els individus busquin espais col·lectius - com els clubs de lectura o els grups d'amics lectors- per aillar-se i gaudir de la lectura. "Ara, els espais íntims i els espais domèstics estan totalment colonitzats per tota mena d'altres activitats". "La lectura ens està donant la possibilitat de viure a través de la lectura i de compartir noves comunitats, que són les de lectors i lectores que, cada vegada més, es troben al voltant del llibre". "Qui llegeix es transforma de moltes maneres. Qui sóc jo quan llegeixo? Potser ni jo ho sé. I qui són els nosaltres que es construeixen a través de la lectura. Tots els lectors sabem que fem nostres mons que estan en altres temps, en altres espais i que, fins i tot, acaben transformant les maneres com veiem els nostres mons". "Llegir és una pràctica de resistència, és una de les activitats més indomables que hem inventat els humans perquè permet aquest silenci impenetrable per cap poder". "Sempre ha fet por una personeta amb un llibre sota el braç. És un perill amb cames i amb una eina molt senzilla per transformar el món d'una manera molt poderosa". Marina Garcés

Marina Garcés: "Llegir és una pràctica de resistència"

És perillós llegir? Marina Garcés afirma que una persona amb un llibre sota el braç fa por. A qui? La filòsofa ha estat la convidada d'Anna Guitart a "Tot el temps del món" i diu que la lectura "és una de les activitats més indomables que hem inventat els humans"