Anna Guitart conversa amb Joan Margarit a "Tot el temps del món"

Joan Margarit: "Un poema és de les arts més fàcils d'entendre i de llegir"

Joan Margarit ha escrit més de 1.000 poemes i ara ha sentit la necessitat de preguntar-se per què els ha escrit. La resposta la trobeu en el seu últim llibre "Per tenir casa cal guanyar la guerra". Anna Guitart ha conversat amb ell de la poesia, dels records i de l'ofici d'escriure a "Tot el temps del món".
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/AturarSilenciarPujar el volumDisminuir el volumInstruccions per interactuar amb el player
imatge

La conversa d'Anna Guitart amb Joan Margarit a "Tot el temps del món" pren com a excusa el seu darrer llibre en prosa "Per tenir casa cal guanyar la guerra", on el poeta parla de la seva infància, de la seva joventut, de la família, dels canvis constants de casa i de com la guerra i la postguerra li van donar un sentit tràgic sense ell adonar-se'n. L'obra també gira al voltant del descobriment de la por i de la intempèrie, molt presents en la seva obra. O de la solitud, que pot ser un refugi magnífic. Però "Per tenir casa cal guanyar la guerra" no és un llibre de memòries, ni vol ser una biografia. I és que, tot i que l'autor recorre la seva vida, el darrer llibre de Joan Margarit respon a un objectiu clar: explicar per què ha escrit el miler de poemes que ha escrit.

"Si jo hagués fet les memòries dels anys que surten en aquest llibre, seria el triple de gruixut" .

"Tots els meus llibres tenen un epíleg i això vindria a ser l'epíleg de l'obra completa".

 

És un llibre necessari per acompanyar la seva obra completa? Permet entendre millor els poemes de Joan Margarit? Necessari, no, diu ell però pot ajudar els lectors que s'hi vulguin apropar més. Margarit explica que, tot i ser un llibre de prosa, l'ha escrit emprant la tècnica de la poesia i això explica que, tot i ser relativament curt, hagi trigat quatre anys a escriure'l.

"La tècnica de la poesia representa primer buscar dins teu, després veure quina part és també dels altres, treure-ho i procurar explicar-ho".

"Un prosista o un novel·lista l'hauria escrit en un estiu".

"Un poema no ha de necessitar mai res. Ara, si tens ganes d'endinsar-te en el poema per la via de l'autor, aquest llibre t'hi portarà més. Si segueixes l'autor buscant-se a si mateix, t'acostaràs més en això".

 

Respecte del fet de si la poesia necessita ajuda per ser compresa, Joan Margarit diu que no i, de fet, critica els professors que interpreten els poemes perquè els alumnes els entenguin. Un poema no necessita interpretacions, diu.

"Un poema és de les arts més fàcils d'entendre i de llegir. No has de fer res. És ràpid, és curt (...). Ara has de saber que allò s'ha de llegir dues o tres vegades i anar-hi entrant. I quan has començat a entrar, si el poema és bo, ja el tens per a tota la vida. Cada dia tu seràs diferent i el poema cada dia et dirà coses diferents".

 

Hi ha cap fórmula per distingir un bon poema i un mal poema? Ell diu que fins que no passen dues generacions és gairebé impossible de saber i posa com a exemple el seu cas concret. Ell va començar a escriure en castellà perquè havia rebut formació en aquesta llengua. Però era molt conscient que no se'n sortia prou bé. Després de 20 anys, una carta de Miquel Martí Pol el va encoratjar a publicar en català.

"El meu primer llibre el va prologar Camilo José Cela. Em deia que era un surrealista metafísic, però jo veia que allò no anava".

"Vaig començar a plantejar-me quins poetes hi havia que havien escrit en una llengua que no era la seva materna i eren grans poetes. No en vaig trobar ni un".

"Començo a escriure en català com un boig, però aleshores no són 4 sinó 8 llibres que he de llençar. Perquè l'excés d'entusiasme amb la meva pròpia llengua porta també a fer-ho malament una altra vegada per l'altre extrem. I guanyo el Carles Riba i moltes coses d'aquestes, però, de tot això, no en queda res. Dels 4 llibres castellans primers i dels 8 llibres catalans primers, no en queda res. Jo no tinc joventut en l'obra completa. La meva obra completa comença als 40 anys amb un llibre que es titula 'Restes d'aquell naufragi'".

A banda del seu últim llibre, de la poesia i de l'ofici d'escriure, a "Tot el temps del món", Joan Margarit també parla de la seva infantesa i, en concret, de la manera de ser de la seva mare i de la dificultat que tenia per demostrar estima. I al final de la conversa, el poeta acaba reflexionant sobre els sentiments, els eufemismes i la manera com ens expressem.

"Estimar és difícil. La meva mare estimava, però no sabia com expressar-ho. Però la comunicació amb l'altre és que s'adoni que l'estimes, i això és complicat".

"Jo penso que el perdó no existeix. És un esforç cap a una direcció, però no pots arribar-hi. El que ha passat ha passat. No hi ha volta de full".

"Tampoc té sentit la frase: s'aprèn dels errors. Com s'aprèn dels errors? Si quan estàs sortint d'un error ja estàs fent el següent! Sortir d'una misèria ens fa contents, però ens fa contents perquè no sabem cap a quina altra misèria anem".

"No hem de simplificar les qüestions. Com, per exemple, amb els eufemismes. Estic supercontenta, es diu. Jo tota la vida n'he tingut prou d'estar content. Per què has d'estar supercontenta? Perquè tens por de no està contenta".

Joan Margarit

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS