"Memòries de mi mateix" (Editorial Columna, 2022) és un llibre que uneix dos relats. Ferran Torrent (Sedaví, 1951) va començar a escriure un llibre abans de la pandèmia que situava la història al 1968. Es va aturar i  en va començar un altre durant el confinament, escrit en primera persona per un personatge de ficció. Però, tot i que a ell no li feien el pes aquells primers fulls que havia escrit, un amic periodista el va convèncer que la història era bona. Llavors l'escriptor valencià va trobar la fórmula per enllaçar la història del 1968 amb què acaba el 2019: el personatge del Mític Regino, un falsificador de documents i d'obres d'art

El Mític Regino ja havia aparegut en altres narracions de Torrent. A "Memòries de mi mateix", la seva activitat "professional" el porta fins a l'espoli d'obres d'art durant el nazisme; Regino ha copiat un quadre per posar-lo al lloc de l'original i emportar-se'l; però no podrà vendre la pintura que ha robat perquè es tracta d'un quadre que està a la llista d'obres espoliades pels nazis

A més a més del mític Regino, l'escriptor valencià recupera altres personatges com el pare Rafel, el Messié i el Llargo que ara viuen en una residència. També apareix a la novel·la el periodista Marc Sendra, l'alter ego en la ficció de Ferran Torrent.

Encara que la darrera novel·la de l'autor de Sedaví no són unes memòries, durant la conversa, Ferran Torrent ha fet memòria de com va començar la seva carrera en el món de les lletres.

"Amb 15 anys no imaginava que mai seria escriptor. Quan era encara un estudiant de batxillerat vaig escriure un conte: "Las Olimpiadas de Follolandia". Me vaig organitzar unes olimpíades sexuals, i la gent s'ho passava bé, i això recorde que són els meus inicis."

A la mateixa època, la seva habilitat com a escriptor va ajudar Ferran Torrent en un examen molt important

"Però ja tenia traça per escriure perquè l'últim examen del batxillerat elemental, la revàlida de quart, va ser una redacció:  No feren un examen, lo que feren era posar un títol en la pissarra, i a partir d'eixe títol, tu havies de fer un conte. Era "Luces de la ciudad". I vaig treure un notable, que és l'únic notable que he tret en ma vida."

Torrent va començar a escriure "formalment" l'any 1983 amb un company

"Sí, vaig fer el primer llibre, "La gola del llop" ,  amb Josep Lluís Seguí."

Després de publicar aquesta obra, Ferran Torrent va començar a escriure "No emprenyeu el comissari" (1984) i quan portava uns 50 o 60 fulls va preguntar a Josep Lluís Seguí si volia que l'escrivissin junts, però Seguí li va explicar que preferia que cadascú fes la seva carrera.

"I gràcies a això, vaig fer la carrera jo en solitari. Perquè jo no tenia cap intenció, mai pensava que podria guanyar-me la vida escrivint"

"Jo crec que, moltes vegades, el destí és... és molt... estrany."

Però escriurà Ferran Torrent les seves veritables memòries?  Ell creu que no i explica els motius pels qual no té pensat fer-les

"Jo crec que no les faré,  perquè quan tu fas les teues memòries, atemptes contra la memòria dels altres, la intimitat dels altres. I a mi no m'agradaria que atemptaren contra la meua intimitat. "

"La gent és molt xafardera. Sobretot amb la gent coneguda, i jo he conegut molta gent coneguda."

"I si tu fas la teua biografia i hi comences a posar inicials, per a mi no té valor això."

 

Però d'altra banda, hi ha novel·les de Torrent basades en fets autobiogràfics i durant la conversa amb Anna Guitart fa esment de dos dels seus títols

"Sempre he pensat que part de les meues memòries estan a les meues novel·les."

"En "Gràcies per la propina" i en "La vida en l'abisme" hi ha moltes memòries meues."

""La vida en l'abisme" és una memòria sectorial."

Ferran Torrent diu que creu que no farà les seves memòries però sí que ha pensat a escriure-les, o almenys ja té el títol

"Però, si les faig, tinc el títol: 'Parla, perla'"

Ferran Torrent