D'una banda, Dolors Udina ha traduït "Diari d'una escriptora". En aquest cas, la selecció la va fer Leonard Woolf, el marit de Virginia, uns 10 anys després de la seva mort. Ell va decidir concentrar-se en la part de l'escriptura, quan Virginia Woolf parla de literatura, de tot el seu procés de creació, també de les seves lectures.

Per la seva banda, Carlota Gurt ha traduït "Diaris", una selecció dels textos que ha fet l'escriptor Gonzalo Torné, que és un gran entès en l'obra de Virginia Woolf. Ell no ha necessitat ser prudent amb ningú i ha triat dels 5 volums el que ell ha volgut. D'aquesta manera, evidentment, hi trobem aquesta part de procés de creació de la Virginia Woolf escriptora, però també ens ha volgut mostrar altres cares, potser unes cares una miqueta més fosques: la Woolf una mica més crítica o marcada per esdeveniments, com per exemple la Segona Guerra Mundial.

Anna Guitart afirma que, en qualsevol cas, tots dos llibres fan venir moltes ganes d'entrar a la literatura de la Woolf.

Durant l'entrevista, tant Carlota Gurt com Dolors Udina coincideixen en una cosa, i és que traduir l'obra de Virginia Woolf és bastant complicat. Fins i tot diuen que van sentir pànic i por quan els editors van proposar-les traduccions de textos de l'escriptora anglesa. Per què?

Perquè és un geni,  i els traductors som molt humils, però, de fet, no ho som tant, perquè ens posem al lloc d'un autor com la Woolf.

Costa molt d'entendre. És una senyora que té una idea, una visió de la literatura molt per damunt del que podem tenir tots plegats.

Dolors Udina

Té una cosa molt curiosa, tant en els diaris com en la ficció, que és la manera que té de lligar les idees. Com salta d'una cosa a l'altra.

Penses: "Aquestes dues idees estan connectades", però no t'explica ben bé com, i la traductora ha de teixir com s'uneixen les dues coses.

Quan  has de traduir, de vegades, costa mantenir aquesta mena d'ambigüitat, perquè no saps ben bé què volia dir.

Carlona Gurt

Carlota Gurt i Dolors Udina coincideixen en la importància de trobar les paraules més específiques per entendre el que diu, cosa que no passa amb altres autors. I també expliquen les reflexions de Virginia Woolf sobre el fet d'escriure i les seves autoexigències. Sempre parla dels seus dubtes, de si no ho fa prou bé, de com ho rebran els altres:

Hi ha un punt que arriba a la conclusió que, al final, ella té una veu molt personal, molt peculiar, molt autèntica.

L'escriptora afirma: "Faig les coses com les sento, malgrat que això provoqui molts dubtes. Si no soc jo, no soc ningú."

La finalitat del diari no és que tot estigui perfecte estilísticament.

Carlota Gurt

Comença un llibre ("Una cambra pròpia") amb un "però" i fer-ho és dir "Jo el vull començar així"

"Jo el que he de fer és ser jo", però es posa molt nerviosa per la reacció dels amics, especialment de l'escriptor E.M. Foster.

Dolors Udina

Carlota Gurt creu que "està molt bé, veure una persona com la Woolf, una mena de bèstia, que és molt segura en moltes coses, veure totes les seves contradiccions emocionals i psicològiques que té, que la fan molt humana".

Dolors Udina creu que la disbauxa de Woolf a l'hora de pensar té l'origen en el fet que no va anar a escola, la seva mare la va ensenyar i que va llegir molts llibres de la biblioteca del seu pare.

Però, per què Virginia Woolf va escriure els seus diaris?

Se suposa que escrivia cada dia, es permetia una estona després del te, per escriure'ls i és com una manera de desfogar-se.

En alguna entrada parla d'això, que té com uns neguits, que se'ls treu de sobre escrivint. I és també una manera d'entrenar-se, i és una manera de conèixer-se.

Ho fa amb la idea d'escriure unes memòries en el futur, però no de publicar els diaris.

Carlona Gurt

Ella deia que escrivia els diaris per descansar.

Tenia una capacitat de treball brutal i amb el diari descansava. Hi ha entrades molt frívoles, i hi ha entrades molt serioses. Hi ha entrades en què pensa el que vol fer escrivint novel·les; això és bastant interessant.

Dolors Udina

Tanmateix, traduir els diaris té la dificultat de les referències que fa l'escriptora a coses que la traductora desconeix. Llavors els cal buscar alguna entrada anterior o fer recerques a Google, ara on es pot trobar gairebé tota la informació, especialment si està en anglès.

Aquesta conversa entre Anna Guitart i les traductores Dolors Udina i Carlota Gurt pot ser una molt bona entrada a l'univers de l'escriptora anglesa Virginia Woolf.