"Materials de construcció" està basada en la relació d'Eider Rodríguez amb el seu pare alcohòlic, que va morir la tardor del 2019 als 64 anys. Quan l'escriptora basca estava treballant en un nou llibre de relats, la història que explica a "Materials de construcció" no deixava de venir-li al cap. En una conversa de feina, la seva editora li va recomanar que l'escrivís i ho va fer.

"Tant bon punt vaig començar a escriure sabia que no seria un relat, perquè em van venir al cap un munt d'idees, un munt de fragments, de capes i jo sabia que no hi cabien en un text tan curt. És per això que vaig fer una mena de novel·la."

L'autora de "Materials de construcció" diu que aquest llibre és una "novel·la de no-ficció" i va explicar durant l'entrevista perquè el defineix així.

"He treballat amb material autobiogràfic."

"He transformat les persones en personatges. Per això és una novel·la, és un artifici. Però és de no ficció perquè  els personatges tenen els noms i els cognoms de les persones reals en què estan basats  els personatges,"

Però, tot i que la història de la novel·la és dura, per a Eider Rodríguez va ser una escriptura "sorprenentment plaent". L'escriptora diu que amb els seus relats ha de controlar tot molt, però que aquesta vegada, un cop es va donar permís per contar aquesta història de la seva família i va prendre algunes decisions sobre el tipus de text i els noms dels personatges, tenia el sentiment que el que feia era col·locar les paraules segons les normes sintàctiques.

"Va ser anar tirant del fil i va anar venint (el text de la novel·la)"

"O sigui, com si d'alguna manera, no em vull posar mística, estigués ja escrita" 

Escriure aquesta novel·la va ser una necessitat i una qüestió de coherència personal per a l'autora.

"Vaig entendre que si era una escriptora de debó i  que si jo volia continua sent escriptora, pot sonar grandiloqüent, però va ser així com ho vaig sentir, el meu compropís passava per escriure aquesta història."

"Si no l'hagués escrita, no hagués estat coherent amb mi mateixa. Era una història que havia de contar."

"Al final,  la literatura o l'escritura o les paraules... sí que serveixen per a triturar, d'alguna manera, el que ens envolta i  convertir-ho en una altra cosa"

"Materials de construcció" va ser escrita originalment en euskera. Eider Rodríguez ha redactat la seva obra literària sempre en basc, però aquesta vegada va ser fonamental fer servir aquesta llengua per poder escriure la història.

"A casa meva es parlava en castellà, excepte que jo amb la meva germana parlava en euskera."

"Una de las maneres que he fet servir per a allunyar-me de les persones i convertir-les en personatges ha estat l'idioma. Vaig triar l'euskera perquè era una llengua que ells no parlaven."

"És gràcies a això que crec que he pogut fer-ne un text literari."

Però la distància que Eider Rodríguez havia aconseguit quan escrivia l'original es va trencar quan va traduir el llibre al castellà, juntament amb l'escriptor Lander Garro. L'autora ja havia traduït molts dels seus textos, però aquesta vegada va ser diferent.

"La traducció ha sigut un infern."

"A l'autotraduir-me, he de passar el que ells deien en euskera al castellà i aquests personatges passen a parlar en la llengua en que haurien parlat les persones en les que estan basats."

"De cop i volta, estàs treballant més a prop d'unes persones, ja no tens la mateixa distància de la literatura. Crec que aquest és el motiu pel que la traducció ha sigut dura."

La vergonya és un tema molt interessant per a l'escriptora. 

"A mi m'ha fet molta vergonya escriure aquest llibre."

"Per què ens fa vergonya una cosa, què ens fa vergonya,  què ens provoca el sentiment de vergonya?".

"La vergonya és un sentiment tan estrany... que fins i tot fa vergonya dir que alguna cosa et fa vergonya".

El tema de l'alcoholisme, la vergonya de reconèixer aquesta malaltia, és l'origen de l'escriptura del llibre d'Eider Rodríguez. 

"M'interessava molt aques tema, perquè està en l'origen de l'escriptura del llibre, però també hi  és, d'alguna manera, a la meva vida"

A l'autora també l'interessen els temes que ella anomena "fantasmes", com és l'alcoholisme.

"(L'alcoholisme) És un tema del que costa molt parlar, no sé molt bé perquè. Suposo que perquè no hi ha un discurs social i col·lectiu en el que s'hagin buscat les arrels o l'origen"

"Per què (beure) és una practica molt arrelada i molt integrada en les nostres relacions socials, també a les meves..."

"Hi ha un fantasma entorn a això (l'alcoholisme") i a mi m'interessa molt escriure, també als meus relats, sobre fantasmes de tota mena, dels que no se'n pot parlar, de les coses silenciades, de l'obscur"

Però a la novel·la no només hi ha les parts fosques que porta l'alcoholisme, també hi ha l'humor i l'amor de l'entorn familiar. I trobem el poble de Renteria, que alhora és paisatge i personatge. Una població que canvia molt durant els 40 anys durant en que es desenvolupa la novel·la.

A més a més, un temps després de la mort, hi haurà el descobriment, per part de les seves filles, de com era el pare de jove. La germana de l'escriptora trobarà unes cartes que el pare enviava, quan estava fent la mili, a la mare.