• Najat El Hachmi
    Veure vídeo

    Najat El Hachmi

    Anna Guitart, tanca la temporada amb l'escriptora d'origen marroquí Natjat El Hachmi, que ens parla de l'últim treball "Dilluns ens estimaran". Aquest llibre explica la història d'una jove musulmana que viu a l'extraradi i que vol ser feliç i lliure, però que viu en un entorn opressiu. S'emmiralla en una veïna de la seva edat, que l'enlluerna per la manera com viu la vida, amb vitalitat, il·lusió i molta determinació. Amb ella, sembla que s'obri un nou món de possibilitats, que l'obligarà també a fer renúncies doloroses.

    Es parlarà amb la Najat dels altres, dels estrangers, de les imposicions, del desig de llibertat, de cossos, de gènere i de com la literatura pot servir de referent.

    Anna Guitart, tanca la temporada amb l'escriptora d'origen marroquí Natjat El Hachmi, que ens parla de l'últim treball "Dilluns ens estimaran". Aquest llibre explica la història d'una jove musulmana que viu a l'extraradi i que vol ser feliç i lliure, però que viu en un entorn opressiu. S'emmiralla en una veïna de la seva edat, que l'enlluerna per la manera com viu la vida, amb vitalitat, il·lusió i molta determinació. Amb ella, sembla que s'obri un nou món de possibilitats, que l'obligarà també a fer renúncies doloroses. Es parlarà amb la Najat dels altres, dels estrangers, de les imposicions, del desig de llibertat, de cossos, de gènere i de com la literatura pot servir de referent.

  • Víctor García Tur
    Veure vídeo

    Víctor García Tur

    VÍCTOR GARCÍA TUR

    Aquesta setmana entrevistem Víctor García Tur, el guanyador del Premi Sant Jordi amb L'aigua que vols (Enciclopèdia Cat
    alana). La novel·la comença quan la Marie Tremblaypierre decideix celebrar el seu 76è aniversari a la casa del llac on ha estiuejat sempre amb la seva família. Una casa que és al Quebec, un escenari escollit per l'autor per les seves semblances (i diferències) amb Catalunya. Som a l'any 1995, i està a punt de celebrar-s'hi el segon referèndum per la independència. Aquest serà un dels molts temes de conversa dels convidats i de la família. Els quatre fills de la Marie tornen a reunir-se després de molt temps, i tot i que tornen a la infantesa compartida a través de la casa, s'han convertit en adults molt diferents.

    Parlem amb l'autor de llengua, del dret a decidir políticament, però sobretot del dret a decidir sobre la pròpia vida, d'elements fantàstics, d'aigua i d'escriptura.

    VÍCTOR GARCÍA TUR Aquesta setmana entrevistem Víctor García Tur, el guanyador del Premi Sant Jordi amb L'aigua que vols (Enciclopèdia Catalana). La novel·la comença quan la Marie Tremblaypierre decideix celebrar el seu 76è aniversari a la casa del llac on ha estiuejat sempre amb la seva família. Una casa que és al Quebec, un escenari escollit per l'autor per les seves semblances (i diferències) amb Catalunya. Som a l'any 1995, i està a punt de celebrar-s'hi el segon referèndum per la independència. Aquest serà un dels molts temes de conversa dels convidats i de la família. Els quatre fills de la Marie tornen a reunir-se després de molt temps, i tot i que tornen a la infantesa compartida a través de la casa, s'han convertit en adults molt diferents. Parlem amb l'autor de llengua, del dret a decidir políticament, però sobretot del dret a decidir sobre la pròpia vida, d'elements fantàstics, d'aigua i d'escriptura.

  • Miquel Cabal
    Veure vídeo

    Miquel Cabal

    Entrevistem el traductor Miquel Cabal Guarro, que, en el bicentenari de Dostoievski, acaba de traduir "Crim i càstig" (Ed. La Casa dels Clàssics). També ha recuperat i actualitzat "Apunts del subsòl" (Ed. Angle), i aviat es publicarà el nou llibre de Serguei Dovlàtov, "La nevera i altres relats" (Ed. Labreu, títol provisional). Cabal és un referent de la traducció del rus a casa nostra: gràcies a ell, hem pogut llegir en català Isaak Bàbel, Svetlana Aleksièvitx, Andrei Platónov o Liudmila Petruixévskaia. Parlem amb ell de "Crim i càstig", de per què cal fer noves traduccions dels clàssics, de les dificultats que representa traduir Dostoievski i de l'univers literari de l'autor rus.

    Entrevistem el traductor Miquel Cabal Guarro, que, en el bicentenari de Dostoievski, acaba de traduir "Crim i càstig" (Ed. La Casa dels Clàssics). També ha recuperat i actualitzat "Apunts del subsòl" (Ed. Angle), i aviat es publicarà el nou llibre de Serguei Dovlàtov, "La nevera i altres relats" (Ed. Labreu, títol provisional). Cabal és un referent de la traducció del rus a casa nostra: gràcies a ell, hem pogut llegir en català Isaak Bàbel, Svetlana Aleksièvitx, Andrei Platónov o Liudmila Petruixévskaia. Parlem amb ell de "Crim i càstig", de per què cal fer noves traduccions dels clàssics, de les dificultats que representa traduir Dostoievski i de l'univers literari de l'autor rus.

  • Martí Sales
    Veure vídeo

    Martí Sales

    El traductor i escriptor Martí Sales acaba de publicar "Aliment". Hi combina dues passions: explicar històries i el menjar, i ho fa amb format de diccionari, o d'abecedari. 27 textos, un per cada lletra de l'alfabet, il·lustrats per diferents il·lustradors i artistes. Hi explica curiositats relacionades amb el que mengem, rondalles antigues i noves, ho farceix de poesia i, sobretot, es fa moltes preguntes.

    Es parlarà amb ell d'aquestes preguntes, de la curiositat, de la importància de la poesia, de la manera com mengem i el que això suposa per a la societat i de la manera com vivim, entre moltes altres coses.

    El traductor i escriptor Martí Sales acaba de publicar "Aliment". Hi combina dues passions: explicar històries i el menjar, i ho fa amb format de diccionari, o d'abecedari. 27 textos, un per cada lletra de l'alfabet, il·lustrats per diferents il·lustradors i artistes. Hi explica curiositats relacionades amb el que mengem, rondalles antigues i noves, ho farceix de poesia i, sobretot, es fa moltes preguntes. Es parlarà amb ell d'aquestes preguntes, de la curiositat, de la importància de la poesia, de la manera com mengem i el que això suposa per a la societat i de la manera com vivim, entre moltes altres coses.

  • Mercè Ibarz
    Veure vídeo

    Mercè Ibarz

    Aquesta setmana entrevistem l'escriptora Mercè Ibarz, que publica "Tríptic de la terra" (Anagrama). L'origen d'aquesta obra es troba a "La terra retirada", que va publicar el 1993. L'autora hi evocava els canvis socials, econòmics i paisatgístics que la gestió de les terres actives de cultiu pot suposar en un territori: en aquest cas, el seu poble natal, Saidí, a la Franja. Dos anys més tard, en feia una versió novel·lada, "La palmera de blat", i ara conclou el tríptic amb "Labor inacabada". Mercè Ibarz s'hi defineix com a "llauradora de les lletres" i continua les seves anades i vingudes entre les fronteres dels gèneres literaris per constatar fins a quin punt les històries, la història, comencen a contar-se soles i amb els anys es descobreix que no s'acaben mai. Parlem amb ella de la importància del paisatge, de la terra on creixem, dels seus canvis, del que vol dir ser una "pagesa de l'escriptura" o de la utilitat de determinats llibres.

    Aquesta setmana entrevistem l'escriptora Mercè Ibarz, que publica "Tríptic de la terra" (Anagrama). L'origen d'aquesta obra es troba a "La terra retirada", que va publicar el 1993. L'autora hi evocava els canvis socials, econòmics i paisatgístics que la gestió de les terres actives de cultiu pot suposar en un territori: en aquest cas, el seu poble natal, Saidí, a la Franja. Dos anys més tard, en feia una versió novel·lada, "La palmera de blat", i ara conclou el tríptic amb "Labor inacabada". Mercè Ibarz s'hi defineix com a "llauradora de les lletres" i continua les seves anades i vingudes entre les fronteres dels gèneres literaris per constatar fins a quin punt les històries, la història, comencen a contar-se soles i amb els anys es descobreix que no s'acaben mai. Parlem amb ella de la importància del paisatge, de la terra on creixem, dels seus canvis, del que vol dir ser una "pagesa de l'escriptura" o de la utilitat de determinats llibres.

  • Julià Guillamon
    Veure vídeo

    Julià Guillamon

    Entrevistem l'escriptor i periodista Julià Guillamon. El 1991 va publicar "La fàbrica de fred", la seva primera obra literària, molt experimental. Trenta anys més tard, ens presenta "La fàbrica de gel", una reescriptura d'aquell llibre, que sempre li va semblar que no s'havia acabat d'entendre. Ara, per exemple, la trama, una història d'amor a tres bandes, queda més "exposada". Parlem amb ell del paisatge que trobem a totes dues obres, una Barcelona dels vuitanta que tenim molt mitificada. També del seu origen, familiar i literari, i de de la seva escriptura i els temes que tracta.

    Entrevistem l'escriptor i periodista Julià Guillamon. El 1991 va publicar "La fàbrica de fred", la seva primera obra literària, molt experimental. Trenta anys més tard, ens presenta "La fàbrica de gel", una reescriptura d'aquell llibre, que sempre li va semblar que no s'havia acabat d'entendre. Ara, per exemple, la trama, una història d'amor a tres bandes, queda més "exposada". Parlem amb ell del paisatge que trobem a totes dues obres, una Barcelona dels vuitanta que tenim molt mitificada. També del seu origen, familiar i literari, i de de la seva escriptura i els temes que tracta.

  • Maria Barbal
    Veure vídeo

    Maria Barbal

    Entrevista a Maria Barbal, la flamant Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Avancem l'entrevista, prevista per a emissió d'aquí a un mes, i enregistrada abans de saber-se la notícia, per fer-li un petit homenatge. El motiu de l'entrevista era un altre premi: el Josep Pla, que va rebre al gener per la seva novel·la Tàndem. Ens hi explica una història sobre la felicitat i l'amor en la maduresa. Els dos protagonistes, l'Elena i l'Armand, es coneixen en una classe de ioga i de seguida sorgeix alguna cosa entre ells. Però cadascú té una vida, i haurà de valorar què en vol fer a partir d'aquell moment, fent una mirada també al passat que els ha dut on són.

    Parlem amb Maria Barbal de la felicitat, de la maduresa, de l'ofici d'escriure, de la seva evolució i és clar, de l'origen de tot: Pedra de tartera.

    Entrevista a Maria Barbal, la flamant Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Avancem l'entrevista, prevista per a emissió d'aquí a un mes, i enregistrada abans de saber-se la notícia, per fer-li un petit homenatge. El motiu de l'entrevista era un altre premi: el Josep Pla, que va rebre al gener per la seva novel·la Tàndem. Ens hi explica una història sobre la felicitat i l'amor en la maduresa. Els dos protagonistes, l'Elena i l'Armand, es coneixen en una classe de ioga i de seguida sorgeix alguna cosa entre ells. Però cadascú té una vida, i haurà de valorar què en vol fer a partir d'aquell moment, fent una mirada també al passat que els ha dut on són. Parlem amb Maria Barbal de la felicitat, de la maduresa, de l'ofici d'escriure, de la seva evolució i és clar, de l'origen de tot: Pedra de tartera.

  • Antònia Vicens
    Veure vídeo

    Antònia Vicens

    La poeta de Santanyí Antònia Vicens, reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura el 2016 i el Premi Nacional de poesia atorgat pel Ministeri de Cultura el 2018 conversa amb Anna Guitart.


    "Tot el temps del món" parla amb ella a partir de la publicació del seu últim poemari, "Pare què fem amb la mare morta", on retorna a la seva capacitat per esgarrifar mentre emociona, aquesta vegada posant com a centre de l'experiència de pèrdua la mort de la mare, envoltant-la de mite i una sensibilitat poètica del tot singular i d'extraordinària força.

    Vicens va començar escrivint narrativa, però el 2009 va publicar "Lovely", el seu primer poemari, i ja no ha abandonat aquest gènere.

    Es conversarà amb ella de la seva escriptura, de la vida i de la mort, del fet de ser dona i voler canviar la vida que l'esperava o de la seva mirada al món i del neguit que li suposa.

    La poeta de Santanyí Antònia Vicens, reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura el 2016 i el Premi Nacional de poesia atorgat pel Ministeri de Cultura el 2018 conversa amb Anna Guitart. "Tot el temps del món" parla amb ella a partir de la publicació del seu últim poemari, "Pare què fem amb la mare morta", on retorna a la seva capacitat per esgarrifar mentre emociona, aquesta vegada posant com a centre de l'experiència de pèrdua la mort de la mare, envoltant-la de mite i una sensibilitat poètica del tot singular i d'extraordinària força. Vicens va començar escrivint narrativa, però el 2009 va publicar "Lovely", el seu primer poemari, i ja no ha abandonat aquest gènere. Es conversarà amb ella de la seva escriptura, de la vida i de la mort, del fet de ser dona i voler canviar la vida que l'esperava o de la seva mirada al món i del neguit que li suposa.

  • Raül Garrigasait
    Veure vídeo

    Raül Garrigasait

    Aquesta setmana entrevistem un autor prolífic: durant el 2020, l'escriptor Raül Garrigasait ha publicat tres assajos, i ha començat el 2021 amb una reedició, "El gos cosmopolita i dos espècimens més". Partim de "País barroc", unes memòries on ens parla del barroc però també de records, de la família, de la seva joventut i del fet d'escriure. Passem per "Els fundadors" per parlar de clàssics, de models, del passat i d'on venim, temes que també ressonen a "La ira".

    La conversa amb Garrigasait, un dels escriptors més destacats del panorama actual, ens porta per diferents camins, que tractem asseguts davant el santuari del Miracle, a Solsona, un dels seus paisatges d'infantesa.

    Aquesta setmana entrevistem un autor prolífic: durant el 2020, l'escriptor Raül Garrigasait ha publicat tres assajos, i ha començat el 2021 amb una reedició, "El gos cosmopolita i dos espècimens més". Partim de "País barroc", unes memòries on ens parla del barroc però també de records, de la família, de la seva joventut i del fet d'escriure. Passem per "Els fundadors" per parlar de clàssics, de models, del passat i d'on venim, temes que també ressonen a "La ira". La conversa amb Garrigasait, un dels escriptors més destacats del panorama actual, ens porta per diferents camins, que tractem asseguts davant el santuari del Miracle, a Solsona, un dels seus paisatges d'infantesa.

  • Antoni Clapés
    Veure vídeo

    Antoni Clapés

    Antoni Clapés acaba de publicar "Clars, aquest matí, són els teus records", un volum que recupera sis dels seus títols més emblemàtics i que configuren el centre nuclear de la seva reflexió sobre el llenguatge, el silenci i la poesia. A més, Clapés és traductor, i fa poc ha publicat "Tal qual", de Paul Valéry. Anna Guitart conversa amb l'escriptor del seu descobriment de la poesia, de la seva dedicació, de compartir-la, de la llum, del silenci i de la figura de Paul Valéry.

    Antoni Clapés acaba de publicar "Clars, aquest matí, són els teus records", un volum que recupera sis dels seus títols més emblemàtics i que configuren el centre nuclear de la seva reflexió sobre el llenguatge, el silenci i la poesia. A més, Clapés és traductor, i fa poc ha publicat "Tal qual", de Paul Valéry. Anna Guitart conversa amb l'escriptor del seu descobriment de la poesia, de la seva dedicació, de compartir-la, de la llum, del silenci i de la figura de Paul Valéry.

  • Mathias Enard
    Veure vídeo

    Mathias Enard

    Entrevistem l'escriptor francès Mathias Enard, que fa molt de temps que viu a Barcelona. Anna Guitart parla amb ell d'"El banquet anual de la confraria d'enterramorts" (Empúries), la seva última novel·la, que el fa tornar al seu lloc d'origen, la costa oest de França. El llibre és el diari tragicòmic d'un estudiant d'antropologia que s'instal·la en un poblet francès i s'entrelliga amb un recorregut insòlit i fascinant per la història de França des de la invasió dels francs fins al segle xx. Episodis d'amor i de tragèdia, de present i passat, embolcallen un esdeveniment excepcional: mentre arreu les defuncions no cessen de succeir-se, en aquest poble la mort dona una treva de tres dies als vius i ofereix un parèntesi sorprenent de menjar, beure i celebració als seus servidors més fidels.

    A l'entrevista també es parlar dels seus inicis com a lector i com a escriptor, de la curiositat, de la mort, de la importància de la natura i de la manera com volem viure.

    Entrevistem l'escriptor francès Mathias Enard, que fa molt de temps que viu a Barcelona. Anna Guitart parla amb ell d'"El banquet anual de la confraria d'enterramorts" (Empúries), la seva última novel·la, que el fa tornar al seu lloc d'origen, la costa oest de França. El llibre és el diari tragicòmic d'un estudiant d'antropologia que s'instal·la en un poblet francès i s'entrelliga amb un recorregut insòlit i fascinant per la història de França des de la invasió dels francs fins al segle xx. Episodis d'amor i de tragèdia, de present i passat, embolcallen un esdeveniment excepcional: mentre arreu les defuncions no cessen de succeir-se, en aquest poble la mort dona una treva de tres dies als vius i ofereix un parèntesi sorprenent de menjar, beure i celebració als seus servidors més fidels. A l'entrevista també es parlar dels seus inicis com a lector i com a escriptor, de la curiositat, de la mort, de la importància de la natura i de la manera com volem viure.

  • Teresa Duran
    Veure vídeo

    Teresa Duran

    Teresa Duran s'ha dedicat a la literatura infantil i juvenil des de vessants molt diferents. N'és autora, crítica, traductora i divulgadora, i també és pedagoga. Durant l'entrevista, Anna Guitart parla amb ella de tots aquests aspectes, centrant-se sobretot en l'actualització que ha fet de "Liliana", d'Apel·les Mestres, que ha editat a ING, i en la traducció d'"El llibres dels errors", de Gianni Rodari, que ha traduït a Joventut.

    Teresa Duran s'ha dedicat a la literatura infantil i juvenil des de vessants molt diferents. N'és autora, crítica, traductora i divulgadora, i també és pedagoga. Durant l'entrevista, Anna Guitart parla amb ella de tots aquests aspectes, centrant-se sobretot en l'actualització que ha fet de "Liliana", d'Apel·les Mestres, que ha editat a ING, i en la traducció d'"El llibres dels errors", de Gianni Rodari, que ha traduït a Joventut.

  • Miqui Otero
    Veure vídeo

    Miqui Otero

    Entrevistem l'escriptor Miqui Otero. La seva quarta novel·la, "Simón", ha estat considerada una de les revelacions a casa nostra d'aquests últims mesos. És la seva obra més ambiciosa i ha rebut el Premi Ojo Crítico de Narrativa. El llibre explica la vida del Simón. Fill de gallecs propietaris d'un bar a Barcelona, es queda "orfe" quan el seu cosí gran, que li prometia una vida de novel·la, desapareix. El substitueix l'Estela, la seva millor amiga, i acaba treballant de cuiner en restaurants de luxe. Però l'ascens durarà poc i aviat arribarà la caiguda. Anna Guitart parla amb ell del valor de les novel·les, de què ens aporta la lectura, de la novel·la de Barcelona, d'herois, de somnis, de família o de l'èxit i del fracàs.

    Entrevistem l'escriptor Miqui Otero. La seva quarta novel·la, "Simón", ha estat considerada una de les revelacions a casa nostra d'aquests últims mesos. És la seva obra més ambiciosa i ha rebut el Premi Ojo Crítico de Narrativa. El llibre explica la vida del Simón. Fill de gallecs propietaris d'un bar a Barcelona, es queda "orfe" quan el seu cosí gran, que li prometia una vida de novel·la, desapareix. El substitueix l'Estela, la seva millor amiga, i acaba treballant de cuiner en restaurants de luxe. Però l'ascens durarà poc i aviat arribarà la caiguda. Anna Guitart parla amb ell del valor de les novel·les, de què ens aporta la lectura, de la novel·la de Barcelona, d'herois, de somnis, de família o de l'èxit i del fracàs.

  • Marta Orriols
    Veure vídeo

    Marta Orriols

    Entrevista a l'escriptora Marta Orriols. Guanyadora del Premi Òmnium de novel·la del 2018 pel seu llibre anterior, "Aprendre a parlar amb les plantes", ens presenta "Dolça introducció al caos". Hi trobem la seva empremta literària, es torna a fixar en les emocions més íntimes i les descriu fent una mirada potser nova a la realitat social dels personatges.

    Entrevista a l'escriptora Marta Orriols. Guanyadora del Premi Òmnium de novel·la del 2018 pel seu llibre anterior, "Aprendre a parlar amb les plantes", ens presenta "Dolça introducció al caos". Hi trobem la seva empremta literària, es torna a fixar en les emocions més íntimes i les descriu fent una mirada potser nova a la realitat social dels personatges.

  • Francesc Serés
    Veure vídeo

    Francesc Serés

    Francesc Serés (Saidí, 1972) ha estat el guanyador de l'últim premi Proa de novel·la pel seu llibre "La casa de foc". La història de la novel·la arrenca quan el narrador, acabat de separar i en un moment baix, s'instal·la al Sallent de Santa Pau, a la Vall del Ser. Professor d'una aula d'acollida a Olot, a poc a poc anirà descobrint els seus nous veïns i descobrirà un nou univers. Sobretot, un cop accepta la demanda del Jordi de Can Sol, un home poderós i respectat que treballa de saurí, perquè s'ocupi de la seva neta, la Mar. Amb el narrador, anirem descobrint tot el que amaga el seu nou entorn.

    Francesc Serés (Saidí, 1972) ha estat el guanyador de l'últim premi Proa de novel·la pel seu llibre "La casa de foc". La història de la novel·la arrenca quan el narrador, acabat de separar i en un moment baix, s'instal·la al Sallent de Santa Pau, a la Vall del Ser. Professor d'una aula d'acollida a Olot, a poc a poc anirà descobrint els seus nous veïns i descobrirà un nou univers. Sobretot, un cop accepta la demanda del Jordi de Can Sol, un home poderós i respectat que treballa de saurí, perquè s'ocupi de la seva neta, la Mar. Amb el narrador, anirem descobrint tot el que amaga el seu nou entorn.

Anar al contingut