Francesc Serés: "Malgrat la pandèmia, els llibres funcionen perquè sempre hi són, no caduquen"

En una conversa pausada amb l'Anna Guitart a "Tot el temps del món", Francesc Serés ha anat detallant els engranatges que sostenen la seva nova història, una novel·la que arrenca quan el narrador, acabat de separar i en un moment emocionalment baix, s'instal·la al Sallent de Santa Pau, a la Vall del Ser. Professor d'una aula d'acollida a Olot, a poc a poc anirà descobrint els seus nous veïns i tot un nou univers. L'escriptor ha rebut l'Anna Guitart al Sallent, epicentre de "La casa de foc", un lloc que retroba anys després d'haver marxat. "Al Sallent vaig estar sis o set anys però van ser molt intensos, no tenia telèfon i per descomptat no tenia internet. Al Sallent el temps era temps antic, temps per llegir i escriure, per parlar... una cosa que cada vegada va més cara." Anna Guitart: Com ho fas per treballar els records i convertir-los en una història literària? Francés Serés: "Aquí entra tot el que has llegit, tot el que has viscut... Però després què tens de nou pels altres, quina és la teva aportació, quina història no ha estat encara explicada, que és el que veus tu que no veuen els altres. Com a mecanisme fins i tot de de superviència ( ...) , tot està escrit, tot està llegit i és la lluita per fer avançar la màquina." Francesc Serés: "És important què aportes tu com a escriptor, quina és la història que no ha estat explicada, què veus tu que no veuen els altres." Anna Guitart: "Vas estudiar Belles Arts, vas començar amb la pintura i la fotografia, però dius que vas començar a escriure i vas dir 'això és el que vull fer'. Francesc Serés: "M'enrecordo del dia que ho vaig decidir. Estava a l'estudi amb tots aquells trastos, encara anavem amb ampliadora, fixa't, era a mitjans dels 90 i vaig pensar amb una punta d'un llapis surt tot, el paper més humil... Malgrat la crisi provocada per la Covid els llibres funcionen, i és que els llibres sempre hi són, no caduquen." Anna Guitart: "El narrador de 'La casa de foc' arriba a una comunitat o un univers, un lloc amb una dentitat pròpia." Francesc Serés: "Sí, és com a les pel.lícules, com si traspassessis per un forat negre i anessis a parar a un altre univers, a una altra dimensió amb unes regles pròpies. I el que fa el narrador és fer de nexe, arribar allà i dir aquí hi ha una gent que és com jo, són els meus germans, són els meus similars, però al mateix temps tenen unes coordenades que els són pròpies. Només m'he mogut quinze quilòmetres, però aquest desplaçament és suficientment gran com perquè tot canviï". Mirar al territori i contraatacar l'exotisme Serés insisteix a centrar la mirada en allò que més bé coneix, el territori que l'és propi, per recuperar la seva història i "fer allò que tan poc ens agrada, contraatacar l'exotisme" i ho fa amb referents com Pla, Eugeni D'Ors o Ramon Folch en una conversa on també tenen cabuda cites a "Mad men" o Transpoiting"... Sobre la vinculació amb el paisatge comenta: "He rebut un correu d'un altre escriptor que diu, estic llegint i descrius tot el paisatge i no descrius els personatges? Ens els hem d'imaginar? Sí, no sé quines característiques tenen més enlà d'un cert dibuix. El paisatge, l'attrezzo és ple de significat, el decorat, que no és mai ornament sinó que és pura vida, és la memòria del lloc quan la gent ja no hi és". El temps vertical Anna Guitart: "El temps és clau a la teva novel·la, quan parles de Pla i d'Eugeni d'Ors casi al final hi ha un moment que parles del temps, i mentre llegia jo intentava veure aquest temps... sentia que era una cosa important" Francesc Serés: Sí, amb aquest col.lapse temporal del present que estem vivint, sembla que tot hagi de passar ara i que l'ahir pràcticament no existeixi, que només hi hagi consum de present. Això és un handicap per les cultures que tenim un passat, perquè el passat t'alimenta, jo sóc passat, però no un passat que l'he d'arrossegar, sinó un passat viu. No has de salvar el passat, el passat et salva; és com la llengua; tu no has de salvar la llengua, la llengua et salva. Francesc Serés: "El temps acumula històries com en un pont vertical. Cada època et dona una interpretació, una narrativa i el pont avança. Tu poses la següent arcada per avançar una mica més" Anna Guitart: "El teu narrador reivindica la escriptura com a memòria. I hi ha un moment que diu: "i d'aquells que no han estat explicats, que se n'ha fet?" Francesc Serés: "Tendim a pensar en literatura en termes de poder, l'escriptor és qui escriu, sí, però d'on ho treu? Reflexiono i penso, no tinguis tant de poder, no ets ningú, tu ets el que has pogut veure i el que has pogut explicar". Reinventar-se sense perdre l'essència Serés diu que prova de reinventar-se en cada obra sense perdre l'essència i també fer una literatura que defugi de les estructures prefixades. "A vegades el relat és llarg, no tot és reductible als dos girs de guió a les dues terceres parts. No hi ha fórmules. Quan em pregunten quina estructura té, dic no ho sé, l'imporant és que no l'ha puguis deixar fins al final". Anna Guitart: "El segon protagonista de la novel·la el Jordi de Can Sol , que ve a buscar al narrador i li diu ajuda'm amb la meva neta que si no es perdrà, és saurí, es dedica a buscar aigua. Hi ha altres moments del llibre on apareixen coses que no s'acaben d'explicar de forma racional" Francesc Serés: "Sí, el Jordi de Can Sol és capaç de trobar aigua en llocs on ningú hi pensaria, en el punt exacte. No tenim explicació de com ho fa. Podem donar-li totes les lectures obscurantistes que volguem, però hi ha gent que és molt bona fent això i té un punt de màgia necessària, que jo necessitava, sobretot després de passar per crisis polítiques, institucionals, econòmiques....." Francesc Serés: "El personatge Jordi de Can Sol, el saurí, em permet aportar a la història un punt de màgia que necessitava després de tantes crisis politiques, institucionals, econòmiques..." Anna Guitart: "El narrador és professor a Olot d'una aula d'acollida i m'ha connectat molt també amb la teva novel·la anterior, "La pell de la frontera", sobre els immigrants, un tema que aquí hi torna". Francesc Serés: "Sí, perquè és món contemporani i aquests immigrants tenen un paper fonamental en la resolució del llibre, com encaixen, però també en els contrastos. Davant els trencaments, en els traumes, en els patiments són el mirall, serveixen per posar les coses en context". Altres propostes literàries A més de "La casa del foc" "Tot el temps d'el món" recomana altres obres vinculades al paisatge: "El secret del bosc vell", de Dino Buzzati (Ed.Males herbes/gadir) "Les cuques", de Julià Guillamon (Anagrama) "Sota les pedres", Arianna Squilloni i Laia Domènech ( Ed AKiara Books)....

Francesc Serés: "Malgrat la pandèmia, els llibres funcionen perquè sempre hi són, no caduquen"

Francesc Serés (Saidí, 1972), el guanyador de l'últim Premi Proa de novel·la per "La casa de foc", ha estat el primer entrevistat d'aquesta temporada a "Tot el temps del món".