• Humor
    Veure vídeo

    Humor

    La famosa novel·la de Cervantes, "El Quixot", ens servirà per descobrir com, moltes vegades, l'art se serveix de l'humor per explicar-nos el perquè de les coses. 

    La famosa novel·la de Cervantes, "El Quixot", ens servirà per descobrir com, moltes vegades, l'art se serveix de l'humor per explicar-nos el perquè de les coses. 

  • Malenconia
    Veure vídeo

    Malenconia

    Per Vincent van Gogh, la melancolia que li afligia la ment i l'ànima era la força incansable de la seva creativitat. Viatgem a Auvers-sur-Oise i recorrem el mateix camí que va fer el gran pintor holandès abans de morir.

    Per Vincent van Gogh, la melancolia que li afligia la ment i l'ànima era la força incansable de la seva creativitat. Viatgem a Auvers-sur-Oise i recorrem el mateix camí que va fer el gran pintor holandès abans de morir.

  • Empatia
    Veure vídeo

    Empatia

    L'art encarna moltes emocions; però, sobretot, és empatia. Ens ajuda a sentir el que senten els altres i a posar-nos en la seva pell. Amb Ramon Gener, comprovem que, en el món de l'art, l'empatia ha estat i és un sentiment recurrent, necessari per posar-se en la pell dels altres.

    L'art encarna moltes emocions; però, sobretot, és empatia. Ens ajuda a sentir el que senten els altres i a posar-nos en la seva pell. Amb Ramon Gener, comprovem que, en el món de l'art, l'empatia ha estat i és un sentiment recurrent, necessari per posar-se en la pell dels altres.

  • Desamor
    Veure vídeo

    Desamor

    En el capítol de "This is art" dedicat al desamor, explicarem la història de diversos cors trencats d'artistes i sabrem si l'art els va servir, o no, de consol.

    Començarem pels casos més greus, com el de l'escriptora i mecenes Antonieta Rivas, que es va disparar al cor a la catedral de Notre-Dame per culpa d'un desamor. El mateix final tràgic que va tenir Werther, el personatge de Goethe, que també es va llevar la vida. Ramon Gener conversarà sobre Werther amb el músic Gino Paoli.

    Continuarem amb les dones que Pablo Picasso va estimar al llarg de la seva vida. L'altra cara de la moneda va ser Ludwig van Beethoven. L'artista no va aconseguir tenir una relació de parella, tot i que es va enamorar moltes vegades

    I Elizabeth Siddal, pintora i musa dels prerafaelites, casada amb el pintor i poeta Dante Gabriel Rossetti, la seva relació es va anar marcint fins a la mort d'ella, per sobredosi. Rossetti va enterrar tots els seus poemes amb el cos de la seva estimada. Decisió de la qual després es va penedir. I va arribar a exhumar el cos de l'Elizabeth per recuperar els poemes.

    Un dels pares del dadaisme, Man Ray, i la fotògrafa Lee Miller van protagonitzar la història amorosa més fogosa del París dels anys vint. Una altra relació que no va acabar bé va ser la del pintor Francisco Goya amb una de les espanyoles més influents de l'època, la duquessa d'Alba.

    Els que sí que van donar un bon final a la seva relació van ser els personatges de l'òpera "La bohème", de Giacomo Puccini.

    Per acabar, parlarem amb Marina Abramovi? i Ulay, que van tancar 12 anys de relació amb un recorregut, a peu, per la Muralla xinesa. Cadascun va començar per un extrem i es van trobar al mig, després de caminar tres mesos, per fer-se l'última abraçada.

    En el capítol de "This is art" dedicat al desamor, explicarem la història de diversos cors trencats d'artistes i sabrem si l'art els va servir, o no, de consol. Començarem pels casos més greus, com el de l'escriptora i mecenes Antonieta Rivas, que es va disparar al cor a la catedral de Notre-Dame per culpa d'un desamor. El mateix final tràgic que va tenir Werther, el personatge de Goethe, que també es va llevar la vida. Ramon Gener conversarà sobre Werther amb el músic Gino Paoli. Continuarem amb les dones que Pablo Picasso va estimar al llarg de la seva vida. L'altra cara de la moneda va ser Ludwig van Beethoven. L'artista no va aconseguir tenir una relació de parella, tot i que es va enamorar moltes vegades I Elizabeth Siddal, pintora i musa dels prerafaelites, casada amb el pintor i poeta Dante Gabriel Rossetti, la seva relació es va anar marcint fins a la mort d'ella, per sobredosi. Rossetti va enterrar tots els seus poemes amb el cos de la seva estimada. Decisió de la qual després es va penedir. I va arribar a exhumar el cos de l'Elizabeth per recuperar els poemes. Un dels pares del dadaisme, Man Ray, i la fotògrafa Lee Miller van protagonitzar la història amorosa més fogosa del París dels anys vint. Una altra relació que no va acabar bé va ser la del pintor Francisco Goya amb una de les espanyoles més influents de l'època, la duquessa d'Alba. Els que sí que van donar un bon final a la seva relació van ser els personatges de l'òpera "La bohème", de Giacomo Puccini. Per acabar, parlarem amb Marina Abramovi? i Ulay, que van tancar 12 anys de relació amb un recorregut, a peu, per la Muralla xinesa. Cadascun va començar per un extrem i es van trobar al mig, després de caminar tres mesos, per fer-se l'última abraçada.

  • Vergonya
    Veure vídeo

    Vergonya

    La vergonya té moltes cares i es disfressa de moltes maneres. Per Cyrano de Bergerac, té forma de nas. En el programa d'avui descobrirem que la vergonya, amb la seva capacitat particular per anul·lar la resta d'emocions, ha estat el motor d'una llarga llista d'obres d'art.

    I ho farem a través de la història del mateix Cyrano. El cèlebre personatge de la literatura universal serà el nostre protagonista; valent amb l'espasa i brillant amb la ploma, però incapaç de declarar l'amor a Roxanne per la vergonya que li provoca el seu nas. Amb Ramon Gener comprovarem les contradiccions que és capaç de generar aquesta emoció en l'art. Per què ens fa vergonya la nuesa, però, en canvi, la veiem com una cosa natural a "Les senyoretes del carrer d'Avinyó", de Picasso?

    Al contrari que Cyrano, alguns van saber utilitzar el nas per fer riure i acabar amb la vergonya. Leo Bassi, reconegut bufó de fama internacional, ens explicarà com els pallassos han aconseguit transformar aquesta emoció en la millor arma contra les convencions socials. En realitat, deixar de banda la nostra timidesa (el nostre "nas"), de vegades, resulta més complicat del que sembla.

    Repassarem la llista d'artistes que es van avergonyir de les seves pròpies creacions, com ara Berlioz o Bacon, i descobrirem amb Ramon Gener com l'art contemporani ha aconseguit deixar enrere la vergonya a través d'artistes que juguen a exposar la seva intimitat, com Tracey Emin. I és que evitar tenir la mateixa sort que Cyrano, que no es va atrevir mai a parlar d'amor a Roxanne, passa per fer una cosa que el nostre protagonista no va ser mai capaç de dur a terme: deixar enrere el nostre nas i arrencar-se la vergonya per poder, per fi, ser lliures.

    La vergonya té moltes cares i es disfressa de moltes maneres. Per Cyrano de Bergerac, té forma de nas. En el programa d'avui descobrirem que la vergonya, amb la seva capacitat particular per anul·lar la resta d'emocions, ha estat el motor d'una llarga llista d'obres d'art. I ho farem a través de la història del mateix Cyrano. El cèlebre personatge de la literatura universal serà el nostre protagonista; valent amb l'espasa i brillant amb la ploma, però incapaç de declarar l'amor a Roxanne per la vergonya que li provoca el seu nas. Amb Ramon Gener comprovarem les contradiccions que és capaç de generar aquesta emoció en l'art. Per què ens fa vergonya la nuesa, però, en canvi, la veiem com una cosa natural a "Les senyoretes del carrer d'Avinyó", de Picasso? Al contrari que Cyrano, alguns van saber utilitzar el nas per fer riure i acabar amb la vergonya. Leo Bassi, reconegut bufó de fama internacional, ens explicarà com els pallassos han aconseguit transformar aquesta emoció en la millor arma contra les convencions socials. En realitat, deixar de banda la nostra timidesa (el nostre "nas"), de vegades, resulta més complicat del que sembla. Repassarem la llista d'artistes que es van avergonyir de les seves pròpies creacions, com ara Berlioz o Bacon, i descobrirem amb Ramon Gener com l'art contemporani ha aconseguit deixar enrere la vergonya a través d'artistes que juguen a exposar la seva intimitat, com Tracey Emin. I és que evitar tenir la mateixa sort que Cyrano, que no es va atrevir mai a parlar d'amor a Roxanne, passa per fer una cosa que el nostre protagonista no va ser mai capaç de dur a terme: deixar enrere el nostre nas i arrencar-se la vergonya per poder, per fi, ser lliures.

  • Obsessió
    Veure vídeo

    Obsessió

    L'obsessió en l'art és una emoció negativa? O potser tot el contrari? En aquest capítol intentarem descobrir-ho: explorarem les obsessions de diversos artistes i els vincles que s'estableixen entre l'obsessió i la creació.
    Començarem amb un artista obsessionat pel passat clàssic, pel món grecoromà, com Jacques-Louis David. Per a això ens traslladarem a l'Escola de Belles Arts de París, on recrearem un dels seus quadres més famosos, amb l'ajuda d'alguns estudiants de l'Escola.
    Claude Monet va ser un altre artista obsessiu. Ell, com a bon impressionista, es va obsessionar per la llum. Visitarem casa seva, a Giverny, i l'estany japonès que va omplir de nenúfars per a la seva última i més extensa sèrie de pintures.
    Entrevistarem, a bord del Pequod, el dibuixant José Ramón Sánchez, que, amb 80 anys, s'ha atrevit a convertir en còmic una de les obsessions de la seva infància: la novel·la "Moby Dick", de Herman Melville.
    També explicarem l'obsessió que va sentir el pintor Oskar Kokoschka per Alma Mahler, viuda del compositor Gustav Mahler, i tot el que va arribar a fer en vida per aquesta passió no corresposta.
    Recrearem una escena de la pel·lícula "Vertigen" (1958), d'Alfred Hitchcock, el tema principal de la qual és, precisament, l'obsessió d'un home per una dona que creu que està posseïda per l'esperit d'un avantpassat. Un exemple perfecte de quan una obsessió pot ser tan bonica com sinistra.
    I, finalment, viatjarem fins al cap de Creus per visitar el pla de Tudela, un paisatge rocós on Salvador Dalí va crear una de les seves obres més famoses: "El gran masturbador", un quadre amb un significat molt personal.
    I és que les obsessions són capaces, moltes vegades, de convertir el món en un lloc més creatiu.

    L'obsessió en l'art és una emoció negativa? O potser tot el contrari? En aquest capítol intentarem descobrir-ho: explorarem les obsessions de diversos artistes i els vincles que s'estableixen entre l'obsessió i la creació. Començarem amb un artista obsessionat pel passat clàssic, pel món grecoromà, com Jacques-Louis David. Per a això ens traslladarem a l'Escola de Belles Arts de París, on recrearem un dels seus quadres més famosos, amb l'ajuda d'alguns estudiants de l'Escola. Claude Monet va ser un altre artista obsessiu. Ell, com a bon impressionista, es va obsessionar per la llum. Visitarem casa seva, a Giverny, i l'estany japonès que va omplir de nenúfars per a la seva última i més extensa sèrie de pintures. Entrevistarem, a bord del Pequod, el dibuixant José Ramón Sánchez, que, amb 80 anys, s'ha atrevit a convertir en còmic una de les obsessions de la seva infància: la novel·la "Moby Dick", de Herman Melville. També explicarem l'obsessió que va sentir el pintor Oskar Kokoschka per Alma Mahler, viuda del compositor Gustav Mahler, i tot el que va arribar a fer en vida per aquesta passió no corresposta. Recrearem una escena de la pel·lícula "Vertigen" (1958), d'Alfred Hitchcock, el tema principal de la qual és, precisament, l'obsessió d'un home per una dona que creu que està posseïda per l'esperit d'un avantpassat. Un exemple perfecte de quan una obsessió pot ser tan bonica com sinistra. I, finalment, viatjarem fins al cap de Creus per visitar el pla de Tudela, un paisatge rocós on Salvador Dalí va crear una de les seves obres més famoses: "El gran masturbador", un quadre amb un significat molt personal. I és que les obsessions són capaces, moltes vegades, de convertir el món en un lloc més creatiu.

  • Alegria
    Veure vídeo

    Alegria

  • Emoció
    Veure vídeo

    Emoció

Anar al contingut