Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'empatia a "This is art"

Samuel Aranda, el fotògraf que connecta amb la realitat que no volem veure

Amb la seva fotografia capta els sentiments, el patiment, la feixuga quotidianitat de pobles i ètnies enmig de conflictes socials o bèl·lics. I, per mera empatia, en contemplar-les, ens emocionem

Al Renaixement i al barroc, amb precisió quirúrgica a l'hora de fer lliscar el pinzell sobre el llenç, els pintors van començar a fer retrats psicològics amb la intenció de fer aflorar el sentiments que transmetien els personatges.

Samuel Aranda fa dues dècades que viatja a zones del planeta on hi ha conflictes i les persones viuen situacions extremes. Ha passejat la càmera per països com Sierra Leone, Síria, l'Iran, el Líban, el Iemen, el Pakistan, Xile, Egipte, la Xina i un llarg etcètera.

Al "This is art" dedicat a l'empatia, Ramon Gener el presenta com un "retratista psicològic" del segle XXI. Aranda, nascut a Santa Coloma de Gramenet l'any 1979, reconeix que no s'havia plantejat mai aquesta idea.

"Només penso a fotografiar i documentar el que estic veient, allò de què soc testimoni."

 

Refugiat de Somàlia al Iemen (Fotografia de Samuel Aranda)   

 

Empatia total

Fent la seva feina, diu, intenta empatitzar amb tot. "Per mi és una forma de vida. No et lleves a les vuit del matí i, al vespre, a les nou, quan plegues, ja no ets fotògraf. Ho ets les 24 hores del dia, el 100% del temps."

"En contextos i situacions difícils, acabes tenint relacions molt intenses amb la gent que fotografies."

 

Samuel Aranda durant una entrevista concedida a TV3 amb motiu d'una exposició

 

La figura del fotoperiodista que arriba, posa una barrera, fa la instantània i marxa impol·lut, "és un mite". Ell prefereix arribar als llocs i, primer, conèixer la gent. Fer-hi un acostament humà tan respectuós com sigui possible. 

"Les relacions són d'anada i tornada, de tal manera que la persona que estàs retratant moltes vegades és la que t'acaba acollint a casa seva quan estan bombardejant. Algú a qui convides a dinar i hi acabes passant llargues estones de convivència."

 

Un altra imatge de joves refugiats captada en camps del Iemen (Fotografia de Samuel Aranda)   

 

Art

Quan Ramon Gener li insisteix que les seves instantànies són autèntic art perquè fan que empatitzem amb els sentiments dels qui hi apareixen, ens emocionen i ens fan reflexionar, Samuel Aranda es mostra modest.

Respecte a la idea d'art, explica el fotoperiodista, "al principi, procurava mantenir-hi certa distància, em semblava una visió massa elitista. La gent del meu entorn no anava als museus, era cosa de rics".

"M'ha costat trencar la barrera i entendre que si el que genero són emocions i la gent empatitza amb la gent que retrato, m'és igual que la foto estigui impresa en un diari o algú en compri una còpia i se la pengi a casa seva."

De fet, les seves fotografies s'han exposat en espais de tot el planeta, entre els quals destaquen la Fundació Telefónica de Xile, la Caixa Foundation del Brasil, el Centre de Cultura Contemporània (CCCB) i el Palau de la Virreina de Barcelona, al certamen Visa Pour l'Image de Perpinyà, la Silk Road Gallery de Teheran i els Instituts Cervantes de Nova York i Tunis.

 

Una "pietat" al Iemen, guanyadora del World Press Photo

(Fotografia de Samuel Aranda)   

 

A la imatge s'hi veuen la Fàtima i el Saïd. Són mare i fill, tot i que Samuel Aranda no ho va saber fins al cap d'un temps. La instantània es va captar en ple conflicte bèl·lic del Iemen.

Després de recollir el guardó al certamen del World Press Photo 2012, el fotògraf va tenir l'ocasió de conèixer la Fàtima. Va explicar-li que, el dia en qüestió, va sentir a la ràdio que estaven bomberdejant i va córrer cap a la mesquita pensant-se que el seu fill era mort.

L'"instant decisiu", com diria el mestre Henri Cartier-Bresson, considerat el pare del fotoreportatge, és el moment que la mare troba el fill inconscient, però viu, i el pren entre els seus braços. Una estampa, paral·lela al davallament de la creu del Crist mort, que podria ser una representació moderna de múltiples obres clàssiques:

 

A l'esquerra, "Pietat" (1498-1499), de Miquel Àngel, escultura de marbre ubicada a la basílica de Sant Pere del Vaticà. A la dreta, "La Pietat" (1626), de Daniele Crespi, pintura a l'oli sobre llenç de la col·lecció permanent del Museu del Prado de Madrid.

 

L'any 2016, Samuel Aranda també va rebre el Premi Ortega y Gasset de Periodisme per la seva feina a l'hora de retratar la crisi migratòria. Les seves instantànies, reconegudes arreu, es publiquen a prestigioses publicacions de tot el món, com "National Geographic", "Sunday Times Magazine", "Stern", "Le Monde" "The New York Times" i "El País Semanal".

 

Imatge del treball sobre crisi migratòria guardonat el 2016 (Fotografia de Samuel Aranda)   


Vocació o fugida?

Samuel Aranda descriu la vocació per la fotografia com una "fugida de l'adolescència." Va començar a publicar als 19 anys per diaris com "El Periódico" o "El País". Poc després, va assumir encàrrecs de l'agència EFE sobre el terreny. 

"El primer pas de la fugida va ser Palestina. Volia descobrir altres cultures i maneres de viure. "

Amb el pas dels anys, ha anat descabdellant altres interessos. Ara bé, continuant amb la idea de fugida, vol matisar que "ningú se'n va a fer fotos de conflictes si està bé a casa".  Tot i que li resulta més difícil per una qüestió de proximitat, el fotoperiodista també ha entomat projectes de retrat del conflicte al costat de casa.

El 2006, van concedir-li el Premi Nacional de Fotografia per una sèrie d'imatges relacionades amb la realitat dels immigrants africans que lluiten per arribar a Europa

 

Imatge de la col·lecció guanyadora del Premi Nacional (Fotografia de Samuel Aranda)   

 

I, encara més a prop de casa, va testimoniar en imatges diversos desnonaments de persones conegudes a Santa Coloma de Gramenet durant els anys més cruents de la crisi econòmica. "The New York Times" va publicar una part de les imatges d'aquest projecte.

 

Situacions dramàtiques entre veïns i policia en la lluita contra els desnonaments a Santa Coloma de Gramenet (Fotofragia de Samuel Aranda)    

 

Un retrat del sofriment en plena crisi econòmica, també a Santa Coloma de Gramenet (Fotografia de Samuel Aranda)   

 

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut