Mentre "Sapore di sale" triomfava arreu del món, l'autor, Gino Paoli, es va disparar un tret al cor

En el "This is art" que versa sobre el detonant creatiu provocat pel desamor, Ramon Gener viatja fins a Gènova per conversar, al costat del piano i del Mediterrani, amb Gino Paoli, un dels màxims exponents de la música lleugera italiana dels seixanta i els setanta. El cantautor, nascut a Monfalcone el 1934, es fa fer famós per temes acaramel·lats com "La Gatta", el seu primer gran èxit a principi dels seixanta, "Il cielo in una stanza", popularitzada per la seva compatriota Mina, "Senza fine", "Questa lunga storia d'amore" o "Averti adosso". Però, sobretot, Paoli ha passat a la història com a creador i primer intèrpret de "Sapore di sale" (1963), que, a més, va comptar amb els arranjaments en l'enregistrament d'Ennio Morricone. "L'amor és el que manté l'home sencer. Ve de tu, emana de tu com el sol emana calor", Gino Paoli Cançons d'amor... i desamor El genovès és apassionat. Com els artistes d'arreu d'Europa que van caracteritzar el romanticisme coincidint amb l'inici del segle XVIII i que, a Catalunya, va impulsar el moviment de la Renaixença abanderat, entre altres, pels versos de Jacint Verdaguer i les dramàtiques peces teatrals d'Àngel Guimerà. Per Paoli, "un home que no sent amor no és un home. És un homenet... o jo què sé!" "Quan mor l'amor que portes dins és quan comencen els problemes. És tràgic i obvi que, de vegades, l'única solució és suïcidar-se." Ras i curt. Aquesta determinació i realisme desencarnat amb què s'expressa Paoli entronca amb la tragèdia teatral "Faust", que Johann Wolfgang von Goethe va començar a travar el 1790, i, pels estudiosos, singularitza l'inici del corrent romàntic. Tot i així, la història de desamor més influent i amb més repercussió de l'escriptor alemany va ser una novel·la: "Els sofriments del jove Werther" (1774), en què els sentiments del protagonista el porten a llevar-se la vida per desamor. Precisament, el que va intentar fer Gino Paoli l'any 1963. Un tret al cor El mateix any que "Sapore di sale" sonava per les ràdios del món sencer, Gino Paoli va intentar suïcidar-se disparant-se un tret al cor. Va sobreviure, tot i que, encara ara, té la bala a cavitat toràcica. "No hi penso perquè no m'ha molestat mai," confessa. &#8203; S'explica que, molt probablement, el músic va compondre la cançó a Capo d'Orlando, a la costa siciliana, on s'havia allotjat per fer una gira de recitals. En aquell moment, tenia una aventura amb Stefania Sandrelli, tot i estar casat i ser pare d'una filla. "En aquell moment ho tenia tot. Havia aconseguit tot el que volia. Malgrat tot, la vida m'ha ensenyat que encara em faltaven moltes coses. Cada dia t'ofereix una cosa nova." Gino Paoli a Gènova durant l'enregistrament de l'entrevista per a "This is art" Ara, quan Ramon Gener li recorda la temptativa de suïcidi fa broma i diu que volia "veure què hi havia a l'altra banda. Però no ho vaig aconseguir, soc aquí". Abans la relació amb la cantant i actriu milanesa Ornella Vanoni, amb qui compartia discogràfica, va inspirar-li les lletres de les seves composicions més ensucrades. Va ser una de les seves muses, com les múltiples dones que van passar per la vida de Pablo Picasso i van anar vertebrant i matisant la seva obra pictòrica. Gino Paoli canta "Ti lascio una canzone" acompanyat de Ramon Gener, al piano Literatura romàntica Malgrat que els exemples són múltiples i de diversos països i cultures, alguns dels més coneguts es troben en les obres i personatges sorgits de les plomes dels francesos Alexandre Dumas o Victor Hugo, i de poetes com Dante Gabriel Rossetti i Lord Byron, a Anglaterra, o Gustavo Adolfo Bécquer, a Castella, els dos últims morts a la trentena. El sevillà va deixar versos amorosos de capçalera: ¿Qué es poesía?, dices mientras clavas en mi pupila tu pupila azul. ¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas? Poesía... eres tú. Gustavo Adolfo Bécquer A "Els tres mosqueters" de Dumas (1844), al marge de la història d'amor de D'Artagnan i Constance, el mosqueter conquistador Aramis, inspirat en un personatge real, ha esdevingut un espadatxí fidel al rei Lluís XIII de França després d'haver penjat els hàbits per una qüestió de faldilles. El també francès Victor Hugo teixeix a la novel·la "Els miserables" una trama al voltant d'un triangle d'amor apassionat entre Marius, Cossette, i Jean Valjean, el pare d'ella, un expresidiari pròfug de la justícia. Transformada en musical, es va fer mundialment famosa amb representacions ininterrompudes al West End de Longres i als escenaris de Broadway, Nova York. El 2012, el britànic Tom Hooper la va convertir en pel·lícula amb Hugh Jackman, Anne Hathaway que es va endur un Oscar pel film i Russell Crowe, en el paper del malvat Javert, com a protagonistes. La nord-americana Anne Hathaway en un dels temes més corprenedors de la versió cinematrogràfica d'"Els miserables". Música romàntica: Beethoven i Schubert "L'amor és el motor de tot, per descomptat. Crec que tota història, quan comença, ja té un final. Igual que tots els finals tenen un inici. És important viure l'amor... El fet, precisament, que sigui temporal és el que el fa tan important," conclou Gino Paoli. I és que, en l'àuria creativa romàntica, els sentiments provocats per l'enamorament es prioritzen a qualsevol racionalitat i el dramatisme i la tragèdia porten les emocions fins a l'extrem. Les bases del romanticisme en la música del segle XVIII les forgen dos compositors de referència, Ludwig van Beethoven, la vida del qual també està marcada per múltiples desenganys amorosos, i Franz Schubert, mort de tifus als 31 anys després d'haver tingut una vida marcada per la taciturnitat i la melanconia.

Mentre "Sapore di sale" triomfava arreu del món, l'autor, Gino Paoli, es va disparar un tret al cor

L'amor, i l'altra cara de la moneda, el desamor, és el tema d'una amplíssima majoria de les cançons de Gino Paoli. Pel músic italià, l'amor cap a una altra persona és com donar-li un tros d'un mateix. Sense amor, no val la pena viure.