L'odi i el seu impacte en el patrimoni cultural

7 obres d'art odiades que el MNAC ha d'amagar al seu magatzem

La història de l'art ha viscut molts enfrontaments entre el poder, les religions, les ideologies i el patrimoni cultural. El resultat: obres agredides, mutilades o eliminades que hem descobert al "This is art" dedicat a l'odi
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Al llarg de la història, l'odi a l'altre ha provocat que es prohibissin i destruïssin moltes obres d'art. Els motius són diversos: guerres, violència econòmica, plans urbanístics radicals, la intolerància religiosa i antireligiosa, ètnica o política... Al capítol de "This is art" dedicat a l'odi, Ramon Gener ha entrat a les sales de reserva del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) on es conserven algunes obres d'art que han estat brutalment atacades.

La representació del nu femení ha estat un dels motius que ha provocat l'ira d'alguns sectors de la societat. L'any 1952, durant la celebració del Congrés Eucarístic de Barcelona, el Museu d'Art Modern exhibia alguns quadres de nus femenins. Una nit, un grup d'homes –segurament seminaristes indignats per l'exhibició del cos femení- va entrar a les fosques al museu i va apunyalar tants quadres com va poder. Alguns es van restaurar, com el  "Nu femení" de Ricard Canals (1929) i "El bany" de Louis Buisseret (1923).

 

D'altres no han estat mai restaurats precisament perquè no s'oblidi què va passar aquella nit. És el cas del "Calipso" de Joan Brull (1896), la "Noia asseguda, mig nua" de Carles Pellicer (1901) o "Eva" de Julio Moisés (1925).

 

Un altre motiu ben diferent va malmetre el "Bust de la reina Isabel II", d'Andreu Aleu (1860). En aquest cas, l'estàtua va rebre l'odi cap a la monarquia arran de la revolució política de l'any 1868. La figura, que presidia l'escala d'honor del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, va ser arrencada per la ciutadania quan va esclatar la revolució. La van lligar amb cordes, la van fer rodolar Rambla avall fins al mar i la van llençar. No deixa de sorprendre que, tot i l'atac d'odi que va rebre el bust, l'únic que va perdre va ser el nas.

 

El vandalisme devot està darrere l'atac que van fer al "Retaule dels Sants Joans" de Bernat Martorell (1435-45). En aquest cas, però, l'autor ja es va cuidar de pintar al bancal (la part inferior dels retaules), els personatges "negatius" perquè els feligresos hi poguessin accedir amb facilitat. Encara es pot observar com els jueus, el rei Herodes i el botxí de Jesucrist van ser ratllats amb un objecte punxant.

 

Totes aquestes obres, i moltes més, van formar part de l'exposició "Francesc Torres. La capsa entròpica [El museu d'objectes perduts]" que va acollir el MNAC a finals de l'any 2017 i principis de 2018. Així ho explicava Carolina Rosich al "TN migdia".

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS