• Els Mörker, nissaga de bussejadors
    Veure vídeo

  • Els sentinelles de la costa
    Veure vídeo

  • Es Trenc, un paradís fràgil
    Veure vídeo

  • El pescador que no podia deixar de pescar
    Veure vídeo

  • Teo i la flota enfonsada
    Veure vídeo

  • Palamós: retrats d'un port
    Veure vídeo

    Palamós: retrats d'un port

    La vida de Palamós, sens dubte, està lligada a la del seu port. Cent anys després de la seva creació ja era el segon port més important de Catalunya, darrere del de Barcelona, ja que hi havia constants sortides i arribades de vaixells que comerciaven amb Itàlia, el Mediterrani oriental i el nord de l'Àfrica. El reportatge fa un repàs del seu passat mariner, els anys d'expansió amb la indústria del suro, la Guerra Civil, el "boom" turístic dels anys 60 i els últims intents per conservar alguns indrets del seu entorn privilegiat, com la platja de Castell.

    La vida de Palamós, sens dubte, està lligada a la del seu port. Cent anys després de la seva creació ja era el segon port més important de Catalunya, darrere del de Barcelona, ja que hi havia constants sortides i arribades de vaixells que comerciaven amb Itàlia, el Mediterrani oriental i el nord de l'Àfrica. El reportatge fa un repàs del seu passat mariner, els anys d'expansió amb la indústria del suro, la Guerra Civil, el "boom" turístic dels anys 60 i els últims intents per conservar alguns indrets del seu entorn privilegiat, com la platja de Castell.

  • Vaixells per Angola
    Veure vídeo

    Vaixells per Angola

    A les drassanes d'Arenys de Mar, l'empresa nàutica Aresa Boat's ha liderat la construcció de dos-cents pesquers i cinc patrulles per al govern d'Angola. El projecte inclou, a banda de la construcció, la formació de les tripulacions, d'angolesos i cubans, que, un cop ensenyats, aniran cap a Angola per incorporar-se com a patrons de pesca i caps de màquines d'aquesta nova flota.

    A les drassanes d'Arenys de Mar, l'empresa nàutica Aresa Boat's ha liderat la construcció de dos-cents pesquers i cinc patrulles per al govern d'Angola. El projecte inclou, a banda de la construcció, la formació de les tripulacions, d'angolesos i cubans, que, un cop ensenyats, aniran cap a Angola per incorporar-se com a patrons de pesca i caps de màquines d'aquesta nova flota.

  • En busca de les cranques perdudes
    Veure vídeo

    En busca de les cranques perdudes

    I coneixerem els intents per repoblar de cranques les nostres costes. Aquest cranc antigament tan habitual ha desaparegut a Catalunya i les Illes Balears.

    I coneixerem els intents per repoblar de cranques les nostres costes. Aquest cranc antigament tan habitual ha desaparegut a Catalunya i les Illes Balears.

  • Xico: la memoria de Sa Riera
    Veure vídeo

    Xico: la memoria de Sa Riera

    Descobrim la història de la cala Sa Riera, a Begur, amb la família Florian. Tot un llegat de pescadors que, generació rere generació, han transmès i practicat l'ofici. En Xico, el més veterà, ens recupera la pesca en temps del rem i la vela. I en Francesc, el seu nét, ens ensenya l'art de la pesca del sonso. Els temps canvien, però no pas la manera d'entendre la pesca ni, en definitiva, el món, per a aquesta família que ha treballat en aquesta cala durant quatre generacions.

    Descobrim la història de la cala Sa Riera, a Begur, amb la família Florian. Tot un llegat de pescadors que, generació rere generació, han transmès i practicat l'ofici. En Xico, el més veterà, ens recupera la pesca en temps del rem i la vela. I en Francesc, el seu nét, ens ensenya l'art de la pesca del sonso. Els temps canvien, però no pas la manera d'entendre la pesca ni, en definitiva, el món, per a aquesta família que ha treballat en aquesta cala durant quatre generacions.

  • Els furtius del Delta
    Veure vídeo

    Els furtius del Delta

    És una tradició que data de molts anys enrere. La pràctica de la pesca furtiva ha omplert sempre els camins del Delta, convertint el peix en un bon complement de l'economia familiar d'aquests pescadors. Però ara, molt de prop, els vigilen els agents rurals. Són els encarregats de controlar que tothom que surti al mar tingui llicència. I és que, en els últims anys, la normativa pel que fa a la pesca s'ha enfortit i restringit molt.

    És una tradició que data de molts anys enrere. La pràctica de la pesca furtiva ha omplert sempre els camins del Delta, convertint el peix en un bon complement de l'economia familiar d'aquests pescadors. Però ara, molt de prop, els vigilen els agents rurals. Són els encarregats de controlar que tothom que surti al mar tingui llicència. I és que, en els últims anys, la normativa pel que fa a la pesca s'ha enfortit i restringit molt.

  • Sardenya
    Veure vídeo

    Sardenya

    Sardenya és una de les illes més grans de la Mediterrània. Acull una gran diversitat cultural i està envoltada d'un grapat d'illes, cadascuna amb característiques pròpies. Tavolara, una petita illa que té un rei; San Pietro, on, des de l'època dels fenicis, es dediquen a la pesca de la tonyina amb almadrava; Sant'Antioco, on trobarem una sacerdotessa d'un antic ritual marí; l'Alguer, capital del coral; els penya-segats del cap de la Caça, un laberint de grutes fascinant. Són els indrets que formen part de les històries que reuneix aquest documental.

    Sardenya és una de les illes més grans de la Mediterrània. Acull una gran diversitat cultural i està envoltada d'un grapat d'illes, cadascuna amb característiques pròpies. Tavolara, una petita illa que té un rei; San Pietro, on, des de l'època dels fenicis, es dediquen a la pesca de la tonyina amb almadrava; Sant'Antioco, on trobarem una sacerdotessa d'un antic ritual marí; l'Alguer, capital del coral; els penya-segats del cap de la Caça, un laberint de grutes fascinant. Són els indrets que formen part de les històries que reuneix aquest documental.

  • El pati català
    Veure vídeo

    El pati català

    És un catamarà simple. Navega sense orsa ni timó. Però ha atret i atreu navegants de tot el món. A Menorca comprovarem l'entusiasme que provoca aquest giny entre joves vinguts d'arreu. Catalans, andalusos i belgues ens ensenyaran les possibilitats i l'aventura que ofereix el patí. No calen grans maniobres ni preparació per endinsar-nos al mar amb aquesta embarcació.

    És un catamarà simple. Navega sense orsa ni timó. Però ha atret i atreu navegants de tot el món. A Menorca comprovarem l'entusiasme que provoca aquest giny entre joves vinguts d'arreu. Catalans, andalusos i belgues ens ensenyaran les possibilitats i l'aventura que ofereix el patí. No calen grans maniobres ni preparació per endinsar-nos al mar amb aquesta embarcació.

  • Cadaqués
    Veure vídeo

    Cadaqués

    THALASSA, QUADERNS DE VIATGE
    La vida secreta del Mediterrani

    "Thalassa, Quaderns de viatge" és una sèrie documental inèdita sobre l
    a Mediterrània, que reuneix les millors pàgines de l'equip que elabora el programa des de fa 23 anys. Una visita a llocs emblemàtics i d'interès, amb una mirada poc centrada en els clixés i que sempre busca la vida oculta i els personatges amb caràcter a tot arreu on va.

    1: CADAQUÉS, PAÍS DE TRAMUNTANA

    El primer d'aquest llocs es Cadaqués un poble amb unes condicions geogràfiques que el fan especial. En aquest racó del Mediterrani, hi ha una energia primària i potent, que s'expressa amb trets característics i que atreu gent de tot arreu.
    Dalí i els personatges de la cultura, pescadors i coralers, guardians de la memòria marinera, mestres d'aixa... un món de petites històries, carregat de sorpreses.

    Autor: Pere Secorún
    Creador i director del programa "Thalassa, el mar" un del programes més antics de la Televisió Catalana (des del 1989) i un referent de qualitat. L'any 2010 va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en la modalitat d'Audiovisual, pel seu treball a "Thalassa".

    THALASSA, QUADERNS DE VIATGE La vida secreta del Mediterrani "Thalassa, Quaderns de viatge" és una sèrie documental inèdita sobre la Mediterrània, que reuneix les millors pàgines de l'equip que elabora el programa des de fa 23 anys. Una visita a llocs emblemàtics i d'interès, amb una mirada poc centrada en els clixés i que sempre busca la vida oculta i els personatges amb caràcter a tot arreu on va. 1: CADAQUÉS, PAÍS DE TRAMUNTANA El primer d'aquest llocs es Cadaqués un poble amb unes condicions geogràfiques que el fan especial. En aquest racó del Mediterrani, hi ha una energia primària i potent, que s'expressa amb trets característics i que atreu gent de tot arreu. Dalí i els personatges de la cultura, pescadors i coralers, guardians de la memòria marinera, mestres d'aixa... un món de petites històries, carregat de sorpreses. Autor: Pere Secorún Creador i director del programa "Thalassa, el mar" un del programes més antics de la Televisió Catalana (des del 1989) i un referent de qualitat. L'any 2010 va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en la modalitat d'Audiovisual, pel seu treball a "Thalassa".

  • San Pietro: l'illa de la "tonnara"
    Veure vídeo

    San Pietro: l'illa de la "tonnara"

    San Pietro, la petita illa del sud-oest de Sardenya, ha estat lligada a la pesca de la tonyina des que la van ocupar grecs, fenicis i romans. Té una gran vinculació amb el mar. Sant Pere, el patró de l'únic poble habitat de l'illa, Carloforte, és també el sant dels pescadors i es prega i es venera perquè el mar continuï sent font de vida.

    San Pietro, la petita illa del sud-oest de Sardenya, ha estat lligada a la pesca de la tonyina des que la van ocupar grecs, fenicis i romans. Té una gran vinculació amb el mar. Sant Pere, el patró de l'únic poble habitat de l'illa, Carloforte, és també el sant dels pescadors i es prega i es venera perquè el mar continuï sent font de vida.

  • L'illot de s'Espartar
    Veure vídeo

    L'illot de s'Espartar

    L'espart és una matèria primera ideal per a la confecció de cistells i altres estris. A Eivissa sempre s'ha recollit a l'illot de s'Espartar (d'aquí el topònim), una reserva natural de gran valor ecològic i etnogràfic. Per desembarcar-hi, o per recollir-ne la planta, s'ha de demanar permís previ. I és que l'espart no és pas l'única matèria valuosa de l'illot.

    L'espart és una matèria primera ideal per a la confecció de cistells i altres estris. A Eivissa sempre s'ha recollit a l'illot de s'Espartar (d'aquí el topònim), una reserva natural de gran valor ecològic i etnogràfic. Per desembarcar-hi, o per recollir-ne la planta, s'ha de demanar permís previ. I és que l'espart no és pas l'única matèria valuosa de l'illot.

Anar al contingut