La diversitat funcional, sense complexos

Els protagonistes del capítol, que conviuen durant una setmana amb el David Verdaguer, són quatre persones amb diversitat funcional. Malgrat tot, els veurem competir i divertir-se en una cursa de karts i refilant en un karaoke. La "diversitat" de la Marisé, que té clar que és una discapacitat, és una lesió medul·lar. Era mestra i, a l'hora del pati, es va enfilar a un teulat per recuperar la pilota d'un alumne. El sostre va cedir. No recorda res de l'accident. Es va despertar havent complert 39 anys, sense ser conscient que havia passat mesos a la UCI i, a partir de llavors, hauria d'anar en cadira de rodes. La Marisé, amb una lesió medul·lar que fa que vagi amb cadira de rodes, explica la seva història al David Verdaguer (CCMA) Quan era preadolescent, l'Enric es va passar quatre mesos veient-hi doble. No sabien què li passava fins que, als 12 anys, li van diagnosticar esclerosi múltiple. Els seus pares, en aquell moment, no l'hi van explicar. Quan anaven a fer-ho, als 17, al seu germà se li va detectar un càncer. Després de centrar-se en l'altre fill, van voler exposar-li què comportava la malaltia. "Va ser una sotragada forta," admet, ja que, poc encertadament, van posar-li com a exemple el poeta Miquel Martí i Pol, que patia l'esclerosi tant en un estadi com en un edat molt avançats. La Isabel i l'Enric gaudint del monòleg de retrobament a la sala "La Paloma" (CCMA) Fa 15 anys, mentre treballava d'infermera, la Isabel va patir un ictus que va paralitzar-li la part dreta del cos. L'infart en una artèria cerebral li va deixar seqüeles a la part motora i, cerebralment, una afàsia, que provoca un trastorn del llenguatge. En obrir els ulls no podia parlar cap de les tres llengües que coneixia: català, castellà i anglès. L'afàsia li causa una desconnexió entre el que visualitza al cap i l'expressió mitjançant la parla. Va començar després de 15 dies a l'UCI de la Vall d'Hebron i seguirà fins l'últim moment de la seva vida. El Rubén ha viscut amb una "barrera" des que va néixer. Va ser un nadó prematur. La seva mare va saber que no creixeria normalment quan tenia 25 dies de vida. Té acondroplàsia, una malaltia que, de petit, feia que els ossos li quedessin molt mermats, hagués de respirar per la boca i alimentar-se a base de cullerades petites. David Verdaguer, al bosc, amb els protagonistes del capítol (CCMA) El van operar, per primer cop, l'any 1990, per assegurar que les cames li aguantessin i pogués créixer, com a màxim, 3 centímetres i mig. S'hi va resignar. Però en comptes de tres, van ser 12. Tot i no ser un gran salt en alçada, si que ho va ser en mentalitat per afrontar la vida. L'estada a l'Empordà els empeny a trencar tots els tòpics que els envolten i, especialment, a descobrir que els límits se'ls imposa un mateix. El programa "Tabús" és un espai d'interès humà que riu amb persones de qui no s'hauria de riure. Després de les vivències compartides amb invidents, David Verdaguer passarà set dies amb persones amb malalties terminals, amb diversitat funcional, de diferents ètnies, del col·lectiu LGTBI, amb trastorns mentals, amb obesitat i en situació de pobresa. David Verdaguer, al bosc, amb els protagonistes del capítol (CCMA) Setmanes després de la convivència, els protagonistes de cada capítol es retroben, amb 300 persones de públic, a la cèlebre sala La Paloma de Barcelona, on David Verdaguer interpreta un monòleg en clau humorística sobre els tabús de cada col·lectiu. El públic de cada programa està format per altres persones del col·lectiu i familiars i amics.

La diversitat funcional, sense complexos

David Verdaguer conviu amb la Isabel, l'Enric, la Marisé i el Rubén, tots quatre afectats per malalties que en limiten la mobilitat o els compliquen el dia a dia. Tenen una vida amb "barreres" que, sovint, reconeixen que ells mateixos s'imposen.