L'Arturo, la Niobe, en Xavier i la Marina són persones que pateixen problemes de salut mental. Cadascú té la seva història personal i viu la malaltia de manera diferent, però tots tenen clar que s'ha de normalitzar el fet que existeixin aquestes malalties. Comparteixen uns dies de comvivència amb David Verdaguer i, junts, intentaran trencar els tòpics que envolten les malalties mentals.

"És molt difícil adonar-se del propi trastorn. Possiblement, el mirall són els altres. Però aquest mirall moltes vegades està absolutament distorsionat. Tots ens veuen molt més sonats o molt més fotuts del que realment som", Xavier.

En paraules de David Verdaguer, el Xavier sembla "un savi boig". Comparteix les seves reflexions al voltant dels trastorns mentals i la mirada que reben de la societat amb un to tranquil i segur. "Els que tenim un problema de salut mental no volem pena", afirma. Pateix períodes de depressió des de jove, però l'últim que va tenir va ser el més fort. Després de cuidar durant 10 anys dues persones amb Alzeihmer, "vaig caure a la trampa, diguéssim, de la dependència, de la superprotecció". Quan van morir, ell va patir un brot. En aquell moment, el Xavier va perdre el món de vista i afirma que "se'm van obrir les portes de l'infern, perquè s'ha de dir així, jo hi he estat, a l'infern, i sé què és". Recorda que el fet de no perdre la curiositat li va salvar la vida

"No sé per què tothom et veu com un 'loco', 'pobret' o 'que valent que has sigut per poder refer-te de tot això'", Niobe.

La Niobe afirma que sempre ha sigut "grassoneta" i a l'escola li feien "bullying". Als 12 anys va començar a fer dieta i "se me'n va anar de les mans", afirma. Va passar dels 90 a 40 quilos en 3 o 4 mesos. Patia un trastorn de la conducta alimentària que va anar trampejant fins que als 21 va empitjorar i va acabar ingressant en un hospital de dia durant 8 mesos. "Jo mateixa no ho podia controlar", explica la Niobe, "no tenia les eines per controlar totes les emocions que tenia i el menjar era com la meva 'via de fugida de la vida'." Per ella, no és el mateix explicar que tens una malaltia des de la perspectiva de "pobreta, jo, tinc un trastorn, tal", que "jo sé que tinc un trastorn, l'accepto, i t'ho dic obertament perquè et tinc confiança".

"La meva vida jo sempre l'he comparat com un dragon khan. O sigui, era puja, baixa, puja, baixa, fins que m'ho van diagnosticar", Arturo.

A l'Arturo li van diagnosticar un trastorn bipolar. Recorda que de petit tenia èpoques que anava "com una moto" i altres estava molt "down". Quan van trobar el que tenia, l'Arturo es va sentir "alliberat" perquè "per fi sabia el que tenia". Continua tenint pujades i baixades, però està "bastant més estable". Explica que pot estar "down" tres dies seguits i pot arribar a dormir "de 16 a 20 hores diàries". Com diu ell mateix, "és la zona de seguretat: 'mentre somio no visc i el que visc és un somni'".

"Jo he treballat tota la vida, si jo he sigut treballadora, el que ara mateix no puc…, no tinc la capacitat per mantenir una feina", Marina.

La Marina explica que amb medicació i tot l'entorn de la malaltia se sent una mica perduda. Té un trastorn esquizoafectiu i està en ple procés de recuperació. Explica que les seves amigues "no ho van entendre". Li deien: "El que necessites és treballar, el que et passa és que estàs a casa i estàs gandula." No l'entenien. Ara espera el moment que li retirin la medicació i anar al centre de dia on podrà fer activitats com ceràmica.

La incomprensió és un dels aspectes que més han destacat l'Arturo, la Niobe, en Xavier i la Marina. Veuen Finlàndia com un somni, un lloc on "tenen una visió totalment diferent del que és la salut mental", explica la Niobe. Setmanes després de l'experiència de "Tabús", tots es van tornar a trobar durant la gravació del monòleg de David Verdaguer i van recordar com van viure els dies en què van participar en la gravació del programa.

Tots quatre han estat la part essencial del "Tabús" "Trastorns mentals" i ens han ajudat a trencar tòpics sobre aquestes malalties que, segurament, no estan prou normalitzades.