QUÈ FEM EL CAP DE SETMANA?

Sortides per conèixer el drac de Sant Jordi i d'altres monstres de llegenda

Ens hem preguntat què hi fan tantes bèsties en els cercaviles i festes majors del país

El nostre país és ric en històries i llegendes que han anat passant de pares a fills gràcies a la tradició oral. Moltes encara continuen ben vives als carrers i places. El nombre és descomunal, per això us proposem un recull d'algunes de les més famoses del territori. Totes tenen representació en festes i cercaviles populars, us ho diem per si us ve de gust conèixer-les d'a prop els dies que les bèsties surten a passejar i ballar pels carrers dels pobles de Catalunya.

Sant Jordi a Montblanc
La bèstia:
La lluita de Sant Jordi amb el drac va passar, segons el costumista català Joan Amades, davant les muralles de Montblanc. La història és sabuda per tothom, o encara falta algú? La bèstia ferotge tenia ben atemorits els veïns i les veïnes de Montblanc i els seus voltants, que per no ser atacats pel drac ban decidir que cada dia se sacrificaria un dels habitants. La primera persona que va sortir triada en el sorteig va ser la filla del rei, que just en el moment que anava a ser devorada pel monstre va ser alliberada pel cavaller Sant Jordi, que amb la seva espasa va malferir i va vessar la sang de l'animal. D'aquell bassal en va néixer un roser de roses vermelles, i des d'aleshores, els homes regalen a la seva estimada una rosa vermella el dia de Sant Jordi, el 23 d'abril.

El drac de Sant Jordi és tot un símbol a Montblanc (CCMA)


La festa: Ara, coincidint amb la diada s'organitza la Setmana Medieval de Montblanc. Es fa la representació de la llegenda, el sopar medieval, el mercat, l'escenificació de les Corts Catalanes... són molts actes que transporten els assistents a l'edat mitjana. És una celebració coneguda per la seva fidelitat i rigor històric.

Les Guites de la Patum de Berga
Una altra data que cal marcar al calendari és el dimecres abans de Corpus, i en aquest cas que ens ocupa va lligada a un lloc, la capital del Berguedà. Si hi aneu hi trobareu una gran festa que irromp en el moment en què despunta la calor, en què els dies s'allarguen i les nits s'escurcen, comença l'estiu i els follets i fades, segons la tradició, omplen els boscos. És aleshores, en aquest moment tan màgic, quan a Berga, apareix l'anomenat Tabal picant i arrenca la festa amb el so que dona nom a la Patum.

Les guites les porten entre un grup de persones (e-patum)

Les bèsties: I les Guites son dues de les grans protagonistes. Es tracta de dues carasses amb cos de mula, coll de girafa, fins i tot diuen que en algun document apareix citada amb aquest nom al segle XIX! Ah i tenen un cap que recorda el d'un drac. A la Patum aquesta figura se l'identifica amb les formes malignes de manera genèrica però la veritat és que no està clar el significat que tenia a la processó del corpus medieval.
La festa: Actualment hi ha la Guita Grossa i la Xica a qui també diuen "la Boja", i que persegueixen el públic amb tres fuets encesos a la boca. Les porten un grup de persones, ja que no és fàcil, una va al davant i una altra des de dins ha d'aguantar el cap, i penseu que la Guita grossa pot tenir més de 4 metres! Si no sabeu què fer quan acabeu l'escola, no us hi penseu més i aneu a la Patum infantil, a conèixer les Guites!

El Griu d'Artesa
La bèstia:
Encara no està clar si va arribar a existir o no, en el què sí que hi ha consens és en què el Griu té cap i ales d'àguila, i la cua i les potes del darrere de lleó i que aquesta figura mitològica que apareix pintada als sostres d'esglésies i castells demostrava el seu poder desplegant les grans ales, s'explica que tenia un pas poderós i una mirada desafiant. El Griu, com animal híbrid de la natura, representa el mal i per tant fa un paper similar a la funció d'un drac. Això explica que el Griu sigui una peça agressiva i que tiri foc. L'àliga, simbolitza la llum i el sol, així com els aspectes espirituals degut al seu enlairament de la terra, al mateix temps és el símbol de l'evangelista Sant Joan. El lleó simbolitza la força i el poder i va ser agafat com a símbol per reis.

Primer salt de Plens durant la Patum Completa d'aquest dijous al vespre a la plaça Sant Pere de Berga. Imatge del 20 de juny de 2019 (Vertical).
Primer salt de Plens durant la Patum Completa d'aquest dijous al vespre a la plaça Sant Pere de Berga


La festa: El Griu d'Artesa és el més famós perquè cada any organitza un concurs de festes del foc, normalment el mes de juliol. Però no és l'únic griu, en trobareu també a Barcelona i Tarragona.

L'Àliga de Barcelona
La bèstia: Aquesta àliga va néixer el 1399 i acompanyava els i les representants de la ciutat quan viatjaven, portava una corona amb la que recordava que era la més solemne de les bèsties. De fet hi ha àligues a totes les ciutats importants del territori: Solsona, Vic, Tarragona, Cardona, Olot, Manresa, Berga... La de Barcelona feia un ball molt especial quan venia una visita molt important i fins i tot dins dels temples, com les esglésies. Però durant la república se li va perdre la corona i més tard també la pista.

Pla mitjà de l'àguila de la Bisbal davant de l'església
Pla mitjà de l'àguila de la Bisbal davant de l'església (CCMA)

La festa: Fa uns anys l'Àliga de Barcelona ha tornat a les festes de la ciutat gràcies a un grup d'amics i amants de les tradicions que en van aconseguir fer fer una rèplica igual d'elegant i solemne, de fet, la que veiem desfilar avui és una còpia més lleugera que l'original que s'exposa al Palau de la Virreina. Encara ara l'Àliga de Barcelona encapçala el bestiari, al costat del Lleó de la ciutat i té dansa pròpia, recuperada a partir d'una melodia antiga que es trobà a l'arxiu parroquial de la Basílica de Santa Maria del Pi, i anomenada «Ball per a ballar l'Àliga de Barcelona». Aquesta composició musical té grans semblances amb el ball de l'àliga de la Patum de Berga. Té un protocol propi i representa Barcelona quan li ho requereixen. L'Àliga gaudeix d'un lloc privilegiat en el calendari festiu de la ciutat, sobretot per la Mercè i Santa Eulàlia.

La Víbria, a Tarragona
La bèstia: El costumari popular interpreta la Víbria com el drac femení. Per la iconografia medieval es tracta d'una peça molt més complexa, que barreja els pits i ventre de la dona amb aspectes de drac i àliga. Representa les forces del mal.

La Víbria de Tarragona actuant durant una tanda de lluïment (ACN)

La festa: La víbria surt per Santa Tecla amb els gegants el capità, la cuca fera... balla, mossega, llança foc, i és temuda per molts infants perquè sembla la més malvada del bestiari. Persegueix el públic i treu foc pels queixals. La Víbria tarragonina barreja els pits i el ventre de dona totalment visibles, amb el cap, el bec i les potes d'àliga i la cua de drac.

El Lleó de Manresa
La bèstia: El Lleó és el representant del poder terrenal i, juntament amb l'Àliga, és l'element més solemne del bestiari. La personalitat atribuïda al lleó des d'època medieval compta amb un doble significat. D'una banda, la tradició cristiana el va convertir en símbol de l'evangelista sant Marc, i així es va incorporar a les processons medievals de Corpus. De l'altra, se l'ha considerat representació de dos conceptes abstractes com són la força i el poder.
La festa: El Lleó és un element festiu que pren el significat d'un dels animals que formen part de l'imaginari col·lectiu del país, i a partir del moment en què se li atribueixen qualitats humanes com la força i el poder, esdevé un component més del bestiari. Pels 30 anys de la colla de geganters de la capital comarcal del Bages es va presentar la nova figura del Lleó, que segons algun document antic havia existit entre el bestiari de la ciutat. S'ha fet segons la imatge de la qual se'n coneixia l'antiga existència per haver-hi referències en alguns documents i per una pintura conservada al Museu Comarcal. La figura passa a ampliar la gran família de les imatges de Manresa i s'afegeix al seguici de la Festa Major en els actes tradicionals de la imatgeria juntament amb els nans, els gegants i l'àliga. La festa major de la ciutat se celebra a l'agost.

Un dels actes del festival de l'edició del 2021
Un dels actes del festival de l'edició del 2021 (Festival de Llegendes de Catalunya)

Un país de llegendes
I encara hi ha moltes més històries bestials, si en voleu descobrir un bon grapat d'una tacada podeu anar a Sant Martí de Tous a principis d'estiu, perquè s'hi celebra el Festival de llegendes de Catalunya, un gran esdeveniment per als amants d'aquestes històries fascinants, les teatralitzen i tot! Si teniu alguna llegenda que conegueu i us crema tant que no podeu esperar, podeu entrar-la i ubicar-la al mapa interactiu de llegendes que el festival ha posat al servei de tothom. Va, animeu-vos a participar perquè perdurin les tradicions!

Notícies relacionades
anar a la dreta
anar a l'esquerra