Com podem ajudar les criatures a afrontar la por?

#Halloween #TotsSants #SomX3

Què podem fer davant l'espant dels més petits i petites que estan aterrits davant d'un passadís fosc, o quan han de dormir sols al seu llit? Com els podem ajudar després d'haver vist una pel·lícula amb escenes que els poden inquietar o davant de les històries i monstres que crea la seva pròpia imaginació? Hi ha eines per acompanyar els infants a afrontar les pors, i hi ha moments, com Halloween o les festes relacionades amb la mort que ens proporcionen una bona oportunitat per a fer-ho. El que no hem de fer mai és negar-los l'emoció.

La por és natural
Tots els humans tenim la capacitat de sentir por, independentment de l'edat que tinguem. Quan som petits hi ha moltes criatures terrorífiques que no ens deixen dormir, i quan som més grans són d'altres temes els que ens treuen el son. Hi ha un tipus de pors determinats segons les edats dels infants.

El què ens provoca por pot ser molt variat, i alhora les pors es poden expressar de moltes maneres diferents. Cal tenir clar que aquesta emoció pot ser una bona aliada perquè ens ajuda a estar alerta i a preveure el què pot passar, i també és clau a l'hora de prendre bones decisions i  protegir-nos, ens explica el neurocientífic David Bueno a l'InfoK. El problema és quan la por ens incapacita o bloqueja. Per això acompanyar els petits per aprendre a afrontar la por els proporcionarà una eina de per vida. 

Què ens passa quan tenim por? 
El primer pas és reconèixer l'emoció, identificar el què ens passa, i que tot sovint es manifesta de manera contundent en el cos. La por ens pot provocar una sensació desagradable que ens travessa la ment el cos i l'ànima. La sentim en el cos amb diferents efectes, com l'acceleració del ritme cardíac, el tremolor a les cames, o la suor a les mans..De fet, tot és natural i té una explicació. Per exemple, el cor batega més fort perquè arribi sang a tot el cos i perquè poguem fugir i moure'ns amb rapidesa. El cas és que el cos no diferencia entre un perill real i un d'imaginari. 

Què fem amb la por que sentim?
No és tan el què ens passa com què fem amb el què ens passa. Aquesta frase la podem aplicar també a l'emoció de la por. Amb els anys podem aprendre de les nostres pors i veure que ens poden ajudar a superar situacions. És molt important reconèixer-la i d'alguna manera deixar-la sentir. En aquesta línia, hi ha rituals i festes que ens permeten admetre la por i mirar-la als ulls, fins i tot jugar amb ella perquè es redueixi.

Sense por de parlar
El que ajuda a elaborar i deixar associat el plaer a la por és la capacitat de familiaritzar-nos, de jugar amb la por. És el que passa a les festes de Tots Sants, dels Morts a Mèxic o de Halloween, típic del món anglosaxó. En totes elles disfrutem de jugar amb la por, si això no passa passem a tenir una experiència traumàtica, explica la psicòloga sanitària i directora de Senda, Verónica Antón, a "L'ofici d'educar". 

Per familiaritzar-nos i familiaritzar els petits amb el què els provoca por n'hem de parlar i a l'hora de parlar de les pors amb les criatures hem de dimensionar molt bé el què ens fa por, la malaltia, si és mortal explicar que és molt greu i que els metges s'esforcen molt, per exemple. Per a Antón tot el que no anomenem queda en un espai d'experiència traumàtica i de fantasia, perquè el nen o la nena ho omplirà amb la seva imaginació, que de vegades pot ser pitjor que la realitat.   
Si no parlem de la mort, per exemple, el dia que ho visqui de prop no tindrà eines ni recursos per a afrontar-ho.

La naturalitat i la festivitat són pedagògiques
Un bon exemple del joc amb la por és el cas de la festa de Halloween. Són ànimes que cerquen el descans etern van a buscar el seu àpat funerari a la casa dels seus familiars. 
Encendre espelmes, carabasses buides o deixar un plat buit a taula són tradicions relacionades amb la mort i les pors que ens desperta. Per als infants que comencen a ser més grans, disfressar-se i maquillar-se per Halloween és una manera, justament, d'espantar les ports. 

Segons el folclorista Amadeu Carbó explica a "L'ofici d'educar" aquestes festes ens permeten "presentar la mort a les criatures, ara que ja no es viu la mort a les cases, com abans". Carbó continua "No és tan la carbasseta com la llum, per indicar a aquella ànima que vingui a casa teva. Aquest far de lluny indica als teus avantpassats que allà és casa seva, és molt ancestral el tema d'encendre un llumet, et convida al recolliment".

Els propis infants amb les seves disfresses i maquillatges fan un exercici d'encarar les pors i els integren a la seva vida quotidiana. La psicòloga sanitària i directora de Senda, Verónica Antón, creu que s'han de buscar espais per abordar temes que són tabús, com la mort. Però Antón creu que s'ha de tenir en compte el moment evolutiu de la criatura, l'impacte que els pot fer una disfressa massa realista si encara no són capaços de distingir fantasia de realitat. Com sempre cal acompanyar el nen o nena per veure quins recursos té en aquell moment i si és capaç d'associar el plaer a la por o pot ser traumatitzant. En el darrer cas, caldrà, ara sí, protegir-los.