Coneixem l'autora de la cançó de l'estiu de TV3 i Catalunya Ràdio

Suu: "M'he fet una cuirassa i a poc a poc vaig deixant veure més com soc realment"

Desprèn frescor i espontaneïtat. I s'autodefineix com a "intensíssima". I la seva música també ho és. Amb el seu ukelele i el seu encomanadís "pap-parà pap-parà", la cantautora Suu firma "Tant de bo", la cançó de l'estiu de TV3 i Catalunya Ràdio
Cristina Alemany Iglesias
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Tenir 20 anys. Haver publicat dos discos, "Natural" i "Ventura". I que el tema "Tant de bo" hagi estat triat com la cançó de l'estiu de TV3 i Catalunya Ràdio. Volem conèixer la seva autora: la Suu. Una cantautora del barri de Sant Gervasi de Barcelona, que fa vida a Gràcia, i que hem entrevistat via Zoom mentre era de viatge a Madrid.

Hola, Suu! O Susanna Ventura… no sé com prefereixes que et presenti?

"Prefereixo que em diguis Suu… Susanna és com quan s'enfaden els pares".

Ens pots explicar què hi fas, a Madrid?

"Sí! He aprofitat que uns amics venien a treballar i, com que el confinament ens ha separat de la gent que no tenim a prop de casa, he vingut a veure els quatre amics que tinc per aquí, tres dies".

I t'enganxem promocionant la teva cançó "Tant de bo", que és la banda sonora de l'estiu a TV3 i Catalunya Ràdio. T'has colat a totes les cases. I té una melodia que s'enganxa molt. T'ho havies imaginat mai estar així aquest estiu?

"La veritat és que no. Aquest estiu el donava per perdudíssim degut a la situació actual i estic superagraïda que "Tant de bo" sigui la cançó que donarà música a aquest estiu".

 

 

És un estiu estrany per tothom. Tenies plans? Com passaràs el teu estiu dels 20 anys?

"Evidentment s'han ajornat un munt de concerts, però farem el que puguem, farem alguns acústics, intentar anar a la platja… prendre-m'ho com unes vacances -entre cometes- de la música, perquè no tinc tants concerts com habitualment. Sobretot farem acústics perquè pels formats reduïts és més rendible. I llavors jo crec que els acústics ens salvaran aquest estiu".

Hi ha qui enyora el confinament estricte. Hi ha qui enyora la fase 1. Has canviat en els darrers mesos? O has descobert coses de tu mateixa que no sabies?

"He après molt a estar sola durant el confinament. En el nostre dia a dia rebem molts inputs i jo intentava omplir els meus espais buits amb amigues: anava a estudiar amb amigues, a treballar amb amigues… crec que m'ha anat molt bé per gaudir de la soledat. Tot i així, no trobo a faltar el confinament!".

Què és el que més has enyorat durant el confinament? Què és el que més has tingut de fer un cop ha acabat?

"El que més he trobat a faltar és veure les col·legues i poder parlar cara a cara. He acabat una mica farta de les videotrucades i de les trucades per telèfon. Necessito el contacte humà, encara que sigui a un metre de distància".

He estat escoltant els teus temes i parlen d'amor (i desamor), dels amics, de l'amor propi fins i tot. Tinc la sensació que no t'importa gaire el que pensin els altres de tu. Tens una veu pròpia i et veus molt segura de tu mateixa. És un tema generacional?

"No sé si és un tema generacional. Sí que és cert que m'he fet una cuirassa que a poc a poc vaig deixant anar, i em vaig deixant veure més com soc realment. Però penso que sí, que el jovent estem més preparats per afrontar el que ens vingui. Potser tenim més informació o potser internet ens ha donat aquesta opció d'obrir-nos al món directament i no només al cercle petit de la gent del nostre poble. Però no sé si es pot generalitzar. Al final depèn de cadascú".

Ets jove i tens molta carrera al davant. Aquest segon disc l'ha produït Carlos Sadness, has fet una cançó amb l'Adrià Salas de La Pegatina. Fas cas als consells que et donen o segueixes més la teva veu interior?

"Em deixo aconsellar moltíssim per tothom. Després ja trio, filtro una miqueta. Però del Carlos i de l'Adrià els escolto moltíssim i el que em diuen normalment va a missa. Ara bé, després el projecte és meu i trio el que em dona la gana".

Si ara et diuen que pots fer un concert i fer pujar a l'escenari qui vulguis, qui triaries?

"Ostres! Doncs des de la Rosalía fins a… jo què sé... Freddie Mercury, el reviuria! Passant per Serrat, el Melendi de fa 10 anys, La Oreja de Van Gogh… una mescla bastant rara sortiria!".

Tu tan aviat cantes en català com en castellà. És una cosa premeditada, que et surt espontani?

"Em surt espontani. Jo no dic "aquest tema el faré en aquest idioma". Senzillament com que som bilingües escric i parlo en les dues llengües. El que sí que és cert que quan escric i parlo en català, sobretot quan escric, em sento una miqueta més vulnerable perquè al final és la llengua que utilitzo el dia a dia amb els meus col·legues, amb el meu cercle. I sento que si canto en català entendran de qui estic parlant en concret. I en canvi, si poso la barrera aquesta del castellà, per molt que estigui parlant d'una amiga amb qui parlo en català, la gent que em coneix no sabrà de qui estic parlant o almenys això és el que m'imagino jo. També et dic que els meus amics no són tontos i evidentment pillen de qui parlo tota l'estona".

Les teves lletres es nota que són personals, que expliquen petites històries. Algú t'ha dit "tia, com has escrit aquesta cançó sobre mi? Jo no volia que això la gent ho sabés?"

"No, de moment no! I de fet no m'agrada gens que la gent sàpiga que les cançons van per elles o per ells. Em sento molt incòmode i per tant si algun cop m'ho han preguntat fins i tot ho he negat "no, no, aquesta cançó no parla de tu, no et flipis!" Em fa com cosa".

Et vam veure a "Manduka" amb la Paula Alòs i em va semblar que deies que no eres gaire de cuinar, però a Tiktok he vist que publicaves alguna recepta.

"No, no és cert! M'agrada moltíssim. El que passa és que no és la cosa que se'm dona millor de la vida. Però, bé, a poc a poc és anar provant, és prova-error. Sí que durant el confinament he cuinat moltíssim. Jo crec que tothom ha cuinat bastant…".

Has fet pa?

"No he fet pa. He fet galetes, sobretot".

 

Quins artistes t'inspiren, de qualsevol disciplina?

"El Van Gogh em flipa! Tinc una espècie d'amor etern a aquesta persona. De fet vaig anar a Amsterdam fa un parell d'anys, perquè tinc un amic que viu allà, i vaig estar com cinc hores al Museu del Van Gogh, donant voltes, apuntant-ho tot i fent fotos… M'agrada moltíssim! I després a nivell musical, tinc uns gustos molt raros: des de La Oreja de Van Gogh fins a Fangoria, després te'n vas a Queen a Abba, a Michael Jackson… és que m'agraden grups molt diferents. Intento tenir també referents diversos perquè si no al final vas sempre cap a la mateixa direcció. I si una cosa està feta, no la tornis a fer. Per això m'agrada beure de diferents fonts".

He llegit que el teu festival és el Viña Rock. Hi aniries aquest any, si es fes? O n'hi ha d'altres que també hi aniries, com a públic eh!

"Sí, aquest any hi anàvem a tocar, de fet. No sé per què el Viña Rock m'encanta! S'ajunta moltíssima gent i segur que hi hagués anat: és que no puc no anar al Viña Rock! Tant de bo es pugui fer a finals d'anys!".

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut