"Pinxa-punxa" (Victoria Bermejo)

Pinxa-punxa
Din, don, din! Din, don, din!
Atenció, atenció, està a punt d'arribar a la Clínica Urània la gran companyia de teatre: PINXA PUNXA.
Fora pors, fora tremolors. Passin i mirin: L'estetoscopi ballarí que atura la respiració, el cigne que treu l'estrès, i la màscara que convida tothom al bon rotllo. Visca!!!. I per acabar, els dos grans,còmics: el Sr. Cotó i la Pinxa Punxa!!!
El Sr. Cotó, que es lleva cada dia pensant que està molt pàl·lid, que deu estar molt fluix, que té ganes de plorar... Li fan por els microbis, les caigudes, la brutícia. Per això no surt mai de casa sense alcohol o aigua oxigenada i sempre porta una farmaciola a sobre.
I la Pinxa-Punxa, que es pensa que ningú no la vol, perquè la veritat és que la majoria s'espanta quan la veu arribar. Té fama de dolenta, gairebé de monstre, i és que de vegades, sense voler, quan es troba segons qui, té necessitat de punxar. Per exemple, cada matí comença a punxar el Sr. Cotó en broma: "Ai si t'agafo, fluix més que fluix!"
I el Sr. Cotó crida: "Aiiiiiiiiiii quina por! Sis plau, sis plau, no em facis mal!"
En fi, baralles d'amics.
I tot canvia quan arriba la màscara i els diu: "Que hi hagi pau entre vosaltres, companys, que teniu un nen esperant a la consulta."
És llavors quan el Sr. Cotó, no solament perd la por, sinó que li torna la seguretat. Comença a fer moixaines al culet del nen i li diu molt baixet: Tranquil, ja ho veuràs. Només sentiràs una petita punxada i després et posaràs bo. I es gira cap a la Pinxa-Punxa i li diu molt ferm: "Si li fas mal, te les veuràs amb mi!"
I ara és la Pinxa-Punxa la que dubta: "Per on entro? Per la dreta o per l'esquerra?" Ho vol fer bé.
Tot suant, a poc a poc, s'acosta al culet i deixa de ser un monstre per convertir-se en una superprofessional i donar al nen el seu medicament procurant que amb prou feines senti la punxadeta. Per ella, en realitat, és com fer-li un petonet.
El Sr. Cotó, quan veu que el nen no plora i que tot s'acaba amb aplaudiments, es posa molt content. De felicitat li pugen els colors a la cara i es gira cap a la Pinxa-Punxa i li diu: "El nen no ha plorat. Ho veus com no ets tan dolenta?"
I la Pinxa-Punxa, que ja ha acabat de treballar, torna a fer broma: "Que no? Ja veuràs quan et
punxi! Cotó fluix!"
-Ai, no, no, quina por!
Són com canalla! Bona nit i gràcies per venir a l'espectacle!!!