Si voleu ser arqueòlegs, heu de saber que us caldrà el kit arqueològic. Aquí teniu una llista de gairebé totes les coses que necessitareu.
Vestuari i indumentària: Als jaciments s'hi va a excavar, no a lluir modelets. Si us voleu gastar una pasta amb roba d'explorador de marca, endavant. Però, si no, us anirà molt bé roba usada, resistent, que es pugui embrutar (excavant un s'embruta molt) i que es pugui mullar (el fang i la pluja són grans amics dels arqueòlegs!). I també un bon calçat. Més coses: un barret o gorra, guants (per al fred, però sobretot per evitar butllofes deu minuts després d'agafar el pic i la pala), impermeable i roba d'abric.
Pic, pala, paletí, rasclet: les eines de tota la vida. Excavar és gratar el terra, fer forats, treure sorra…
Cabassos i carretons. Són imprescindibles per omplir-los de la terra que anem excavant i endur-nos-la. Si no buidem la muntanya de terra que generem, no podrem treballar a gust.
Pinzells. Són imprescindibles a l'hora de la feina fina. Quan hem trobat alguna peça, hem de deixar de banda les grans eines (amb un cop podríem fer-la malbé), i omplir-nos de paciència i anar traient la terra de mica en mica.
Bossetes de plàstic, etiquetes i bolígrafs. Quan fem alguna troballa (un os, una eina de sílex, una moneda antiga…), hem de tenir molt clar on i quan ho hem trobat. Com? Ho posem dins una bosseta de plàstic i apuntem en una etiqueta adhesiva la data, les coordenades del lloc i la informació que ens sembli rellevant. Si no, quan ho mirem al laboratori, no recordarem ni on ni quan ho vam trobar!
Llibreta i llapis. Per tenir-ho tot ben documentat, és necessari dibuixar el que hem trobat. No cal ser Picasso, però sí tenir unes nocions de dibuix.
Càmera fotogràfica. Si realment no teniu ni idea de dibuixar, o si sou pràctics, feu una foto i llestos. A més, la podeu enviar per Internet a altres col·legues, perquè es morin d'enveja quan vegin la vostra troballa!
Càmera de vídeo. Totalment opcional, però pot ser una bona eina per immortalitzar el moment. I penjar-ho a Internet o vendre'n les imatges, etc.
Ordinador. L'arqueòleg cada vegada fa més ús de la tecnologia. Com tothom, vaja!
-Ordinador. És imprescindible. Podeu introduir-hi les dades a l'instant, consultar-hi arxius, documents i fotos, que ens permetran comparar el que hem trobat, etc.
Connexió a Internet. Si no és que esteu perduts vés a saber on, cal tenir connexió a Internet per consultar dubtes, enviar fotos i textos a col·legues que no són al jaciment… Ningú pot viure avui dia sense Internet!
GPS. En un instant podem saber les coordenades on hem trobat una peça en concret, sense fer cap càlcul. Només cal pitjar un botonet i ja ens ho indica.
Georadar. És una mena de carretó, amb un ordinador i una antena incorporats, que es passa per damunt la superfície que es vol excavar. Analitza les ones electromagnètiques, fa un càlculs i mostra unes gràfiques i uns dibuixos que els profans no entenem, però que els experts saben desxifrar perfectament, i permet dir si sota terra hi ha alguna estructura (un mur de pedra, per exemple), i, per tant, ens pot indicar on és interessant excavar.
Microcàmeres per a endoscòpies. Com si fossin cirurgians que operen un menisc, els arqueòlegs també les fan servir, bàsicament quan es troben un mur o una làpida que els impedeix saber què hi ha a l'altra banda. Fent-hi una mínima incisió, s'hi pot passar la càmera, veure què hi ha a l'altre cantó i valorar si val la pena treure-ho tot.
Sonda estratigràfica. Va molt bé per conèixer la composició geològica del subsòl. Tothom n'hauria de tenir una al jardí de casa.
Detectors de metalls. Serveixen per trobar monedes antigues, restes de projectils… Ara, si busquem restes de neandertals, no serviran per res, perquè aquesta gent tan antiga no coneixia el metall.
Laboratori. Aquí s'hi ha d'incloure tot el que té un laboratori: microscopis electrònics, difractòmetres… Fins i tot les bates blanques del personal!
Excavadora. Sí, sí, ho heu llegit bé. Picar cansa molt i, a vegades, la superfície a excavar és enorme. Aleshores, és bo cridar una excavadora i dir-li que faci la feina bruta inicial. Us costarà uns diners, però us estalviareu una quantitat de temps i d'esforç que no té preu.
Vestuari i indumentària: Als jaciments s'hi va a excavar, no a lluir modelets. Si us voleu gastar una pasta amb roba d'explorador de marca, endavant. Però, si no, us anirà molt bé roba usada, resistent, que es pugui embrutar (excavant un s'embruta molt) i que es pugui mullar (el fang i la pluja són grans amics dels arqueòlegs!). I també un bon calçat. Més coses: un barret o gorra, guants (per al fred, però sobretot per evitar butllofes deu minuts després d'agafar el pic i la pala), impermeable i roba d'abric.
Pic, pala, paletí, rasclet: les eines de tota la vida. Excavar és gratar el terra, fer forats, treure sorra…
Cabassos i carretons. Són imprescindibles per omplir-los de la terra que anem excavant i endur-nos-la. Si no buidem la muntanya de terra que generem, no podrem treballar a gust.
Pinzells. Són imprescindibles a l'hora de la feina fina. Quan hem trobat alguna peça, hem de deixar de banda les grans eines (amb un cop podríem fer-la malbé), i omplir-nos de paciència i anar traient la terra de mica en mica.
Bossetes de plàstic, etiquetes i bolígrafs. Quan fem alguna troballa (un os, una eina de sílex, una moneda antiga…), hem de tenir molt clar on i quan ho hem trobat. Com? Ho posem dins una bosseta de plàstic i apuntem en una etiqueta adhesiva la data, les coordenades del lloc i la informació que ens sembli rellevant. Si no, quan ho mirem al laboratori, no recordarem ni on ni quan ho vam trobar!
Llibreta i llapis. Per tenir-ho tot ben documentat, és necessari dibuixar el que hem trobat. No cal ser Picasso, però sí tenir unes nocions de dibuix.
Càmera fotogràfica. Si realment no teniu ni idea de dibuixar, o si sou pràctics, feu una foto i llestos. A més, la podeu enviar per Internet a altres col·legues, perquè es morin d'enveja quan vegin la vostra troballa!
Càmera de vídeo. Totalment opcional, però pot ser una bona eina per immortalitzar el moment. I penjar-ho a Internet o vendre'n les imatges, etc.
Ordinador. L'arqueòleg cada vegada fa més ús de la tecnologia. Com tothom, vaja!
-Ordinador. És imprescindible. Podeu introduir-hi les dades a l'instant, consultar-hi arxius, documents i fotos, que ens permetran comparar el que hem trobat, etc.
Connexió a Internet. Si no és que esteu perduts vés a saber on, cal tenir connexió a Internet per consultar dubtes, enviar fotos i textos a col·legues que no són al jaciment… Ningú pot viure avui dia sense Internet!
GPS. En un instant podem saber les coordenades on hem trobat una peça en concret, sense fer cap càlcul. Només cal pitjar un botonet i ja ens ho indica.
Georadar. És una mena de carretó, amb un ordinador i una antena incorporats, que es passa per damunt la superfície que es vol excavar. Analitza les ones electromagnètiques, fa un càlculs i mostra unes gràfiques i uns dibuixos que els profans no entenem, però que els experts saben desxifrar perfectament, i permet dir si sota terra hi ha alguna estructura (un mur de pedra, per exemple), i, per tant, ens pot indicar on és interessant excavar.
Microcàmeres per a endoscòpies. Com si fossin cirurgians que operen un menisc, els arqueòlegs també les fan servir, bàsicament quan es troben un mur o una làpida que els impedeix saber què hi ha a l'altra banda. Fent-hi una mínima incisió, s'hi pot passar la càmera, veure què hi ha a l'altre cantó i valorar si val la pena treure-ho tot.
Sonda estratigràfica. Va molt bé per conèixer la composició geològica del subsòl. Tothom n'hauria de tenir una al jardí de casa.
Detectors de metalls. Serveixen per trobar monedes antigues, restes de projectils… Ara, si busquem restes de neandertals, no serviran per res, perquè aquesta gent tan antiga no coneixia el metall.
Laboratori. Aquí s'hi ha d'incloure tot el que té un laboratori: microscopis electrònics, difractòmetres… Fins i tot les bates blanques del personal!
Excavadora. Sí, sí, ho heu llegit bé. Picar cansa molt i, a vegades, la superfície a excavar és enorme. Aleshores, és bo cridar una excavadora i dir-li que faci la feina bruta inicial. Us costarà uns diners, però us estalviareu una quantitat de temps i d'esforç que no té preu.