Els jaciments

Castell de Miravet
El castell de Miravet és una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d'un turó d'uns 100 metres. El riu Ebre passa als seus peus i un conjunt de penya-segats li proporcionen una òptima defensa natural. Aquesta fortificació és un dels millors exemples d'un tipus de construcció militar creada a Terra Santa i difosa a l'Occident europeu per l'orde del Temple.

Coves del Toll: Hienes, óssos de les cavernes i neandertals
Fa 70.000 anys a les terres que ara són Catalunya hi convivien cavalls, hipopòtams, hienes, óssos¿i també els neandertals. Però, qui es menjava qui? Què menjava l'home de Neandertal? Només carronya i vegetals o també caçava? A les coves del Toll, a Moià, hi roscarem restes de fauna de l'època... i restes de presència neandertal.

Ciutadella de Roses
Declarada conjunt historicoartístic l'any 1961, la Ciutadella de Roses aplega vestigis de diferents èpoques i ocupacions. El conjunt agrupa la fortificació renaixentista i moderna; la ciutat grega i romana de Rhode; el monestir altmedieval de Santa Maria de Roses; la vila vella de Roses i, també, les seves fortificacions medievals

Termes romanes de Caldes de Montbui
Caldes de Montbui és una zona especialment coneguda per les seves termes. Les aigües de Caldes provenen de l'aigua de pluja que cau sobre una zona molt extensa del Vallès. Es filtra a la terra i arriba a uns 3.500 metres de profunditat, on topa amb un aqüífer que és on s'acumula.

Pla d'Almatà
El Parc Arqueològic del Pla d'Almatà és un jaciment arqueològic únic a Catalunya. Almatà és un topònim d'origen àrab, que vol dir "lloc fort i pla". Està situat sobre el riu Segre, en un indret que permetia controlar les comunicacions entre el pla de Lleida i la Septimània. Aquest nucli originari controlava un territori vast de castells i assentaments rurals.

Drassanes de Barcelona
Les Drassanes Reials de Barcelona, conegudes popularment pel nom de Drassanes, són un conjunt d'edificis d'estil gòtic destinat a la construcció de galeres per a la Corona d'Aragó. Les Drassanes estan situades a la façana marítima de la Ciutat Comtal, molt a prop de l'estàtua a Cristòfol Colom. L'edifici va ser declarat monument històric artístic per decret del Consell de Ministres del govern espanyol, de 5 de maig de 1976, ja que és de les poques drassanes medievals que es conserven avui dia.

Puig Ciutat
Puig Ciutat va ser un espai d'hàbitat romà, en la seva última fase, situat al terme de l'actual municipi de Oristà, a Osona, al segle I aC. Aquest jaciment arqueològic s'ubica en un altiplà de 5,1 hectàrees de superfície, envoltat per un dels meandres de la riera Gavarresa. Entre les restes de Puig Ciutat, hi ha un entramat de carrers, una muralla, habitatges adossats, material ceràmic, vaixella fina de taula i contenidors amfòrics.

Zona Paleontològica d'Isona i Conca Dellà
La comarca del Pallars Jussà conté un nombrós registre fòssil de restes de dinosaures i altres vertebrats. Això es du al fet que fa 65 milions d'anys aquesta comarca era una zona costanera banyada per l'oceà Atlàntic i el seu clima era suau. Aquestes condicions propiciaven que, tant la flora com la fauna, fossin abundoses.

Call de Tàrrega
El jaciment de les Roquetes, al barri del Maset, és considerat el cementiri medieval jueu de Tàrrega, i està datat entre els segles XIV i XV. De 7.000 m2 de superfície, fou excavat pel consistori targarí, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i sota la direcció d'Anna Colet. La necròpoli se situa al nord-est del nucli urbà de Tàrrega, a l'extrem est del turó del Maset.

Cabrera de Mar
Es coneix amb el nom de Laietània una regió que antigament ocupava les actuals comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental. Els seus habitants eren els laietans, un poble iber que al segle II aC ja mostra signes evidents de romanització, com testimonien les transformacions dels camins ibers en calçades o la circulació de moneda ibèrica sota patró romà. Anteriorment, aquest poble iber ja havia mantingut relacions comercials fructíferes amb els romans.

Monestir de Santa Maria de Vallsanta
Les restes del monestir de Santa Maria de Vallsanta es troben ubicades a l'oest del municipi de Guimerà (comarca de l'Urgell), molt a prop del riu Corb. Aquest antic monestir de monges cistercenques va ser construït per traslladar-hi la comunitat de religioses que vivia al monestir de Santa Maria de la Bovera. Les millors condicions de Vallsanta, que disposava de bones comunicacions i facilitat per aconseguir aigua del riu, propiciaren aquest trasllat.

Jaciment Deltebre I
El jaciment arqueològic Deltebre I es troba prop de la desembocadura del riu Ebre, just davant de l'illa de Buda, una illa maritimofluvial situada a l'extrem oriental del delta de l'Ebre. El jaciment consisteix en les restes d'un vaixell militar del segle XVIII. L'estructura del buc està gairebé intacta, i el carregament de la part central es troba en condicions òptimes, perquè va romandre tancat en caixes i bótes de fusta. Per tot això, és el vaixell enfonsat en més bon estat de conservació de tot Catalunya.
Anar al contingut