Castell de Miravet
El castell de Miravet és una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d'un turó d'uns 100 metres. El riu Ebre passa als seus peus i un conjunt de penya-segats li proporcionen una òptima defensa natural. Aquesta fortificació és un dels millors exemples d'un tipus de construcció militar creada a Terra Santa i difosa a l'Occident europeu per l'orde del Temple.
La fortalesa es divideix en dos grans recintes: el recinte jussà (construït entre els segles IX i XI) i el recinte sobirà (del segle XII). El recinte jussà constitueix l'avantsala del castell, i consta d'un recinte emmurallat distribuït en tres nivells esglaonats, amb més de 12.000 m2 de superfície. Aquesta murada, que recorria tota la superfície del turó fins als espadats, servia per impedir qualsevol assalt organitzat sobre el recinte sobirà. A més, el tancat servia de refugi per a la gent del poble i el seu bestiar durant els temps difícils. L'origen d'aquesta dependència és probablement l'època musulmana.
El recinte sobirà constitueix el reducte principal de defensa. La seva construcció s'estructura al voltant d'un pati on es van bastir les edificacions annexes, de manera que aquestes formen un bastió gairebé monolític i inexpugnable. Les dependències es distribueixen al voltant del pati d'armes tot seguint el model de planta d'un monestir cistercenc, si bé adaptat per a les funcions bàsiques militars. La seva extensió és d'uns 2.500 m2, i està format per una estructura poligonal amb cinc torres i contraforts. Amb el temps, es van afegir noves construccions a l'interior, especialment per adaptar la fortificació a les noves armes de foc.
Les dependències més destacades són les cavallerisses, el refetor, el celler, la cisterna i les sitges, la sala capitular i el temple, d'estil romànic. La torre del Tresor contenia l'arxiu de l'orde i el seu tresor. La torre de la Sang deu el seu nom actual a la llegenda segons la qual allí haurien estat ajusticiats els sis cavallers templers que no es van voler rendir.
El castell de Miravet és una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d'un turó d'uns 100 metres. El riu Ebre passa als seus peus i un conjunt de penya-segats li proporcionen una òptima defensa natural. Aquesta fortificació és un dels millors exemples d'un tipus de construcció militar creada a Terra Santa i difosa a l'Occident europeu per l'orde del Temple.
La fortalesa es divideix en dos grans recintes: el recinte jussà (construït entre els segles IX i XI) i el recinte sobirà (del segle XII). El recinte jussà constitueix l'avantsala del castell, i consta d'un recinte emmurallat distribuït en tres nivells esglaonats, amb més de 12.000 m2 de superfície. Aquesta murada, que recorria tota la superfície del turó fins als espadats, servia per impedir qualsevol assalt organitzat sobre el recinte sobirà. A més, el tancat servia de refugi per a la gent del poble i el seu bestiar durant els temps difícils. L'origen d'aquesta dependència és probablement l'època musulmana.
El recinte sobirà constitueix el reducte principal de defensa. La seva construcció s'estructura al voltant d'un pati on es van bastir les edificacions annexes, de manera que aquestes formen un bastió gairebé monolític i inexpugnable. Les dependències es distribueixen al voltant del pati d'armes tot seguint el model de planta d'un monestir cistercenc, si bé adaptat per a les funcions bàsiques militars. La seva extensió és d'uns 2.500 m2, i està format per una estructura poligonal amb cinc torres i contraforts. Amb el temps, es van afegir noves construccions a l'interior, especialment per adaptar la fortificació a les noves armes de foc.
Les dependències més destacades són les cavallerisses, el refetor, el celler, la cisterna i les sitges, la sala capitular i el temple, d'estil romànic. La torre del Tresor contenia l'arxiu de l'orde i el seu tresor. La torre de la Sang deu el seu nom actual a la llegenda segons la qual allí haurien estat ajusticiats els sis cavallers templers que no es van voler rendir.