Termes romanes de Caldes de Montbui
Caldes de Montbui és una zona especialment coneguda per les seves termes. Les aigües de Caldes provenen de l'aigua de pluja que cau sobre una zona molt extensa del Vallès. Es filtra a la terra i arriba a uns 3.500 metres de profunditat, on topa amb un aqüífer que és on s'acumula.
La zona que ocupa actualment Caldes de Montbui ha estat habitada des del neolític, pels volts de l'any 3.500 aC. Els primers pobladors eren agrícoles, vivien dispersos a la vall i van acabar coexistint amb poblats ibèrics, dels quals es conserva el de la Torre Roja. Però l'esplendor de Caldes arriba amb la romanització, quan els conqueridors construeixen unes termes al voltant de les quals floreix un important nucli urbà.
Les termes (del llatí "thermae") eren edificis públics amb una funció higiènica i sanitària. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i els "spa", tan de moda actualment. Les termes constituïen un dels principals llocs de trobada a l'antiga Roma, on els ciutadans es reunien per esbargir-se i fer relacions socials mentre es posaven en forma. Les aigües de Caldes, que brollaven de terra a una temperatura de 74 graus, eren sobretot conegudes per les seves propietats curatives. Qui volia guarir-se o millorar la seva salut, acudia a Caldes per beneficiar-se de les seves termes. Tot i això, el lloc era també una destinació per a tots aquells que, senzillament, volien passar una bona estona.
Les termes romanes de Caldes de Montbui són de les més ben conservades de tota la península Ibèrica. Les estructures més antigues que es conserven daten de finals del segle I aC. Actualment, només podem veure una part d'un gran conjunt, que abasta l'antic hospital, els balnearis de Can Rius i Broquetas i la plaça de la Font del Lleó, brollador d'aigua termal a més de 70 graus. Aquesta font del segle XVI va ser restaurada l'any 1927 per Manuel Raspall, a qui devem l'actual lleó, el símbol de la vila.
La piscina que avui podem visitar mostra la monumentalitat de l'antic complex termal. Té un paviment fet de picadís de pedra i terrissa barrejat amb calç. La volta de canó que la cobria encara s'intueix gràcies a algunes restes conservades.
Aquesta piscina va estar en ús fins al segle XIV i, més tard, ja durant el segle XVII, va ser recuperada com a graner municipal. Damunt les termes, s'hi va construir l'antic ajuntament, enderrocat l'any 1956. Aleshores es van restaurar i es van obrir al públic el 9 de juny de 1957.
Caldes de Montbui és una zona especialment coneguda per les seves termes. Les aigües de Caldes provenen de l'aigua de pluja que cau sobre una zona molt extensa del Vallès. Es filtra a la terra i arriba a uns 3.500 metres de profunditat, on topa amb un aqüífer que és on s'acumula.
La zona que ocupa actualment Caldes de Montbui ha estat habitada des del neolític, pels volts de l'any 3.500 aC. Els primers pobladors eren agrícoles, vivien dispersos a la vall i van acabar coexistint amb poblats ibèrics, dels quals es conserva el de la Torre Roja. Però l'esplendor de Caldes arriba amb la romanització, quan els conqueridors construeixen unes termes al voltant de les quals floreix un important nucli urbà.
Les termes (del llatí "thermae") eren edificis públics amb una funció higiènica i sanitària. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i els "spa", tan de moda actualment. Les termes constituïen un dels principals llocs de trobada a l'antiga Roma, on els ciutadans es reunien per esbargir-se i fer relacions socials mentre es posaven en forma. Les aigües de Caldes, que brollaven de terra a una temperatura de 74 graus, eren sobretot conegudes per les seves propietats curatives. Qui volia guarir-se o millorar la seva salut, acudia a Caldes per beneficiar-se de les seves termes. Tot i això, el lloc era també una destinació per a tots aquells que, senzillament, volien passar una bona estona.
Les termes romanes de Caldes de Montbui són de les més ben conservades de tota la península Ibèrica. Les estructures més antigues que es conserven daten de finals del segle I aC. Actualment, només podem veure una part d'un gran conjunt, que abasta l'antic hospital, els balnearis de Can Rius i Broquetas i la plaça de la Font del Lleó, brollador d'aigua termal a més de 70 graus. Aquesta font del segle XVI va ser restaurada l'any 1927 per Manuel Raspall, a qui devem l'actual lleó, el símbol de la vila.
La piscina que avui podem visitar mostra la monumentalitat de l'antic complex termal. Té un paviment fet de picadís de pedra i terrissa barrejat amb calç. La volta de canó que la cobria encara s'intueix gràcies a algunes restes conservades.
Aquesta piscina va estar en ús fins al segle XIV i, més tard, ja durant el segle XVII, va ser recuperada com a graner municipal. Damunt les termes, s'hi va construir l'antic ajuntament, enderrocat l'any 1956. Aleshores es van restaurar i es van obrir al públic el 9 de juny de 1957.