Drassanes de Barcelona
Les Drassanes Reials de Barcelona, conegudes popularment pel nom de Drassanes, són un conjunt d'edificis d'estil gòtic destinat a la construcció de galeres per a la Corona d'Aragó. Les Drassanes estan situades a la façana marítima de la Ciutat Comtal, molt a prop de l'estàtua a Cristòfol Colom. L'edifici va ser declarat monument històric artístic per decret del Consell de Ministres del govern espanyol, de 5 de maig de 1976, ja que és de les poques drassanes medievals que es conserven avui dia.
Els orígens de l'edifici són imprecisos. La primera menció documental de les drassanes data de l'any 1243, però no és fins al regnat de Pere el Gran que s'inicia la construcció d'aquest conjunt arquitectònic. Les obres se separen en dos grans períodes compresos entre el 1283 i el 1328, d'una banda, i el 1328 i el 1390, de l'altra. Durant el primer període, es bastí un ampli edifici emmurallat de planta rectangular amb quatre torres als seus angles, de les quals dues encara existeixen. El 1328, Alfons III el Benigne deixa constància de la necessitat de cobrir les torres per evitar que els vaixells, sotmesos a les inclemències del temps, es fessin malbé, però les obres avancen molt lentament a causa de diversos problemes amb la hisenda reial i episodis de tempestes i ventades inusualment violentes. No és fins a l'arribada al tron del nou rei Pere el Cerimoniós que, a instàncies del Consell de Cent, que demana al monarca que contribueixi a les obres amb el seu patrimoni personal, es construeix el sostre de les drassanes. A finals d'aquest segon període, s'edifiquen també quatre magatzems i s'ensostra la meitat septentrional de l'edifici.
Sota el regnat de Joan I, a causa de les necessitats navals dels homes de negoci catalans i de la Corona d'Aragó, es va signar un nou acord entre el rei i la ciutat de Barcelona, el 1390, per a l'ampliació de les drassanes. Aquest projecte també preveia la construcció d'un palau adossat amb una plaça oberta al mar, inspirat en el Palau Ducal i la plaça de Sant Marc de Venècia, però aquestes obres mai es dugueren a terme. Els fonaments d'aquest palau s'han trobat en excavacions posteriors.
Durant el regnat de Joan I, s'hi fan unes ampliacions, adossades al cos original, i que n'acaben completant el conjunt: el "Porxo Nou", conegut tradicionalment com a "Edifici de Pere IV". Posteriorment, entre el 1518 i el 1612, s'edifiquen les naus de la Generalitat. Més tard, a cavall entre els segles XVII i XVIII, es du a terme la prolongació de les naus gòtiques cap al costat oposat a la línia de mar, un conjunt arquitectònic que actualment rep el nom de Sala Comillas.
El conjunt de les drassanes quedava extramurs de la fortificació medieval del s. XIII, però amb l'ampliació del s. XIV, que incorporava el Raval, les drassanes van quedar dintre del nou recinte emmurallat, en un angle de la ciutat. Precisament, un pany d'aquesta muralla tanca encara el conjunt per ponent, mirant a Montjuïc, i és, actualment, l'únic testimoni de les muralles de la ciutat que van ser enderrocades a partir del 1854. Inclòs en aquest tram de muralla, hi ha un baluard de mitjan segle XVII.
Durant els segles XVIII i XIX, amb l'edifici utilitzat com a equipament militar, s'hi van fer diverses intervencions menors, en general nous edificis auxiliars afegits. El més important va ser un edifici pentagonal, la Caserna de Cavalleria, a tocar la Rambla, enderrocat l'any 1935. En tot cas, les diferents ocupacions han mantingut l'estructura bàsica de l'edifici, de manera que ens ha estat preservat gairebé en el seu aspecte original.
En alguns gravats anteriors al segle XVI, les drassanes apareixen en una posició molt més pròxima al mar que actualment. L'equip de "Sota terra" va descobrir que, amb les obres al port de Barcelona del segle XXI, la línia de costa va avançar. Per evitar que l'aigua del mar afectés l'edifici, les edificacions del segle XIV es van reconstruir, de forma pràcticament idèntica, uns quants metres més enrere. Per aquesta raó, les que fins ara s'havien pres per edificacions gòtiques genuïnes, són en realitat una reconstrucció posterior.
El treball de l'equip de "Sota terra" també va revelar que, sota les drassanes, s'hi amaguen restes d'enterraments romans. Aquesta descoberta sembla desmentir una teoria molt estesa segons la qual, en l'època dels romans, el mar estava en una posició molt més avançada.
Les Drassanes Reials de Barcelona, conegudes popularment pel nom de Drassanes, són un conjunt d'edificis d'estil gòtic destinat a la construcció de galeres per a la Corona d'Aragó. Les Drassanes estan situades a la façana marítima de la Ciutat Comtal, molt a prop de l'estàtua a Cristòfol Colom. L'edifici va ser declarat monument històric artístic per decret del Consell de Ministres del govern espanyol, de 5 de maig de 1976, ja que és de les poques drassanes medievals que es conserven avui dia.
Els orígens de l'edifici són imprecisos. La primera menció documental de les drassanes data de l'any 1243, però no és fins al regnat de Pere el Gran que s'inicia la construcció d'aquest conjunt arquitectònic. Les obres se separen en dos grans períodes compresos entre el 1283 i el 1328, d'una banda, i el 1328 i el 1390, de l'altra. Durant el primer període, es bastí un ampli edifici emmurallat de planta rectangular amb quatre torres als seus angles, de les quals dues encara existeixen. El 1328, Alfons III el Benigne deixa constància de la necessitat de cobrir les torres per evitar que els vaixells, sotmesos a les inclemències del temps, es fessin malbé, però les obres avancen molt lentament a causa de diversos problemes amb la hisenda reial i episodis de tempestes i ventades inusualment violentes. No és fins a l'arribada al tron del nou rei Pere el Cerimoniós que, a instàncies del Consell de Cent, que demana al monarca que contribueixi a les obres amb el seu patrimoni personal, es construeix el sostre de les drassanes. A finals d'aquest segon període, s'edifiquen també quatre magatzems i s'ensostra la meitat septentrional de l'edifici.
Sota el regnat de Joan I, a causa de les necessitats navals dels homes de negoci catalans i de la Corona d'Aragó, es va signar un nou acord entre el rei i la ciutat de Barcelona, el 1390, per a l'ampliació de les drassanes. Aquest projecte també preveia la construcció d'un palau adossat amb una plaça oberta al mar, inspirat en el Palau Ducal i la plaça de Sant Marc de Venècia, però aquestes obres mai es dugueren a terme. Els fonaments d'aquest palau s'han trobat en excavacions posteriors.
Durant el regnat de Joan I, s'hi fan unes ampliacions, adossades al cos original, i que n'acaben completant el conjunt: el "Porxo Nou", conegut tradicionalment com a "Edifici de Pere IV". Posteriorment, entre el 1518 i el 1612, s'edifiquen les naus de la Generalitat. Més tard, a cavall entre els segles XVII i XVIII, es du a terme la prolongació de les naus gòtiques cap al costat oposat a la línia de mar, un conjunt arquitectònic que actualment rep el nom de Sala Comillas.
El conjunt de les drassanes quedava extramurs de la fortificació medieval del s. XIII, però amb l'ampliació del s. XIV, que incorporava el Raval, les drassanes van quedar dintre del nou recinte emmurallat, en un angle de la ciutat. Precisament, un pany d'aquesta muralla tanca encara el conjunt per ponent, mirant a Montjuïc, i és, actualment, l'únic testimoni de les muralles de la ciutat que van ser enderrocades a partir del 1854. Inclòs en aquest tram de muralla, hi ha un baluard de mitjan segle XVII.
Durant els segles XVIII i XIX, amb l'edifici utilitzat com a equipament militar, s'hi van fer diverses intervencions menors, en general nous edificis auxiliars afegits. El més important va ser un edifici pentagonal, la Caserna de Cavalleria, a tocar la Rambla, enderrocat l'any 1935. En tot cas, les diferents ocupacions han mantingut l'estructura bàsica de l'edifici, de manera que ens ha estat preservat gairebé en el seu aspecte original.
En alguns gravats anteriors al segle XVI, les drassanes apareixen en una posició molt més pròxima al mar que actualment. L'equip de "Sota terra" va descobrir que, amb les obres al port de Barcelona del segle XXI, la línia de costa va avançar. Per evitar que l'aigua del mar afectés l'edifici, les edificacions del segle XIV es van reconstruir, de forma pràcticament idèntica, uns quants metres més enrere. Per aquesta raó, les que fins ara s'havien pres per edificacions gòtiques genuïnes, són en realitat una reconstrucció posterior.
El treball de l'equip de "Sota terra" també va revelar que, sota les drassanes, s'hi amaguen restes d'enterraments romans. Aquesta descoberta sembla desmentir una teoria molt estesa segons la qual, en l'època dels romans, el mar estava en una posició molt més avançada.