Zona Paleontològica d'Isona i Conca Dellà
La comarca del Pallars Jussà conté un nombrós registre fòssil de restes de dinosaures i altres vertebrats. Això es du al fet que fa 65 milions d'anys aquesta comarca era una zona costanera banyada per l'oceà Atlàntic i el seu clima era suau. Aquestes condicions propiciaven que, tant la flora com la fauna, fossin abundoses.
El 1953, el paleontòleg alemany Walter Kühne, de la Universitat de Berlín, va viatjar fins a la conca de Tremp per buscar restes de dinosaures. El resultat de les seves investigacions va ser un jaciment molt important situat al barranc d'Orcau. Les excavacions van continuar i, tres anys després, el 1956, l'herpetòleg francès A. F. Lapparent i el Dr. Emiliano Aguirre, de l'Institut Lucas Mallada, van donar a conèixer més jaciments de la zona. Les restes trobades van ser dipositades, en la seva major part, a l'Institut Lucas Mallada. El 1958, Lapparent va publicar una segona nota en què exposava la troballa d'ous de dinosaure en una localitat a prop de Basturs, però llavors la prospecció i l'excavació de jaciments a la conca va quedar interrompuda fins al 1984. Aquest any es va reprendre la cerca de dinosaures. La iniciativa va córrer a càrrec de l'Institut Paleontològic de Sabadell, juntament amb altres investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Autònoma de Madrid.
La Zona Paleontològica d'Isona i Conca Dellà agrupa tots els punts que han lliurat restes fòssils. Fins ara, s'han comptabilitzat més d'un centenar de localitats on han aparegut les restes fòssils indirectes (ous i icnites) i, pel que fa als indrets on s'han trobat restes directes, actualment n'hi deu haver més de seixanta.
En l'extensió del terme municipal d'Isona i Conca Dellà es comptabilitzen prop d'una cinquantena de localitats, entre les quals destaquen els jaciments de : Basturs-1, Basturs-2, Basturs Poble, Sant Romà-2, Molí de Baró, Orcau-1, Orcau-2, la Posa, Goberres, Masia de Ramon, Costa Roia, Barranc de Llauet, i Llau de la Costa.
A Basturs-1 s'hi han trobat fragments d'ossos i ous de dinosaure. Alguns dels ous van ser descoberts en niuades que presentaven un bon estat de conservació. En canvi, a Basturs-2 només s'hi han localitzat niuades, i a Basturs Poble, més d'un centenar de restes òssies d'hadrosaures, cocodrils i altres vertebrats, així com closques d'ous. Fa 70 milions d'anys, els dinosaures aprofitaren aquestes sorres de platja per establir-hi una zona de nidificació a la qual retornaven periòdicament per fresar. Els ous trobats, de forma esfèrica i superfície rugosa, mesuraven un diàmetre mitjà de 20 cm, mentre que la mida del gruix de la closca anava dels 1,5 mm als 2 mm.
Al jaciment de Sant Romà-2, s'hi han localitzat nombroses restes fòssils directes de dinosaures (atribuïdes a l'iguanodòntids Pararhabdodon isonensis i a un hadrosaure indeterminat). Al Molí del Baró, les excavacions han descobert ossos i ous, probablement pertanyents a dinosaures teròpodes. Les restes trobades als jaciments d'Orcau-1 i Orcau2 són força importants: el primer ha donat fragments grossos d'húmer (62 cm) atribuït a un Hypselosaurus, i d'extremitats atribuïdes a un Rhabdodon priscum, mentre que al segon s'hi ha localitzat un jaciment d'icnites (que són detalls conservats en roques, com ara petjades, traces o restes, que constitueixen una mostra indirecta de vida), atribuïdes a Omithopodichnites magna i Orcauichnites garumnensis i a un dinosaure quadrúpede, possiblement un sauròpodes. Els sediments sorrencs que conformen el nivell de gresos del jaciment presenten bioturbació.
Un altre jaciment d'icnites arrodonides va ser trobat a La Posa, una zona que, a finals del Cretaci, era molt a prop de la costa. Però a pesar que, inicialment, les icnites van ser atribuïdes als dinosaures, actualment s'ha confirmat que són conseqüència de l'activitat de peixos, crancs, bivalves i, sobretot, rajades.
En canvi, el jaciment d'icnites de Goberres, tot i que es troba en un pitjor estat de conservació, s'ha pogut afirmar que pertanyen a dinosaures. La Masia de Raon ha donat ossos de dinosaures i cocodrils, icnites de dinosaures sauròpodes i ornitòpodes. La Costa Roia presenta icnites mal preservades, a excepció d'una en relleu positiu a la base sorrenca d'un paleocanal. Al Barranc de Llauet, s'hi troben dues icnites de dinosaures ornitòpodes en paleocanal de gresos i lutites, i a Llau de la Costa s'hi va descobrir un jaciment d'icnites molt ben preservades de dinosaures ornitòpodes, molt possiblement hadrosaures.
L'equip de "Sota terra" va excavar en diversos punts d'aquesta zona el setembre del 2011. Gràcies al seu treball, es van descobrir restes d'una gran diversitat de dinosaures, com ara dents, petjades i closques d'ous. Però la troballa més important va ser la dels ossos de les costelles i el maluc d'un sauròpodes, probablement una de les descobertes més importants a Catalunya. L'esquelet d'aquest dinosaure va començar a ser desenterrat per una expedició de paleontòlegs que, l'any 1985, van excavar fins que una forta pluja els va obligar a abandonar la feina mentre l'aigua i el fang colgaven tot el que havien excavat. Quan van tornar-hi, sobre la zona de treball hi havia un bassal, i encara que van drenar-lo, va ser impossible dur-hi a terme cap tipus d'excavació. Gràcies a Antoni Lacasa, que va formar part d'aquell grup de paleontòlegs, "Sota terra" va aconseguir localitzar la zona excavada 25 anys després i trobar els ossos del dinosaure.
La comarca del Pallars Jussà conté un nombrós registre fòssil de restes de dinosaures i altres vertebrats. Això es du al fet que fa 65 milions d'anys aquesta comarca era una zona costanera banyada per l'oceà Atlàntic i el seu clima era suau. Aquestes condicions propiciaven que, tant la flora com la fauna, fossin abundoses.
El 1953, el paleontòleg alemany Walter Kühne, de la Universitat de Berlín, va viatjar fins a la conca de Tremp per buscar restes de dinosaures. El resultat de les seves investigacions va ser un jaciment molt important situat al barranc d'Orcau. Les excavacions van continuar i, tres anys després, el 1956, l'herpetòleg francès A. F. Lapparent i el Dr. Emiliano Aguirre, de l'Institut Lucas Mallada, van donar a conèixer més jaciments de la zona. Les restes trobades van ser dipositades, en la seva major part, a l'Institut Lucas Mallada. El 1958, Lapparent va publicar una segona nota en què exposava la troballa d'ous de dinosaure en una localitat a prop de Basturs, però llavors la prospecció i l'excavació de jaciments a la conca va quedar interrompuda fins al 1984. Aquest any es va reprendre la cerca de dinosaures. La iniciativa va córrer a càrrec de l'Institut Paleontològic de Sabadell, juntament amb altres investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Autònoma de Madrid.
La Zona Paleontològica d'Isona i Conca Dellà agrupa tots els punts que han lliurat restes fòssils. Fins ara, s'han comptabilitzat més d'un centenar de localitats on han aparegut les restes fòssils indirectes (ous i icnites) i, pel que fa als indrets on s'han trobat restes directes, actualment n'hi deu haver més de seixanta.
En l'extensió del terme municipal d'Isona i Conca Dellà es comptabilitzen prop d'una cinquantena de localitats, entre les quals destaquen els jaciments de : Basturs-1, Basturs-2, Basturs Poble, Sant Romà-2, Molí de Baró, Orcau-1, Orcau-2, la Posa, Goberres, Masia de Ramon, Costa Roia, Barranc de Llauet, i Llau de la Costa.
A Basturs-1 s'hi han trobat fragments d'ossos i ous de dinosaure. Alguns dels ous van ser descoberts en niuades que presentaven un bon estat de conservació. En canvi, a Basturs-2 només s'hi han localitzat niuades, i a Basturs Poble, més d'un centenar de restes òssies d'hadrosaures, cocodrils i altres vertebrats, així com closques d'ous. Fa 70 milions d'anys, els dinosaures aprofitaren aquestes sorres de platja per establir-hi una zona de nidificació a la qual retornaven periòdicament per fresar. Els ous trobats, de forma esfèrica i superfície rugosa, mesuraven un diàmetre mitjà de 20 cm, mentre que la mida del gruix de la closca anava dels 1,5 mm als 2 mm.
Al jaciment de Sant Romà-2, s'hi han localitzat nombroses restes fòssils directes de dinosaures (atribuïdes a l'iguanodòntids Pararhabdodon isonensis i a un hadrosaure indeterminat). Al Molí del Baró, les excavacions han descobert ossos i ous, probablement pertanyents a dinosaures teròpodes. Les restes trobades als jaciments d'Orcau-1 i Orcau2 són força importants: el primer ha donat fragments grossos d'húmer (62 cm) atribuït a un Hypselosaurus, i d'extremitats atribuïdes a un Rhabdodon priscum, mentre que al segon s'hi ha localitzat un jaciment d'icnites (que són detalls conservats en roques, com ara petjades, traces o restes, que constitueixen una mostra indirecta de vida), atribuïdes a Omithopodichnites magna i Orcauichnites garumnensis i a un dinosaure quadrúpede, possiblement un sauròpodes. Els sediments sorrencs que conformen el nivell de gresos del jaciment presenten bioturbació.
Un altre jaciment d'icnites arrodonides va ser trobat a La Posa, una zona que, a finals del Cretaci, era molt a prop de la costa. Però a pesar que, inicialment, les icnites van ser atribuïdes als dinosaures, actualment s'ha confirmat que són conseqüència de l'activitat de peixos, crancs, bivalves i, sobretot, rajades.
En canvi, el jaciment d'icnites de Goberres, tot i que es troba en un pitjor estat de conservació, s'ha pogut afirmar que pertanyen a dinosaures. La Masia de Raon ha donat ossos de dinosaures i cocodrils, icnites de dinosaures sauròpodes i ornitòpodes. La Costa Roia presenta icnites mal preservades, a excepció d'una en relleu positiu a la base sorrenca d'un paleocanal. Al Barranc de Llauet, s'hi troben dues icnites de dinosaures ornitòpodes en paleocanal de gresos i lutites, i a Llau de la Costa s'hi va descobrir un jaciment d'icnites molt ben preservades de dinosaures ornitòpodes, molt possiblement hadrosaures.
L'equip de "Sota terra" va excavar en diversos punts d'aquesta zona el setembre del 2011. Gràcies al seu treball, es van descobrir restes d'una gran diversitat de dinosaures, com ara dents, petjades i closques d'ous. Però la troballa més important va ser la dels ossos de les costelles i el maluc d'un sauròpodes, probablement una de les descobertes més importants a Catalunya. L'esquelet d'aquest dinosaure va començar a ser desenterrat per una expedició de paleontòlegs que, l'any 1985, van excavar fins que una forta pluja els va obligar a abandonar la feina mentre l'aigua i el fang colgaven tot el que havien excavat. Quan van tornar-hi, sobre la zona de treball hi havia un bassal, i encara que van drenar-lo, va ser impossible dur-hi a terme cap tipus d'excavació. Gràcies a Antoni Lacasa, que va formar part d'aquell grup de paleontòlegs, "Sota terra" va aconseguir localitzar la zona excavada 25 anys després i trobar els ossos del dinosaure.