Cabrera de Mar



Es coneix amb el nom de Laietània una regió que antigament ocupava les actuals comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental. Els seus habitants eren els laietans, un poble iber que al segle II aC ja mostra signes evidents de romanització, com testimonien les transformacions dels camins ibers en calçades o la circulació de moneda ibèrica sota patró romà. Anteriorment, aquest poble iber ja havia mantingut relacions comercials fructíferes amb els romans.

Però, anteriorment a la romanització, durant els segles IV i III aC, el poblat ibèric de Burriac va ser la capital política, administrativa i econòmica de tota la Laietània. En aquests segles, l'època d'esplendor de Burriac, el poblat ocupava unes 8 hectàrees i disposava d'una població d'uns 3.500 habitants. Les cases del poblat es construïen amb materials senzills que es podien aconseguir als voltants (palla, fusta, canyes, pedra, etc.). Burriac estava protegit per una muralla de pedra amb una porta d'accés construïda al segle II aC. Tot i això, al segle I aC comença la decadència del poblat de Burriac. En aquest jaciment s'hi han dut a terme excavacions arqueològiques en punts específics, però tan sols se n'ha desenterrat una part mínima, en relació a la seva gran extensió.



Quan els romans van arribar a la península i van començar el procés de romanització, van imposar als laietans la seva organització política, administrativa, social i econòmica amb facilitat. El llatí vulgar va eliminar les llengües ibèriques i es van imposar els cultes i les tradicions dels romans. Durant aquest procés, es van començar a crear ciutats.

Una d'aquestes ciutats és Ilturo, situada a Cabrera de Mar i fundada al segle II aC, en època republicana. Gràcies a diferents intervencions arqueològiques que s'han dut a terme al subsòl de la ciutat, s'han localitzat nombroses restes corresponents a aquest període. Les dades que s'han extret de les excavacions han permès determinar la importància que hauria tingut Ilturo durant el procés de romanització al nostre territori, comparable a la d'Empúries i Tàrraco.



A causa de la intensa activitat que s'hi dugué a terme en èpoques passades, en aquesta zona del Maresme hi ha nombrosos jaciments arqueològics. Un dels jaciments més destacables d'aquest moment és Ca l'Arnau. Allí s'hi han localitzat unes termes (banys públics) d'època tardo-republicana i un forn de producció d'àmfores, que testimonia la importància de la producció vinícola de la zona i el seu comerç. A més d'aquests dos punts, a Ca l'Arnau hi ha un seguit d'espais que formarien part de l'entramat urbà. En la primera temporada de "Sota terra", l'equip del programa va excavar en un d'aquests espais i va recuperar un petit altar d'un dels habitatges.

Un altre jaciment important és el de Can Rodon, que forma part de la trama urbana d'època republicana. En un dels espais del jaciment hi hauria una seca, el lloc on s'hi fabricava moneda. És important destacar que el fet que s'hi encunyés moneda indica la importància de la ciutat en aquest moment. El primer cop que el "Sota Terra" va excavar a Can Rodon, es van recuperar monedes encunyades en aquesta seca, així com les restes dels rebutjos dels metalls utilitzats en la seva producció.

En la primera temporada del "Sota terra" es va excavar l'espai corresponent a un pàrquing situat entre Ca l'Arnau i Can Rodon. L'objectiu era determinar si la trama urbana que s'intuïa als dos jaciments tenia continuïtat entre els dos espais. Aquesta hipòtesi va ser confirmada i, als nivells de fonamentació d'una de les cases que definia aquest entramat urbà, s'hi van localitzar les restes d'un nadó. Aquesta pràctica ritual fundacional és pròpia dels ibers, i no dels romans. La descoberta d'aquest nadó ens va permetre constatar que algunes de les tradicions iberes continuaren durant el primer moment d'ocupació romana.



La ciutat d'Ilturo s'abandona l'any 80 aC. Aquest abandonament coincideix amb la fundació d'una nova ciutat, Iluro, ubicada on actualment es troba Mataró, que esdevingué a partir d'aquest moment un important centre polític i econòmic.

Pel que fa al poblat ibèric del turó de Burriac, mentre la ciutat situada al pla està en funcionament, a Burriac encara hi queden alguns habitants. El poblat serà abandonat al segle IaC, posteriorment a l'abandonament de la ciutat d'Ilturo. En la segona temporada del "Sota Terra" es va excavar la part corresponent a la porta d'accés al poblat, per determinar el moment del seu abandonament, que es va produir durant la segona meitat del segle I aC. El turó de Burriac serà novament ocupat a l'Edat Mitjana, el 1017, moment en què s'edifica el castell de Burriac.

Tot i que la ciutat d'Ilturo va deixar de funcionar, el seu espai no s'abandonà i continuà essent habitat. D'aquest moment, i també d'època romana imperial (segles I i IIdC), a Can Rodon s'hi ha localitzat diversos dolis (recipients ceràmics per emmagatzemar productes, com ara vi o oli), que han permès constatar una activitat econòmica destinada a la producció i comerç del vi. En la segona temporada del "Sota Terra" es va localitzar i excavar un d'aquests dolis.



Al nord del casc urbà de Cabrera de Mar hi ha Can Modolell. L'element més important d'aquest jaciment és un edifici d'època imperial que ha estat considerat com un temple dedicat al déu Mitra. L'equip de "Sota terra" va voler demostrar que aquest edifici era un dels més grans d'Europa, però després d'excavar-hi durant el mes de setembre de 2011, es va haver de desestimar aquesta hipòtesi. No obstant això, les excavacions van permetre establir la mida exacta del temple, ja que es va desenterrar el mur de la cantonada nord-est. Una de les anomalies d'aquest mitreu és que la seva arquitectura recorda molt la d'una antiga masia. Alhora, la distribució tampoc concorda exactament amb altres temples similars, raó per la qual és molt probable que el suposat mitreu fos senzillament un edifici que, durant el segle II dC, va disposar d'una habitació on es celebraven rituals mitraics.



Prop del temple, l'equip de "Sota terra" hi va trobar, també, un gran mur de pedra i una sitja. El mur, que en principi semblava formar part del mitraic, va resultar ser molt més proper, de l'edat mitjana, com es pot inferir d'unes restes de ceràmica vidriada que s'hi van desenterrar. La sitja, que és un dipòsit cilíndric subterrani on s'hi emmagatzemem aliments, especialment cereals, també la va excavar l'equip de "Sota terra", i hi va descobrir un conjunt d'ossos humans. Cal esmentar que aquest tipus d'enterrament no és gens habitual en època romana. A la sitja també s'hi trobà un conjunt de ceràmica TSSG (terra sigillata sud-gàl·lica), datada entre l'any 60 i 160 dC. Per tant, es pot afirmar la que la sitja i el mitreu pertanyen a la mateixa època.
Anar al contingut