• Elvira Méndez: la revolució dels ciutadans
    Veure vídeo

    Elvira Méndez: la revolució dels ciutadans

    Elvira Méndez és catedràtica de Dret Europeu a la Universitat d'Islàndia, i viu a Reykjavik des de l'any 2001. Des del 2011 és la presidenta del Comitè de Govern de l'Institut d'Investigació Jurídica a la Universitat d'Islàndia.
    Ha viscut els últims canvis legals, econòmics i polítics islandesos en primera persona, assistint a les manifestacions de protesta com una ciutadana més, i ens ho explica en el seu últim llibre: "La revolución de los vikingos. La victoria de los ciudadanos".
    Després de sentir parlar tan repetidament del "model islandès" com a exemple a seguir per sortir de la crisi, hem volgut parlar amb algú que el coneix a fons i que ens pot explicar quins han estat els mecanismes que l'han fet possible i si és aplicable a Espanya.
    Elvira Méndez ens diu que a Islàndia els ciutadans van entendre abans que els seus dirigents que la crisi posava en evidència el final del capitalisme global desregularitzat. Va ser la ciutadania la que va prendre la iniciativa i a tot el país es van obrir fòrums cívics de debat on es va redefinir el rumb de la societat i la política del país.
    Islàndia ha estat tradicionalment un país tranquil, paradís terrenal per al turisme ecològic i un fidel defensor dels valors progressistes. No obstant això, l'any 2008 es va declarar en fallida econòmica i es va convertir en el primer país europeu que va ser rescatat pel Fons Monetari Internacional.
    El poble islandès es va negar a pagar el deute que governants i banquers havien contret amb la seva gestió nefasta.
    Elvira Méndez va formar part del grup de vint persones que va començar l'anomenada "revolució islandesa". Islàndia va fer dimitir el govern, es van negar a pagar el deute exterior, van processar els responsables de la crisi i van elegir una assemblea per redactar una nova constitució.
    Des d'aleshores, el "cas islandès" ha estat notícia arreu del món, transmetent un missatge concís i contundent: fer front a la dictadura del mercat amb voluntat i cohesió social és possible.

    Elvira Méndez és catedràtica de Dret Europeu a la Universitat d'Islàndia, i viu a Reykjavik des de l'any 2001. Des del 2011 és la presidenta del Comitè de Govern de l'Institut d'Investigació Jurídica a la Universitat d'Islàndia. Ha viscut els últims canvis legals, econòmics i polítics islandesos en primera persona, assistint a les manifestacions de protesta com una ciutadana més, i ens ho explica en el seu últim llibre: "La revolución de los vikingos. La victoria de los ciudadanos". Després de sentir parlar tan repetidament del "model islandès" com a exemple a seguir per sortir de la crisi, hem volgut parlar amb algú que el coneix a fons i que ens pot explicar quins han estat els mecanismes que l'han fet possible i si és aplicable a Espanya. Elvira Méndez ens diu que a Islàndia els ciutadans van entendre abans que els seus dirigents que la crisi posava en evidència el final del capitalisme global desregularitzat. Va ser la ciutadania la que va prendre la iniciativa i a tot el país es van obrir fòrums cívics de debat on es va redefinir el rumb de la societat i la política del país. Islàndia ha estat tradicionalment un país tranquil, paradís terrenal per al turisme ecològic i un fidel defensor dels valors progressistes. No obstant això, l'any 2008 es va declarar en fallida econòmica i es va convertir en el primer país europeu que va ser rescatat pel Fons Monetari Internacional. El poble islandès es va negar a pagar el deute que governants i banquers havien contret amb la seva gestió nefasta. Elvira Méndez va formar part del grup de vint persones que va començar l'anomenada "revolució islandesa". Islàndia va fer dimitir el govern, es van negar a pagar el deute exterior, van processar els responsables de la crisi i van elegir una assemblea per redactar una nova constitució. Des d'aleshores, el "cas islandès" ha estat notícia arreu del món, transmetent un missatge concís i contundent: fer front a la dictadura del mercat amb voluntat i cohesió social és possible.

  • Carlos Drews:  Espècies desprotegides
    Veure vídeo

    Carlos Drews: Espècies desprotegides

    IBM.Data.Informix.IfxClob

    IBM.Data.Informix.IfxClob

  • Manuel Puerto Ducet: Oligarquia financera i poder polític
    Veure vídeo

    Manuel Puerto Ducet: Oligarquia financera i poder polític

    Manuel Puerto Ducet és professor mercantil i economista per la Universitat de Barcelona. Membre numerari de l'Institut Espanyol d'Analistes d'Inversions i exconseller de la Societat d'Inversions i Fons d'Inversió del Grup Central-Hispano. És fundador i exdirector regional a Catalunya i Balears de Banif, entitat de banca privada i gestió patrimonial que recentment ha estat absorbida pel Grup Santander.
    Va abandonar Banif per desacord amb les pràctiques financeres de l'entitat, perquè, segons ell, es va convertir "en la franquícia espanyola de Madoff i Lehman Brothers".
    La seva experiència professional de 37 anys en diferents entitats financeres i en diferents etapes polítiques li ha permès tenir una visió molt clara de com funciona l'engranatge de l'economia espanyola.
    Afirma que, durant els anys que ha treballat en aquest entorn professional, ha estat espectador de l'arbitrari comportament d'una "dissoluta elit financera". Segons ell, no ens podem fiar de cap banc si ens fixem en l'aspecte ètic i d'actuació.
    En el seu llibre "Oligarquía financiera y poder político en España" explica com les seqüeles de 40 anys de dictadura han contaminat no només les institucions polítiques i financeres espanyoles, sinó també les estructures mentals de tres generacions de ciutadans.
    No té pèls a la llengua a l'hora d'afirmar que Espanya encara està regida pels pactes de poder establerts pel franquisme i que el poder polític i econòmic se'l reparteixen l'Opus Dei i els Legionarios de Cristo. Segons ell, tots els presidents del govern de la democràcia, sense excepció, han estat i són ostatges i titelles dels poders fàctics, de l'oligarquia financera que controla el país.

    Manuel Puerto Ducet és professor mercantil i economista per la Universitat de Barcelona. Membre numerari de l'Institut Espanyol d'Analistes d'Inversions i exconseller de la Societat d'Inversions i Fons d'Inversió del Grup Central-Hispano. És fundador i exdirector regional a Catalunya i Balears de Banif, entitat de banca privada i gestió patrimonial que recentment ha estat absorbida pel Grup Santander. Va abandonar Banif per desacord amb les pràctiques financeres de l'entitat, perquè, segons ell, es va convertir "en la franquícia espanyola de Madoff i Lehman Brothers". La seva experiència professional de 37 anys en diferents entitats financeres i en diferents etapes polítiques li ha permès tenir una visió molt clara de com funciona l'engranatge de l'economia espanyola. Afirma que, durant els anys que ha treballat en aquest entorn professional, ha estat espectador de l'arbitrari comportament d'una "dissoluta elit financera". Segons ell, no ens podem fiar de cap banc si ens fixem en l'aspecte ètic i d'actuació. En el seu llibre "Oligarquía financiera y poder político en España" explica com les seqüeles de 40 anys de dictadura han contaminat no només les institucions polítiques i financeres espanyoles, sinó també les estructures mentals de tres generacions de ciutadans. No té pèls a la llengua a l'hora d'afirmar que Espanya encara està regida pels pactes de poder establerts pel franquisme i que el poder polític i econòmic se'l reparteixen l'Opus Dei i els Legionarios de Cristo. Segons ell, tots els presidents del govern de la democràcia, sense excepció, han estat i són ostatges i titelles dels poders fàctics, de l'oligarquia financera que controla el país.

  • Juan José López Burniol. L'estat propi: raons per pensar-s'ho bé.
    Veure vídeo

    Juan José López Burniol. L'estat propi: raons per pensar-s'ho bé.

    Si en programes anteriors hem escoltat les propostes a favor de l'estat propi d'alguns entrevistats, el dimecres 13 de febrer escoltarem Juan José López Burniol, que ens donarà "Raons per pensar-s'ho bé".
    Aquest és el títol que vol donar a la seva exposició, on ens explicarà per què fins ara ha estat tan difícil trobar una solució al problema de l'encaix entre Catalunya i Espanya. Segons ell, els catalans tenen dret a decidir el futur de Catalunya, però haurien de ponderar rigorosament les conseqüències de les decisions que prenguin.
    Juan José López Burniol és llicenciat en Dret i notari. Ha estat degà del Col·legi de Notaris de Catalunya i vicepresident del Consejo General del Notariado d'Espanya. Ha estat professor de Dret Civil de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat llibres de temàtica jurídica i política i col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació. És vocal de l'entitat financera La Caixa.
    Segons López Burniol, el que es coneix com el "problema català" existeix perquè només Catalunya té un projecte alternatiu d'Espanya i reivindica respecte a la realitat plurinacional de l'estat. Aquest problema polític, nascut de la dificultat de conjugar els interessos particulars de Catalunya amb els interessos generals d'Espanya, s'ha radicalitzat amb la crisi.
    Les raons del difícil encaix entre Catalunya i Espanya cal buscar-les, ens diu,
    en la negació recíproca del respectiu fet nacional i en el fet que cap de les dues parts té plantejaments federalistes reals.
    López Burniol creu que la política és massa seriosa per deixar-la només ens mans dels polítics i creu que cal valorar tots els pros i contres de la proposta sobiranista perquè ni l'economia, ni el funcionament de l'administració milloraran automàticament amb la independència.

    Si en programes anteriors hem escoltat les propostes a favor de l'estat propi d'alguns entrevistats, el dimecres 13 de febrer escoltarem Juan José López Burniol, que ens donarà "Raons per pensar-s'ho bé". Aquest és el títol que vol donar a la seva exposició, on ens explicarà per què fins ara ha estat tan difícil trobar una solució al problema de l'encaix entre Catalunya i Espanya. Segons ell, els catalans tenen dret a decidir el futur de Catalunya, però haurien de ponderar rigorosament les conseqüències de les decisions que prenguin. Juan José López Burniol és llicenciat en Dret i notari. Ha estat degà del Col·legi de Notaris de Catalunya i vicepresident del Consejo General del Notariado d'Espanya. Ha estat professor de Dret Civil de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat llibres de temàtica jurídica i política i col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació. És vocal de l'entitat financera La Caixa. Segons López Burniol, el que es coneix com el "problema català" existeix perquè només Catalunya té un projecte alternatiu d'Espanya i reivindica respecte a la realitat plurinacional de l'estat. Aquest problema polític, nascut de la dificultat de conjugar els interessos particulars de Catalunya amb els interessos generals d'Espanya, s'ha radicalitzat amb la crisi. Les raons del difícil encaix entre Catalunya i Espanya cal buscar-les, ens diu, en la negació recíproca del respectiu fet nacional i en el fet que cap de les dues parts té plantejaments federalistes reals. López Burniol creu que la política és massa seriosa per deixar-la només ens mans dels polítics i creu que cal valorar tots els pros i contres de la proposta sobiranista perquè ni l'economia, ni el funcionament de l'administració milloraran automàticament amb la independència.

  • Pep Puig. El rebut de la llum: de tot menys claror.
    Veure vídeo

    Pep Puig. El rebut de la llum: de tot menys claror.

    IBM.Data.Informix.IfxClob

    IBM.Data.Informix.IfxClob

  • Jordi Molins: Testimoni d'una crisi anunciada
    Veure vídeo

    Jordi Molins: Testimoni d'una crisi anunciada

    Físic i inversor institucional, Jordi Molins ha treballat per un gran Hedge Fund nord-americà a Londres i a diversos bancs europeus gestionant carteres d'inversions. Entre el 2010 i el 2011 va entrevistar-se amb les màximes autoritats dels sectors polític, econòmic i financer espanyol.
    Ens explica perquè ja a finals de 2010 es podia saber amb dades comprovables que la majoria de grans immobiliaries i bona part dels bancs i caixes espanyols estaven en fallida tècnica.
    Segons ell, el problema més important al qual s'enfronta l'economia catalana en els propers anys no és l'austeritat, sinó que és el procés de desapalancament bancari i les implicacions que això té sobre el finançament del teixit empresarial català.

    Físic i inversor institucional, Jordi Molins ha treballat per un gran Hedge Fund nord-americà a Londres i a diversos bancs europeus gestionant carteres d'inversions. Entre el 2010 i el 2011 va entrevistar-se amb les màximes autoritats dels sectors polític, econòmic i financer espanyol. Ens explica perquè ja a finals de 2010 es podia saber amb dades comprovables que la majoria de grans immobiliaries i bona part dels bancs i caixes espanyols estaven en fallida tècnica. Segons ell, el problema més important al qual s'enfronta l'economia catalana en els propers anys no és l'austeritat, sinó que és el procés de desapalancament bancari i les implicacions que això té sobre el finançament del teixit empresarial català.

  • César Molinas: Teoría de la classe política espanyola: una elit extractiva.
    Veure vídeo

    IBM.Data.Informix.IfxClob

  • Borja Mateo: com sobreviure al crac immobiliari
    Veure vídeo

    Borja Mateo: com sobreviure al crac immobiliari

    L'esclat de la bombolla immobiliària ha posat al descobert la fràgil situació de l'economia espanyola, que va créixer artificialment a l'ombra de la febre constructora que es va estendre pertot arreu.
    Borja Mateo, llicenciat en Dret Econòmic i expert en mercat immobiliari, coneix a fons les dimensions i les ramificacions de la crisi immobiliària espanyola.
    Quan va venir al nostre plató, al febrer del 2011, ens va dir que el mercat immobiliari espanyol no es recuperaria fins al 2016, i que el preu dels habitatges podria caure entre un 65 i un 70 per cent.
    Amb dades a la mà, Borja Mateo ens explicarà que al tercer trimestre del 2012, a ciutats com Barcelona, la baixada ha estat del 61%.
    Segons ell, els preus continuaran baixant fins al 2015, i no s'estabilitzaran fins al 2016 o 2018.
    Voldrem que ens expliqui quin va ser el pic de la bombolla immobiliària, i quin percentatge del nostre patrimoni hem perdut amb la caiguda dels preus.
    També li demanarem què passarà amb els actius immobiliaris tòxics que estan anant a parar a l'anomenat "banc dolent".
    I ens porta una dada contundent que parla per si sola: a Espanya hi ha més de 5 milions 800 mil pisos per vendre, comptant-hi els que han quedat a mig construir.
    En un context de crisi greu, que està enviant a l'atur milions de persones, amb milers de desnonaments perque les famílies no poden pagar la hipoteca, com tornarà a dinamitzar-se el sector?

    L'esclat de la bombolla immobiliària ha posat al descobert la fràgil situació de l'economia espanyola, que va créixer artificialment a l'ombra de la febre constructora que es va estendre pertot arreu. Borja Mateo, llicenciat en Dret Econòmic i expert en mercat immobiliari, coneix a fons les dimensions i les ramificacions de la crisi immobiliària espanyola. Quan va venir al nostre plató, al febrer del 2011, ens va dir que el mercat immobiliari espanyol no es recuperaria fins al 2016, i que el preu dels habitatges podria caure entre un 65 i un 70 per cent. Amb dades a la mà, Borja Mateo ens explicarà que al tercer trimestre del 2012, a ciutats com Barcelona, la baixada ha estat del 61%. Segons ell, els preus continuaran baixant fins al 2015, i no s'estabilitzaran fins al 2016 o 2018. Voldrem que ens expliqui quin va ser el pic de la bombolla immobiliària, i quin percentatge del nostre patrimoni hem perdut amb la caiguda dels preus. També li demanarem què passarà amb els actius immobiliaris tòxics que estan anant a parar a l'anomenat "banc dolent". I ens porta una dada contundent que parla per si sola: a Espanya hi ha més de 5 milions 800 mil pisos per vendre, comptant-hi els que han quedat a mig construir. En un context de crisi greu, que està enviant a l'atur milions de persones, amb milers de desnonaments perque les famílies no poden pagar la hipoteca, com tornarà a dinamitzar-se el sector?

  • Agustí Bordas:  Raons per a l'estat propi.
    Veure vídeo

    Agustí Bordas: Raons per a l'estat propi.

    IBM.Data.Informix.IfxClob

    IBM.Data.Informix.IfxClob

  • Jordi Pigem: Economia psicopatològica
    Veure vídeo

    Jordi Pigem: Economia psicopatològica

    Si ens preguntessin si la filosofia és ara més necessària que mai, contestaríem que sí de manera gairebé unànime, però demanaríem als filòsofs que no només s'ocupessin de les gran qüestions existencials, sinó que se submergissin de ple en la realitat que ens toca viure ara i aquí.
    Això precisament és el que farà Jordi Pigem, doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i premi de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans.
    Pigem és un pensador interdisciplinari que ha dedicat molts dels seus llibres a posar al descobert les contradiccions econòmiques i socials del capitalisme globalitzat.
    Segons ell, per aconseguir una societat més sostenible necessitem alguna cosa més que avenços tecnològics i econòmics, hem de canviar radicalment la nostra manera de viure.
    La cultura de l'excés i el malbaratament fa que en l'actualitat els humans estiguem utilitzant una tercera part més de tots els recursos que pot proporcionar la Terra.
    I la contaminació i pèrdua de recursos no són més que un reflex exterior de la contaminació psíquica i l'empobriment del nostre espai interior.
    Per Jordi Pigem, en la crisi actual parlem de la bombolla financera i de la immobiliària, però n'hi ha una d'encara més grossa i de la que no es parla: la bombolla cognitiva, que ha volatilitzat la visió purament economicista del món. La crisi, ens diu, haurà servit per posar en entredit la creença que l'economia és una ciència abstracta i autosuficient deslligada de les inquietuds humanes i de la supervivència del planeta que ens acull a tots.
    Haurà servit per adonar-nos que les mesures que se'ns imposen amb l'aval de la racionalitat econòmica no només són inhumanes, sinó que deriven d'una mirada irracional i patològica.
    Filòsof compromès amb el present, Pigem ens diu que els temps que ens ha tocat viure demanen una transformació global, una consciència planetària que aboleixi la idea del creixement material il·limitat i la substitueixi per la d'un creixement il·limitat dels valors humans

    Si ens preguntessin si la filosofia és ara més necessària que mai, contestaríem que sí de manera gairebé unànime, però demanaríem als filòsofs que no només s'ocupessin de les gran qüestions existencials, sinó que se submergissin de ple en la realitat que ens toca viure ara i aquí. Això precisament és el que farà Jordi Pigem, doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i premi de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans. Pigem és un pensador interdisciplinari que ha dedicat molts dels seus llibres a posar al descobert les contradiccions econòmiques i socials del capitalisme globalitzat. Segons ell, per aconseguir una societat més sostenible necessitem alguna cosa més que avenços tecnològics i econòmics, hem de canviar radicalment la nostra manera de viure. La cultura de l'excés i el malbaratament fa que en l'actualitat els humans estiguem utilitzant una tercera part més de tots els recursos que pot proporcionar la Terra. I la contaminació i pèrdua de recursos no són més que un reflex exterior de la contaminació psíquica i l'empobriment del nostre espai interior. Per Jordi Pigem, en la crisi actual parlem de la bombolla financera i de la immobiliària, però n'hi ha una d'encara més grossa i de la que no es parla: la bombolla cognitiva, que ha volatilitzat la visió purament economicista del món. La crisi, ens diu, haurà servit per posar en entredit la creença que l'economia és una ciència abstracta i autosuficient deslligada de les inquietuds humanes i de la supervivència del planeta que ens acull a tots. Haurà servit per adonar-nos que les mesures que se'ns imposen amb l'aval de la racionalitat econòmica no només són inhumanes, sinó que deriven d'una mirada irracional i patològica. Filòsof compromès amb el present, Pigem ens diu que els temps que ens ha tocat viure demanen una transformació global, una consciència planetària que aboleixi la idea del creixement material il·limitat i la substitueixi per la d'un creixement il·limitat dels valors humans

  • Gema Frühbeck: combatre l'obesitat
    Veure vídeo

    Gema Frühbeck: combatre l'obesitat

    CONVIDAT: GEMA FRÜHBECK, ENDOCRINÒLOGA

    En les societats occidentals benestants, la combinació d'estrès, menjar ràpid i sedentarisme és un
    còctel letal que pot convertir l'obesitat en la principal causa de mortalitat.

    D'això parlarem amb Gema Frühbeck, endocrinòloga, presidenta de la Societat Europea per a l'Estudi de l'Obesitat i investigadora del Departament d'Endocrinologia i Nutrició de la Universitat de Navarra.

    Segons la doctora Frühbeck, l'obesitat és una veritable epidèmia, però tant per part dels governs com de la societat encara falta consciència que és una malaltia, un problema de salut greu. Els hàbits nutricionals, diu, s'haurien d'ensenyar a l'escola. L'obesitat infantil no para d'augmentar, i ja hi ha nens amb trastorns que abans només es donaven en els adults, com ara el colesterol alt o la diabetis de tipus 2.

    Per aquesta investigadora, el problema només es pot abordar des d'una perspectiva global de canvi d'hàbits de vida. Tenim professions més sedentàries i més estrès, tenim poc temps per menjar i abusem del menjar ràpid i precuinat.
    I en el cas dels infants i adolescents, a la mala alimentació, amb un excés de greixos i dolços, s'hi ha d'afegir el fet que cada cop passen més temps davant de la televisió i internet. Com a dada només cal dir que la televisió i els videojocs són la segona activitat infantil després de dormir, i que a Espanya un 30 per cent dels menors de 14 anys és obès o té sobrepès.

    L'obesitat té un alt cost sanitari perquè augmenta el risc de tenir malalties cardiovasculars i cardíaques, hipertensió, diabetis i alguns tipus de càncer.

    Gema Frühbeck ens dóna un altre dada menys coneguda: l'epidèmia d'obesitat té molt a veure amb el fet que dormim menys.

    Gema Frühbeck: combatre l'obesitat

    Dimecres, 12 de desembre a les 22.40 pel canal 33

    CONVIDAT: GEMA FRÜHBECK, ENDOCRINÒLOGA En les societats occidentals benestants, la combinació d'estrès, menjar ràpid i sedentarisme és un còctel letal que pot convertir l'obesitat en la principal causa de mortalitat. D'això parlarem amb Gema Frühbeck, endocrinòloga, presidenta de la Societat Europea per a l'Estudi de l'Obesitat i investigadora del Departament d'Endocrinologia i Nutrició de la Universitat de Navarra. Segons la doctora Frühbeck, l'obesitat és una veritable epidèmia, però tant per part dels governs com de la societat encara falta consciència que és una malaltia, un problema de salut greu. Els hàbits nutricionals, diu, s'haurien d'ensenyar a l'escola. L'obesitat infantil no para d'augmentar, i ja hi ha nens amb trastorns que abans només es donaven en els adults, com ara el colesterol alt o la diabetis de tipus 2. Per aquesta investigadora, el problema només es pot abordar des d'una perspectiva global de canvi d'hàbits de vida. Tenim professions més sedentàries i més estrès, tenim poc temps per menjar i abusem del menjar ràpid i precuinat. I en el cas dels infants i adolescents, a la mala alimentació, amb un excés de greixos i dolços, s'hi ha d'afegir el fet que cada cop passen més temps davant de la televisió i internet. Com a dada només cal dir que la televisió i els videojocs són la segona activitat infantil després de dormir, i que a Espanya un 30 per cent dels menors de 14 anys és obès o té sobrepès. L'obesitat té un alt cost sanitari perquè augmenta el risc de tenir malalties cardiovasculars i cardíaques, hipertensió, diabetis i alguns tipus de càncer. Gema Frühbeck ens dóna un altre dada menys coneguda: l'epidèmia d'obesitat té molt a veure amb el fet que dormim menys. Gema Frühbeck: combatre l'obesitat Dimecres, 12 de desembre a les 22.40 pel canal 33

  • Xavier Melgarejo: millorar l'educació per millorar la societat
    Veure vídeo

    IBM.Data.Informix.IfxClob

  • Edward Hugh: el rosari de l'aurora
    Veure vídeo

    Edward Hugh: el rosari de l'aurora

    Ara fa set mesos del dia que Edward Hugh, en una entrevista al "Singulars", ens sorprenia amb una afirmació rotunda que va ser recollida per altres mitjans: "Catalunya serà intervinguda al mes de novembre per l'estat espanyol". Bé, ja som al novembre i la situació ha fet un gir no previst, amb unes eleccions anticipades i la qüestió sobiranista en primer terme del debat polític. Tres dies després de les eleccions, el 28 de novembre, el tornarem a tenir al plató. Ens donarà la seva visió de quin pot ser el futur més pròxim i sobre cap a on van Espanya i Catalunya. Segons Hugh, una zona euro sense Catalunya és impensable, com a mínim en la seva forma actual. Creu que si Catalunya és a l'euro, serà a Europa, i punt. Pel que fa a l'anunciada intervenció, li preguntarem si accedir al fons de liquiditat autonòmic pot ser considerat "de facto" una intervenció.
    Edward Hugh és gal·lès, però fa més de vint anys que viu a Catalunya. És llicenciat en Economia per la London School of Economics i col·laborador del premi Nobel d'Economia Paul Krugman.

    Ara fa set mesos del dia que Edward Hugh, en una entrevista al "Singulars", ens sorprenia amb una afirmació rotunda que va ser recollida per altres mitjans: "Catalunya serà intervinguda al mes de novembre per l'estat espanyol". Bé, ja som al novembre i la situació ha fet un gir no previst, amb unes eleccions anticipades i la qüestió sobiranista en primer terme del debat polític. Tres dies després de les eleccions, el 28 de novembre, el tornarem a tenir al plató. Ens donarà la seva visió de quin pot ser el futur més pròxim i sobre cap a on van Espanya i Catalunya. Segons Hugh, una zona euro sense Catalunya és impensable, com a mínim en la seva forma actual. Creu que si Catalunya és a l'euro, serà a Europa, i punt. Pel que fa a l'anunciada intervenció, li preguntarem si accedir al fons de liquiditat autonòmic pot ser considerat "de facto" una intervenció. Edward Hugh és gal·lès, però fa més de vint anys que viu a Catalunya. És llicenciat en Economia per la London School of Economics i col·laborador del premi Nobel d'Economia Paul Krugman.

  • Ricard Jiménez i Pere Salvador: Educant pares i mares
    Veure vídeo

    Ricard Jiménez i Pere Salvador: Educant pares i mares

    Ricard Jiménez i Pere Salvador són una parella singular que des de fa més de 7 anys recorren Catalunya fent conferències i tallers per orientar pares i mares sobre quin ha de ser el rol parental en el difícil i delicat moment de l'adolescència dels fills.
    Pere Salvador és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, professor de secundària i director de l'Institut Alba del Vallès de Sant Fost de Campsentelles des de l'any 2005.
    Ricard Jiménez és diplomat en Educació Social i llicenciat en Ciències del Treball. Actualment és Tècnic d'Educació de l'Ajuntament de Sant Fost.
    Currículums a banda, el que els uneix és un discurs directe i pragmàtic, que localitza amb precisió quins són i on s'originen els punts de fricció més comuns quan tenim adolescents a casa.
    Amb bones dosis de sentit de l'humor i sentit comú a parts iguals, les seves xerrades i conferències s'allunyen de l'encarcarament i de la correcció política.
    El consum de drogues, els amics, els límits i les normes, com podem ensenyar a ser lliures i responsables o si hem d'evitar ser els "col·legues" dels nostres fills, són algunes de les qüestions a què s'enfronten els pares en el seu dia a dia.
    I és a aquestes situacions reals i quotidianes, a què fan referència Ricard Jiménez i Pere Salvador en les seves xerrades o conferències.
    L'any 2005 van fundar l'Associació Prevenciópuntcat, que inclou entre els seus objectius "promoure les habilitats de la vida".

    Ricard Jiménez i Pere Salvador són una parella singular que des de fa més de 7 anys recorren Catalunya fent conferències i tallers per orientar pares i mares sobre quin ha de ser el rol parental en el difícil i delicat moment de l'adolescència dels fills. Pere Salvador és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, professor de secundària i director de l'Institut Alba del Vallès de Sant Fost de Campsentelles des de l'any 2005. Ricard Jiménez és diplomat en Educació Social i llicenciat en Ciències del Treball. Actualment és Tècnic d'Educació de l'Ajuntament de Sant Fost. Currículums a banda, el que els uneix és un discurs directe i pragmàtic, que localitza amb precisió quins són i on s'originen els punts de fricció més comuns quan tenim adolescents a casa. Amb bones dosis de sentit de l'humor i sentit comú a parts iguals, les seves xerrades i conferències s'allunyen de l'encarcarament i de la correcció política. El consum de drogues, els amics, els límits i les normes, com podem ensenyar a ser lliures i responsables o si hem d'evitar ser els "col·legues" dels nostres fills, són algunes de les qüestions a què s'enfronten els pares en el seu dia a dia. I és a aquestes situacions reals i quotidianes, a què fan referència Ricard Jiménez i Pere Salvador en les seves xerrades o conferències. L'any 2005 van fundar l'Associació Prevenciópuntcat, que inclou entre els seus objectius "promoure les habilitats de la vida".

  • Antonio Turiel: Condemnats a decréixer.
    Veure vídeo

    Antonio Turiel: Condemnats a decréixer.

    Antonio Turiel és físic i matemàtic, i un dels màxims experts internacionals en l'estudi de la crisi energètica i els efectes de l'esgotament dels combustibles fòssils sobre la nostra societat "petrolidependent".
    El seu blog "The oil crash"és un referent a Espanya, i és investigador de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, que forma part del CSIC.
    Segons Antonio Turiel, la producció de petroli va arribar al seu pic màxim el 2005, i està estancada des de llavors, però la demanda continua creixent. L'energia nuclear no és la solució, perquè l'urani també és un recurs finit, i les energies renovables com l'eòlica, la fotovoltaica, o la hidràulica encara estan poc explotades i tenen poc potencial.
    I aquí s'obre el gran dilema: si sense energia no hi ha creixement econòmic però els recursos del nostre planeta no són infinits, com ho hem de fer?
    El petroli barat s'ha acabat i en el futur tota l'energia serà cara.
    Les solucions, ens diu Turiel, no poden ser parcials, han de ser globals, perquè en una economia de mercat l'estalvi d'uns incentiva un major consum d'uns altres. Cal un canvi del model productiu i del model financer.
    Els avisos són clars: se sap que d'aquí al 2020 la producció de petroli dels camps existents baixarà un 40 per cent. Compensar aquesta davallada serà impossible, sobretot perquè cap al 2018 es calcula que la Xina i l'Índia absorbiran totes les exportacions dels països productors.
    Un ritme de creixement considerat "sa" és del 2,8% anual. Això vol dir doblar el PIB cada 25 anys, multiplicar-lo per 4 cada 50 anys i per 16 cada 100 anys. Aquest és, en essència, el model que proposa tota la teoria econòmica vigent i els nostres polítics i els seus assessors econòmics no volen ni sentir parlar de canviar-lo.

    Antonio Turiel és físic i matemàtic, i un dels màxims experts internacionals en l'estudi de la crisi energètica i els efectes de l'esgotament dels combustibles fòssils sobre la nostra societat "petrolidependent". El seu blog "The oil crash"és un referent a Espanya, i és investigador de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, que forma part del CSIC. Segons Antonio Turiel, la producció de petroli va arribar al seu pic màxim el 2005, i està estancada des de llavors, però la demanda continua creixent. L'energia nuclear no és la solució, perquè l'urani també és un recurs finit, i les energies renovables com l'eòlica, la fotovoltaica, o la hidràulica encara estan poc explotades i tenen poc potencial. I aquí s'obre el gran dilema: si sense energia no hi ha creixement econòmic però els recursos del nostre planeta no són infinits, com ho hem de fer? El petroli barat s'ha acabat i en el futur tota l'energia serà cara. Les solucions, ens diu Turiel, no poden ser parcials, han de ser globals, perquè en una economia de mercat l'estalvi d'uns incentiva un major consum d'uns altres. Cal un canvi del model productiu i del model financer. Els avisos són clars: se sap que d'aquí al 2020 la producció de petroli dels camps existents baixarà un 40 per cent. Compensar aquesta davallada serà impossible, sobretot perquè cap al 2018 es calcula que la Xina i l'Índia absorbiran totes les exportacions dels països productors. Un ritme de creixement considerat "sa" és del 2,8% anual. Això vol dir doblar el PIB cada 25 anys, multiplicar-lo per 4 cada 50 anys i per 16 cada 100 anys. Aquest és, en essència, el model que proposa tota la teoria econòmica vigent i els nostres polítics i els seus assessors econòmics no volen ni sentir parlar de canviar-lo.

Anar al contingut