Viu amenaçada de mort perquè no parli dels abusos sexuals i violacions a la seva congregació religiosa
Durant els 21 anys que la Constance a ser religiosa, va conèixer moltes monges que van ser víctimes d'abusos sexuals i morals de tota mena. Si es quedaven embarassades, les feien avortar. A una coneguda, la Rose, la van obligar a avortar quan estava embarassada de 8 mesos
Viu amenaçada de mort perquè no parli dels abusos sexuals i violacions a la seva congregació religiosa
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
"Religioses, les altres víctimes sexuals de l'Església", a "Sense ficció"

Viu amenaçada de mort perquè no parli dels abusos sexuals i violacions a la seva congregació religiosa

Durant els 21 anys que la Constance a ser religiosa, va conèixer moltes monges que van ser víctimes d'abusos sexuals i morals de tota mena. Si es quedaven embarassades, les feien avortar. A una coneguda, la Rose, la van obligar a avortar quan estava embarassada de 8 mesos

TEMA:
Església

No veiem mai el seu rostre. La Constance apareix en el documental "Religioses, les altres víctimes sexuals de l'Església" d'esquena o darrere d'un confessionari. Tampoc no se cita en quin lloc o país de l'Àfrica Occidental viu o van passar els fets que explica, de manera que tot el rodatge es va fer al Benín, un altre estat de la regió. És per la seva seguretat, perquè ningú no la reconegui. Aquesta exmissionera està amenaçada de mort per la seva antiga congregació perquè no parli.

 

Per la seva seguretat, el documental 'Religioses, les altres víctimes sexuals de l'Església' no identifica la Constance ni la seva congregació religiosa

 

Després de ser religiosa 21 anys, del 1996 al 2017, va decidir abandonar la seva congregació perquè l'abús sexual i moral de les monges estava instaurat en el sistema, "i tot això era contrari al desig de servir el Senyor que jo tenia al cor".

 

La Constance revela que l'abús s'organitza estructuralment des de l'inici de la formació. Quan encara són novícies, un director espiritual, un sacerdot europeu, guia les futures monges en la preparació dels seus vots. És en aquest context de superioritat envers les religioses, quan els sacerdots ofereixen ajuda i prometen promocionar-les en la comunitat religiosa a canvi de relacions sexuals. "Què vol dir practicar l'economia de la salvació? – va preguntar un sacerdot a la Constance -. I em va dir que l'economia de la salvació volia dir que un sacerdot i una monja podien tenir relacions sexuals."

"L'economia de salvació" és el primer esglaó d'un camí d'explotació que redueix aquestes dones a l'estatus d'esclaves sexuals. Quan han professat els vots, les monges esdevenen objecte d'un comerç per part de les mares superiores: "Les superiores tenen tractes amb els sacerdots. Els sacerdots els donen diners i les superiores els proporcionen les monges. Fan creure a la religiosa que ha d'anar a fer una feina per la congregació. Però, quan la monja hi arriba, s'adona que és prostitució. Les mares superiores i els sacerdots s'aprofiten de la misèria humana", lamenta la Constance. "Les monges no hi estan d'acord, però s'hi veuen obligades."

 

La Constance va ser religiosa 21 anys, del 1996 al 2017, a l'Àfrica Occidental

 

Quan una monja es queda embarassada, normalment se l'expulsa de la comunitat, se la pressiona perquè avorti o bé "ofereixi la criatura a Déu", és a dir, la doni en adopció.

 

"A la nostra terra, a l'Àfrica, quedar-se embarassada sense ser religiosa ja és un escàndol. I, si a sobre, ets religiosa, et veuen com un diable. Et rebutja tothom, fins i tot la família. Moltes agafen depressions. En sé d'una que se'n va anar. La va rebutjar tothom perquè se sabia que estava embarassada. Va voler avortar i es va morir. Va anar a avortar a no sé quin curandero i es va morir.", Constance

 

De les cinquanta religioses que estudiaven a la universitat catòlica de la Constance, la majoria van avortar amb la complicitat d'un metge d'un hospital local: "Em va ensenyar una llista. 'Totes aquestes són monges que han avortat aquí'. La quantitat de violades que no es van quedar embarassades no la sé, però les que van avortar després que n'abusessin sacerdots eren trenta-dues. I això que allà només hi havia una cinquantena de religioses."

Tot i que l'avortament és una de les accions que sempre ha condemnat fortament l'Església catòlica, es practiquen fins i tot més enllà del termini legal. És el cas de la Rose, una religiosa pròxima a la Constance:

 

"Llavors, - la superiora - li va dir: 'Et traurem la criatura, no pateixis.' I el sacerdot també va dir: 'Jo no vull que la tingui, que em portarà problemes.' Ella ja estava embarassada de trenta-dues setmanes. Ja era una criatura viva. Però li van aturar el cor perquè ella la pogués expulsar. I quan va veure la criatura, que era un nen, li va fer molt de mal. Em va ensenyar la foto del nen i tot. Em va dir que, així que va sortir el nen mort, la superiora ja li havia donat una promoció. La va nomenar directament consellera provincial. Però, tot i així, jo ja no li veia l'alegria d'abans. Ja no era ella. Era una noia alegre, però, a partir d'aquell moment, vaig notar que allò l'havia deixat afectada.", Constance.

 

L'equip del documental 'Religioses, les altres víctimes sexuals de l'Església' entrevista la Constance darrere un confessionari per la seva seguretat. Està amenaçada de mort

 

Per Sor Mary Lembo Makamatine, psicòloga clínica i autora d'una tesi a la Universitat Pontifícia Gregoriana sobre els abusos sexuals comesos per sacerdots contra religioses dels països de l'Àfrica Occidental, aquests religioses "tenen una vida molt difícil. És una vida de patiment. Diuen: 'Estic totalment destrossada, de cap a peus.' Es troben en una situació de culpabilitat terrible, primer per la transgressió, en el cas dels abusos, i a més perquè saben que, en el seu si, s'ha destruït una vida. Porten a sobre una vida extingida".

 

La psicòloga clínica Sor Mary Lembo Makamatine va obtenir la 'Summa Cum Laude' amb la seva investigació, la primera tesi sobre la violència sexual exercida sobre monges per part de sacerdots

 

La tesi de Sor Mary Lembo se centra en el cas de nou monges víctimes d'abusos per part de sacerdots en cinc països subsaharians. Quan la monja togolesa la va presentar el setembre del 2019 (sis mesos després de l'estrena del documental a la televisió), va fer història: era la primera tesi que abordava aquest tema. Avui en dia, continua treballant en aquesta àrea. Aquest mes d'abril, impartirà classes en la diplomatura "Abús exercit a religioses" de Ceprome, el Centre d'investigació i formació interdisciplinari per la protecció del menor, a Mèxic. Entre el professorat hi ha també la religiosa barcelonina Teresa Forcades.

 

El Vaticà no va reconèixer públicament els abusos comesos a monges per part de sacerdots fins al 2019, tot i ser-ne alertat per informes interns confidencials entre 1994 i 2015 

 

El silenci sobre aquest crim es va començat a trencar al Vaticà gràcies a un article publicat el febrer del 2019 a Women Church World, un suplement del diari oficial vaticà L'Osservatore Romano, per l'editora Lucetta Sacaraffia. Tot i que l'article va precipitar poc després la seva dimissió, les seves revelacions van obligar el papa Francesc a reconèixer per primera vegada que sacerdots han abusat i violat monges. D'aquest gest del pontífex fins que l'Església catòlica erradiqui la violència sexual que pateixen les monges arreu del món, resta un treball titànic, i vital alhora, perquè les víctimes tinguin justícia, deixin de ser dones destrossades, sense veu i sense rostre.

 

ARXIVAT A:
EsglésiaReligió

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut