Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
"Sense ficció" dedica un especial al planeta Mart

Explorar la vida a Mart per salvar la Terra

El futur mira cap a Mart i tres missions internacionals no tripulades ja hi treballen amb l'objectiu d'explorar la vida al planeta vermell per salvar el nostre planeta

TEMA:
Ciència

Els científics preveuen que els anys vint o trenta d'aquest segle hi haurà presència humana a Mart. Tres missions internacionals no tripulades ja hi treballen amb l'objectiu d'explorar la vida al planeta vermell per salvar el nostre planeta. Un equip del "Sense ficció" ha visitat diversos indrets similars a les característiques de Mart on es treballa per fer realitat aquesta vella fantasia.

Tres missions internacionals no tripulades són a Mart. Dues, la Perseverance (EUA) i la Tianwen1 (Xina) són al sol del planeta vermell i una tercera, la Hope (EAU), gravita a l'òrbita de Mart. Aquesta dècada hi podria arribar el primer ésser humà. Científics d'arreu del món treballen per fer realitat el somni d'arribar al planeta vermell i establir-hi una petita colònia humana. Qui podrà viatjar a Mart? Serà molt car? Seran autosuficients els marcians? L'objectiu no és que Mart sigui un pla B per substituir una Terra desolada pel canvi climàtic, sinó fer compatibles els esforços tecnològics i econòmics necessaris per explorar aquest planeta i salvar la Terra.

 

Primera imatge de Mart enviada pel vehicle espacial Perserverance (missió de la NASA, Estats Units), 18 de febrer del 2021 / NASA, National Aeronautics and Space Administration, Estats Units

 

En la dècada dels anys 20 d'aquest segle l'ésser humà arribarà a Mart. D'altres situen la fita en la dècada dels anys 30. I en la dels 50 s'hi establirà una petita colònia humana. Les condicions tècniques estan a l'abast dels astrofísics i enginyers per fer realitat aquesta fantasia. Els principals problemes radiquen en la vida humana al planeta vermell, on la radiació, les temperatures extremes i l'atmosfera massa dèbil dificulten l'estada.

"Mart és, sens dubte, un proper horitzó. I juntament amb la Lluna són els 2 cossos que queden més a l'abast de l'exploració espacial i fins i tot de l'exploració espacial tripulada.", Kike Herrero, astrònom de l'Observatori del Montsec.

 

El planeta Mart és el quart del sistema solar. Es coneix com el planeta vermell pel seu color vermellós, causat per l'efecte de l'òxid de ferro sobre la superfície / MBRSC, Mohammed Bin Rashid Space Centre, Dubai

 

Milers de científics d'arreu, molts dels quals a Catalunya, estudien la manera de fer possible el somni. Hi ha tres missions actives a Mart liderades pels Estats Units, els Emirats Àrabs Units i la Xina. El principal objectiu és trobar-hi vida passada, en forma de microorganismes, que doni pistes sobre la supervivència en aquell lloc inhòspit.

"Encara no hem trobat vida a Mart, però sabem que es van donar les condicions perquè la vida hagués sorgit en aquest planeta. Anirem a buscar aquests rastres. Ara sí que és l'objectiu!", José A. Rodríguez Manfredi, enginyer en cap MEDA de la NASA.

 

Les mines de Riotinto, a Huelva, són un lloc molt interessant per als investigadors per la seva similitud amb el planeta Mart.
Tot i ser un entorn extremadament hostil, s'hi ha trobat vida bacteriana.

 

No són només organitzacions com la NASA  o l'Agència Espacial Europea les que participen en la cursa espacial. Empresaris com Elon Musk o Jeff Bezos inverteixen els seus diners en aparells que volen fer arribar a Mart al més aviat possible. I fer-hi negoci!

Com viuran els humans a Mart?

Es treballa amb la idea de desenvolupament sostenible de l'espai, de crear sistemes ecològics tancats per a la producció d'oxigen, aigua i aliments.  De produir "in situ" materials per a la construcció dels habitatges i, fins i tot, es pensa ja en l'organització social i política dels seus futurs habitants. Ja s'ha calculat, fins i tot, quin podria ser el preu d'un viatge a Mart per a un particular, que equivaldria al valor d'un habitatge a la Terra. Amb aquests diners es pagaria el viatge i també quedaria garantida la seva estada a Mart.

"Per economia de materials i energètica surt molt més a compte desenvolupar la major part d'activitat sota terra, dins grans roques o en parets. Per això, ara, a Mart, quan pensem en ciutats són excavades.", Guillem Anglada, astrofísic.

 

"Quan hi hagi assentaments humans a Mart, els astronautes hauran de trobar una forma de ser autosuficients de la Terra. Perquè un viatge a Mart tardarà com a mínim un any i mig. Les primeres tripulacions que vagin al planeta vermell hauran d'aprendre a conviure amb els recursos que el mateix Mart els ofereixi.", Mariona Badenas, astrofísica.

 

Projecte de ciutat a Mart, NÜWA. Hi han participat: SONet, ABBIBBO Studio, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT - UPC), Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), Institut de les Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), entre altres entitats / ABBIBBO Studio.

 

Les propostes de fer una base a la Lluna estan molt avançades, sobretot ara que s'hi ha trobat aigua, i una altra a l'òrbita de la Lluna -en estat molt avançat-, que servirien de pont per repostar i anar a Mart. I el que és més important, tornar.

"L'espai és un negoci claríssim. Tenim empreses com la d'Elon Musk, SpaceX, que ja és un proveïdor molt important de la NASA per enlairar missions tripulades a l'estació espacial internacional, i Boeing, que està a punt de fer-ho. Un seient d'anada a l'estació costa 70 milions de dòlars. Imagineu enviar grans tripulacions ja no només a l'estació espacial, sinó a l'òrbita de la Terra o en òrbita lunar o fins i tot a Mart.", Joan Anton Català, astrònom Observatori Fabra.

 

"Hem d'anar amb cura perquè l'espai és una àrea que no es pot prendre com a propietat. S'haurà d'afinar molt amb la regulació si les empreses comencen a explorar el planeta.", Pedro Duque, ministre de Ciència i astronauta.

La descoberta de Mart es planteja com un pas endavant més de la humanitat, per aprofitar-ne els recursos, per aconseguir que les investigacions dels científics tinguin un retorn a la Terra, però mai com a pla B que substitueixi una Terra devastada per la crisi climàtica.

 

José Antonio Rodríguez Manfredi, cap del projecte MEDA, al Centre d'Astrobiologia, Madrid

 

Són compatibles els esforços tecnològics i econòmics per viatjar a Mart i els que fan falta per salvar la Terra del desastre? La Unió Europea llança el pla Green Deal amb objectiu d'aturar l'escalfament global, la carbonització del nostre planeta. Els efectes del coronavirus no seran res comparats amb els que ens portarà el canvi climàtic si no s'atura a temps. I això no ho diuen uns radicals antisistema, sinó el mateix vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, en una entrevista per al documental "Viatjar a Mart. Salvar la Terra".

"El fenomen del canvi climàtic està relacionat amb la pèrdua de biodiversitat i també amb la possibilitat de patir més pandèmies. Arribaran a Europa malalties tropicals que abans no coneixíem. Ens hem d'adaptar a això. Hem de ser més forts i més resistents.", Frans Timmermans, vicepresident Comissió Europea.

Ecologistes i científics prestigiosos d'arreu fan una crida a salvar els boscos, a aturar la desertificació, a tenir cura de la salut de la població protegint-la de la contaminació que mata. L'objectiu, impedir que la Terra segueixi l'estela de Mart, un planeta que fa milions d'anys era ple de vida i ara és mort, si les investigacions en curs no diuen el contrari.

 

La cova d'Arredondo, a Cantàbria, ocupada ara per l'estació anàloga a Mart de l'empresa Astroland, Ares Station, serveix perquè científics i professionals d'arreu del món testin experiments per a la supervivència autònoma i sostenible al planeta vermell / Astroland

 

L'equip de "Viatjar a Mart. Salvar la Terra", dirigit per Albert Elfa, amb realització de Manoli Vargas, producció de Ruth Llòria i imatge d'Ignasi Pastori, ha visitat el centre espacial dels Emirats Àrabs Units, a Dubai (MBRSC, Mohammed Bin Rashid Space Centre), així com territoris del planeta molt similars a les característiques de Mart, com Riotinto, a Huelva, o les coves d'Arredondo, a Cantàbria, on es fan simulacions marcianes. També es poden veure les de Utah, als Estats Units, de la mà de l'astrofísica catalana  Mariona Badenas.

 

Al desert de Utah, als Estats Units, que té unes condicions similars a les de Mart, es fan simulacions de la vida a Mart / The Mars Society

 

 

"SENSE FICCIÓ" O CIÈNCIA-FICCIÓ?

 

Programa especial presentat per Albert Elfa i Ester Bertran des de les instal·lacions de l'aeroport de Lleida-Alguaire

 

Mart ha estat un pol d'atracció de somnis i ficcions. Grecs i romans ja l'admiraven per la seva lluminositat vermella. Els somnis es van disparar el 1877 quan l'astrònom italià Giovanni Schiaparelli va descobrir uns "canali" a la superfície de Mart. Es van confondre els canals descrits a l'orografia de Mart amb canals fets per transportar aigua. L'astrònom nord-americà Percival Lowell va certificar que havien estat construïts per éssers intel·ligents. Els marcians. Còmics, programes de ràdio, músics i sobretot pel·lícules de tots els gèneres es van fer ressò d'aquella màgia que a la nit temàtica recollim en un extens reportatge de Mercè Sibina. Tot era, és clar, pura ficció. El que ja no ho és és la conquesta de l'espai.

Al programa especial "Sense ficció o ciència-ficció?" Albert Elfa i Ester Bertran recorden com ha viscut la humanitat el mite marcià i actualitzen les investigacions i els resultats de la feina dels diferents ginys que ja hi ha treballant a Mart, amb l'enginyer en cap d'investigació MEDA-Perseverance, José Antonio Rodríguez Manfredi. I el corresponsal de TV3 a l'Àsia, Francesc Canals, explica les característiques i interioritats de la missió més desconeguda i ambiciosa, la xinesa Tianwen-1, que va arribar a Mart el 15 de maig.

 

Primera imatge de Mart del Tianwen 1 (missió de la Xina), 6 de febrer del 2021 / CNSA, China National Space Administration

 

Tot i la precària situació de la Terra no s'ha de pensar en un planeta B, en un lloc per fugir -només ho podrien fer els més rics- en cas que el nostre planeta arribés a un grau de destrucció tan gran que esdevingués inhabitable. Per això es proposen solucions mediambientals que ajudin a salvar el planeta blau, com la de canviar la forma i els materials en la construcció d'habitatges, una de les fonts de contaminació més important. L'arquitecte Vicente Guallart està construint una ciutat sostenible post-Covid a la Xina, tota de fusta. A Catalunya, on el 70% de la superfície és forestal, només es gestiona el 20% d'aquesta fusta i amb productes com palets o pèl·lets, de poc valor afegit. Proposen utilitzar la fusta dels boscos catalans per construir edificis. Un producte quilòmetre zero que genera indústria, ocupació i sostenibilitat.

 

Primera imatge de Mart de la sonda Hope (EAU, missió dels Emirats Àrabs Units), 17 de febrer del 2021 / MBRSC, Mohammed Bin Rashid Space Centre, Dubai

 

El director de l'aeroport d'Alguaire, Antoni Serra, parla de la intenció de convertir aquesta infraestructura, no en la NASA catalana, però sí en un hub tecnològic de l'espai. Un lloc des d'on ja es poden llançar coets i que disposa d'una de les pistes d'aterratge i enlairament més grans del país.

Enlairar satèl·lits a l'espai per ampliar l'accés a Internet en zones difícils, per fer un seguiment acurat i profitós de l'agricultura i dels boscos, per prevenir incendis forestals... La indústria espacial aporta uns 50.000 milions d'euros a l'economia comunitària i més de 200.000 llocs de treball. Alguaire vol capitalitzar aquesta empenta i convertir-se en la primera infraestructura de la indústria de l'espai regularment operativa d'Europa.

 

L'equip de 'Sense ficció' grava la presentació de la nit especial dedicada al planeta Mart a l'aeroport d'Alguaire, al Segrià

 

El grup lleidatà Koers Reggae Band obre i tanca l'especial "Sense ficció o ciència-ficció?" amb la cançó "Vuela". Un programa presentat per Albert Elfa i Ester Bertran des de les pistes i instal·lacions de l'aeroport de Lleida-Alguaire. La direcció és d'Albert Elfa, la realització de Ricard Belis i la producció de Dani Barea.

 

Primera imatge del planeta vist des de l'espai. La va fer la tripulació de la missió Apollo 8, el 24 de desembre del 1968 / NASA, National Aeronautics and Space Administration, Estats Units

 

Recomanació
Exposició "Mart. El mirall vermell", al CCCB, Barcelona, fins a l'11 de juliol del 2021.

 

ésAdir
"Aterrar a Mart" o "amartar"?

ARXIVAT A:
Ciència Tecnologia
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
GALERIES RELACIONADES
Anar al contingut