Ja als anys 30 del segle passat, Alfred Hitchcock va encunyar el terme McGuffin per referir-se a un element que captiva l'atenció de l'espectador però no és gens rellevant en la trama principal, un simple pretext per fer avançar la narració. Potser l'exemple més evident seria el "Rosebud" de "Ciutadà Kane", l'última paraula que pronuncia el magnat que interpreta el mateix Orson Welles abans de morir. Entendre el seu significat serà el que porti el periodista Leland a indagar en la vida del personatge, però sobretot a fer una dissecció dels mecanismes de poder i el paper de la premsa als Estats Units. "Rosebud" només era l'esquer.

El petó és el McGuffin d'aquest documental, l'excusa per narrar la història d'un desencant, el viatge de la Maixa Drokova des de la fascinació per Vladímir Putin fins a descobrir el perill que s'amaga al darrere d'una forma d'entendre el poder que no admet dissidències. Però no és ella l'única veu que va revelant les formes, no ja autoritàries i d'aire sectari, sinó decididament mafioses, de l'organització. Tan important com la Maixa és la veu del periodista Oleg Kaixin, crític amb el Kremlin i que el portarà a patir una agressió que gairebé li costa la vida. Aquest aporta el punt de vista extern, mentre que la noia del petó narra des de dins de l'organització la seva evolució ideològica, en un hàbil desdoblament narratiu de dues veus complementàries.

El nom complet de l'organització és Moviment Juvenil Democràtic Antifeixista Naixi. "Naixi" en rus significa "nostre", i es forma un joc de paraules impossible per la semblança fonètica amb la paraula "nazi" i el terme "antifeixista" just al davant que fa que sembli una broma de mal gust.

El documental aporta context per entendre el perquè de la popularitat de Putin. Amb la seva arribada al poder i gràcies a l'augment del preu del petroli, va aconseguir un creixement econòmic mai vist fins a aquell moment. Ara els russos es podien permetre costosos viatges a l'estranger, comprar un televisor de plasma o tenir cotxe propi, luxes desconeguts pels habitants de l'antiga Unió Soviètica. Sense parlar de l'enorme indulgència que va permetre que alguns espavilats esdevinguessin oligarques multimilionaris.

Marc Marginedas, el periodista català que va estar sis mesos segrestat per Estat Islàmic, havia estat també corresponsal a Moscou i no fa gaire va definir Putin amb dos senzills conceptes: algú que es mou per ressentiment i que té les formes de l'agent secret. No oblidem que abans d'arribar a ser el president de la Federació Russa va treballar setze anys al KGB, on va arribar a ser tinent coronel. És difícil fer una descripció més contundent del personatge amb tan poques paraules. Potser la invasió d'Ucraïna és el gran McGuffin de Vladímir Putin, una pura maniobra de distracció. Caldrà esperar que avanci el metratge d'aquest dolentíssim film de sèrie B per saber quines són les verdaderes intencions d'aquell que aspira a convertir-se en el nou tsar de Rússia.