• Jesús Mónzón, el líder oblidat per la història
    Veure vídeo

    Jesús Mónzón, el líder oblidat per la història

    Jesús Monzón va ser un republicà i comunista navarrès, protagonista de primera línia durant la II República, la guerra i l'exili. Organitzador de la resistència antinazi, va dirigir la invasió de la Vall d'Aran pels maquis i va acabar els seus dies dirigint una escola de negocis a Mallorca, on va influir en els futurs líders de la democràcia.

    Jesús Monzón va ser un republicà i comunista navarrès, protagonista de primera línia durant la II República, la guerra i l'exili. Organitzador de la resistència antinazi, va dirigir la invasió de la Vall d'Aran pels maquis i va acabar els seus dies dirigint una escola de negocis a Mallorca, on va influir en els futurs líders de la democràcia.

  • L'aventura del Romànic
    Veure vídeo

    L'aventura del Romànic

    "L'aventura del Romànic", una història que, de la mà del periodista Josep Cuní - director i presentador d'aquest documental - descobreix els secrets d'un segle de recuperació d'un art genuïnament català en un documental que ens porta de Barcelona als Pirineus, passant per NY i Boston, camins imprevisibles que troben resposta en aquests 60 minuts de metratge.

    "L'aventura del Romànic", una història que, de la mà del periodista Josep Cuní - director i presentador d'aquest documental - descobreix els secrets d'un segle de recuperació d'un art genuïnament català en un documental que ens porta de Barcelona als Pirineus, passant per NY i Boston, camins imprevisibles que troben resposta en aquests 60 minuts de metratge.

  • "La família de Maragall no va canviar res de la pel·lícula"
    Veure vídeo

    "La família de Maragall no va canviar res de la pel·lícula"

    El director de "Bicicleta, cullera, poma", Carles Bosch, parla de com van entrar en la vida de Pasqual Maragal per rodar el documental. Explica que l'acord va ser gravar-ho tot, i més tard deixar-los decidir si tot el que hi apareixia era adient.

    El director de "Bicicleta, cullera, poma", Carles Bosch, parla de com van entrar en la vida de Pasqual Maragal per rodar el documental. Explica que l'acord va ser gravar-ho tot, i més tard deixar-los decidir si tot el que hi apareixia era adient.

  • "Barcelona era el far de tots els moviments anarquistes"
    Veure vídeo

    "Barcelona era el far de tots els moviments anarquistes"

    Felip Solé, director de "Les caixes d'Amsterdam", explica la relació de l'anarquisme i les reivindicacions sindicals de la classe obrera als anys 30 del segle XX. Explica que encara avui "Amsterdam continua sent el gran arxiu de la CNT i el moviment anarcosindicalista".

    Felip Solé, director de "Les caixes d'Amsterdam", explica la relació de l'anarquisme i les reivindicacions sindicals de la classe obrera als anys 30 del segle XX. Explica que encara avui "Amsterdam continua sent el gran arxiu de la CNT i el moviment anarcosindicalista".

  • El final de l'espera
    Veure vídeo

    El final de l'espera

    A Uclés, província de Conca, l'estiu del 2006, s'ha acabat d'exhumar la primera fossa comuna d'una presó franquista. Supervivents de la repressió, familiars de les víctimes i joves de la comarca reflexionen sobre el que va passar i sobre el que suposarà per a les seves vides un esdeveniment tardà, però necessari.

    A Uclés, província de Conca, l'estiu del 2006, s'ha acabat d'exhumar la primera fossa comuna d'una presó franquista. Supervivents de la repressió, familiars de les víctimes i joves de la comarca reflexionen sobre el que va passar i sobre el que suposarà per a les seves vides un esdeveniment tardà, però necessari.

  • Ciutadà Escarré
    Veure vídeo

    Ciutadà Escarré

    L'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, va haver d'exiliar-se dues vegades: durant la República i en el franquisme. Recordem la vida d'aquest religiós compromès amb el seu poble i que es va esforçar per donar una dimensió internacional al monestir que representava.

    L'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, va haver d'exiliar-se dues vegades: durant la República i en el franquisme. Recordem la vida d'aquest religiós compromès amb el seu poble i que es va esforçar per donar una dimensió internacional al monestir que representava.

  • "El règim nacionalcatòlic no tenia res a veure amb la doctrina cristiana"
    Veure vídeo

    "El règim nacionalcatòlic no tenia res a veure amb la doctrina cristiana"

    Jordi Marcos és director del documental "Ciutadà Escarré". Explica que l'abat de Montserrat va esdevenir una figura contradictòria perquè, tot i creure inicialment en el règim franquista, més tard va arribar a denunciar-lo al diari "Le Monde".

    Jordi Marcos és director del documental "Ciutadà Escarré". Explica que l'abat de Montserrat va esdevenir una figura contradictòria perquè, tot i creure inicialment en el règim franquista, més tard va arribar a denunciar-lo al diari "Le Monde".

  • "El Papus, anatomia d'un atemptat"
    Veure vídeo

    "El Papus, anatomia d'un atemptat"

    Des de la seva aparició, la revista satírica "El Papus" va estar envoltada de polèmica, judicis i amenaces. El 20 de setembre del 1977 va esclatar una bomba a la seva redacció i el pare del director d'aquest documental era a dins. En parlar de la història d'aquesta publicació, anem construint el retrat dels convulsos primers anys de la transició.

    Des de la seva aparició, la revista satírica "El Papus" va estar envoltada de polèmica, judicis i amenaces. El 20 de setembre del 1977 va esclatar una bomba a la seva redacció i el pare del director d'aquest documental era a dins. En parlar de la història d'aquesta publicació, anem construint el retrat dels convulsos primers anys de la transició.

  • "Les investigacions de la policia van ser gairebé nul·les"
    Veure vídeo

    "Les investigacions de la policia van ser gairebé nul·les"

    David Fernández de Castro és el director d'"El Papus, anatomia d'un atemptat". Explica que el seu pare, que treballava a la revista, mai havia volgut parlar de l'atemptat que va haver-hi a la redacció. Arran de la curiositat per aquest silenci, Fernández va decidir tirar endavant el projecte del documental, tot i el secretisme de les autoritats.

    David Fernández de Castro és el director d'"El Papus, anatomia d'un atemptat". Explica que el seu pare, que treballava a la revista, mai havia volgut parlar de l'atemptat que va haver-hi a la redacció. Arran de la curiositat per aquest silenci, Fernández va decidir tirar endavant el projecte del documental, tot i el secretisme de les autoritats.

  • ETA a la ciutat dels sants
    Veure vídeo

    ETA a la ciutat dels sants

    Fa vint anys ETA va atemptar a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, i va causar la mort de nou persones. És l'atemptat més sagnant que ha fet mai ETA en una ciutat tan petita i una de les accions de la banda amb una càrrega simbòlica molt potent: ETA atemptant contra la Guàrdia Civil al cor de Catalunya.

    Fa vint anys ETA va atemptar a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, i va causar la mort de nou persones. És l'atemptat més sagnant que ha fet mai ETA en una ciutat tan petita i una de les accions de la banda amb una càrrega simbòlica molt potent: ETA atemptant contra la Guàrdia Civil al cor de Catalunya.

  • Albert Om: "Vic va preferir no parlar de l'atemptat"
    Veure vídeo

    Albert Om: "Vic va preferir no parlar de l'atemptat"

    El director de "ETA a la ciutat dels sants", Albert Om, explica què el va portar a recuperar l'atemptat terrorista de Vic del 1991. Om, que aleshores treballava al diari "El 9 nou", va ser dels primers a cobrir l'esdeveniment. En el seu primer documental, diu Om, la ciutat hi reflexiona molts anys després d'haver decidit arraconar-ho.

    El director de "ETA a la ciutat dels sants", Albert Om, explica què el va portar a recuperar l'atemptat terrorista de Vic del 1991. Om, que aleshores treballava al diari "El 9 nou", va ser dels primers a cobrir l'esdeveniment. En el seu primer documental, diu Om, la ciutat hi reflexiona molts anys després d'haver decidit arraconar-ho.

  • Garzón, judici al jutge
    Veure vídeo

    Garzón, judici al jutge

    Un retrat sobre un dels jutges més polèmics. Baltasar Garzón està pendent de ser jutjat en el que serà un procés internacionalment polèmic. El jutge més famós a dins i fora d'Espanya està acusat d'anar en contra de la llei per investigar els crims del franquisme.

    Un retrat sobre un dels jutges més polèmics. Baltasar Garzón està pendent de ser jutjat en el que serà un procés internacionalment polèmic. El jutge més famós a dins i fora d'Espanya està acusat d'anar en contra de la llei per investigar els crims del franquisme.

  • "Garzón és un investigador que persegueix criminals"
    Veure vídeo

    "Garzón és un investigador que persegueix criminals"

    Justin Webster, director de "Garzón, judici al jutge", explica que el plantejament del documental ha canviat durant la seva realització, i que originalment s'havia de titular "Garzón i les dues Espanyes". Qualifica el jutge d'"investigador que persegueix criminals".

    Justin Webster, director de "Garzón, judici al jutge", explica que el plantejament del documental ha canviat durant la seva realització, i que originalment s'havia de titular "Garzón i les dues Espanyes". Qualifica el jutge d'"investigador que persegueix criminals".

  • "A Itàlia la televisió té un domini únic sobre la cultura"
    Veure vídeo

    "A Itàlia la televisió té un domini únic sobre la cultura"

    Erik Gandini, director de "Videocràcia", explica que el documental "va aparèixer quan va sorgir el primer escàndol que relacionava Berlusconi amb una menor". Opina que "aquesta obsessió a despullar les noies té una estricta connexió amb la persona més influent als continguts de la televisió a Itàlia en els últims 30 anys".

    Erik Gandini, director de "Videocràcia", explica que el documental "va aparèixer quan va sorgir el primer escàndol que relacionava Berlusconi amb una menor". Opina que "aquesta obsessió a despullar les noies té una estricta connexió amb la persona més influent als continguts de la televisió a Itàlia en els últims 30 anys".

  • "Sense ficció": "Dr. Moisès Broggi: Ciència ètica"
    Veure vídeo

    "Sense ficció": "Dr. Moisès Broggi: Ciència ètica"

    Aquest documental s'acosta a la figura de l'extraordinari doctor Moisès Broggi, Creu de Sant Jordi l'any 1981, guardonat per la Generalitat de Catalunya el 2008 amb la Medalla d'Or i el Premi Nacional a la trajectòria professional i artística en reconeixement a "la seva dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgià i el seu compromís ètic i social". Més enllà dels premis, el documental aprofundeix justament en aquesta dimensió ètica, que ha anat construint i acumulant al llarg dels més de cent anys de la seva vida.

    Aquest documental s'acosta a la figura de l'extraordinari doctor Moisès Broggi, Creu de Sant Jordi l'any 1981, guardonat per la Generalitat de Catalunya el 2008 amb la Medalla d'Or i el Premi Nacional a la trajectòria professional i artística en reconeixement a "la seva dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgià i el seu compromís ètic i social". Més enllà dels premis, el documental aprofundeix justament en aquesta dimensió ètica, que ha anat construint i acumulant al llarg dels més de cent anys de la seva vida.

Anar al contingut