• #Òmnium50A
    Veure vídeo

    #Òmnium50A

    Òmnium celebra aquest any el cinquantenari de la seva fundació amb una sèrie d'actes que han evidenciat l'evolució que ha viscut l'entitat en aquest mig segle. Cinquanta anys donen per molt i el seguiment detall seria inabastable, però si es mira amb perspectiva, resulta que la història d'Òmnium és a la vegada la història del país i la de les tres generacions que hi ha conviscut.

    Òmnium celebra aquest any el cinquantenari de la seva fundació amb una sèrie d'actes que han evidenciat l'evolució que ha viscut l'entitat en aquest mig segle. Cinquanta anys donen per molt i el seguiment detall seria inabastable, però si es mira amb perspectiva, resulta que la història d'Òmnium és a la vegada la història del país i la de les tres generacions que hi ha conviscut.

  • Trasplantant la vida
    Veure vídeo

    Trasplantant la vida

    L'increïble èxit del model de trasplantaments d'Espanya, creat en hospitals de Catalunya, és ara una referència a països de tot el món. Aquest documental descobreix el secret de l'èxit, un secret més humà que tècnic, un coneixement fet a base d'anys de lluita i experiència que ara s'exporta al món.

    L'increïble èxit del model de trasplantaments d'Espanya, creat en hospitals de Catalunya, és ara una referència a països de tot el món. Aquest documental descobreix el secret de l'èxit, un secret més humà que tècnic, un coneixement fet a base d'anys de lluita i experiència que ara s'exporta al món.

  • Brava, Victòria!
    Veure vídeo

    Brava, Victòria!

    El 2010, cinc anys després de la mort de Victòria dels Àngels, un equip del programa "Sense ficció" va tenir accés a una part de l'arxiu personal de la soprano barcelonina. Gràcies a la Fundació Victòria dels Àngels, que ho havia guardat en un magatzem durant aquest temps, s'havia conservat una miscel·lània de fotografies, de manuscrits i de records de la cantant. Mentre que les partitures, els vestits d'escena i l'arxiu gràfic eren sota custòdia de les institucions, aquest material, d'un valor més anecdòtic i sentimental que no pas documental, havia passat desapercebut.

    El 2010, cinc anys després de la mort de Victòria dels Àngels, un equip del programa "Sense ficció" va tenir accés a una part de l'arxiu personal de la soprano barcelonina. Gràcies a la Fundació Victòria dels Àngels, que ho havia guardat en un magatzem durant aquest temps, s'havia conservat una miscel·lània de fotografies, de manuscrits i de records de la cantant. Mentre que les partitures, els vestits d'escena i l'arxiu gràfic eren sota custòdia de les institucions, aquest material, d'un valor més anecdòtic i sentimental que no pas documental, havia passat desapercebut.

  • Generació D, fregant els quaranta
    Veure vídeo

    Generació D, fregant els quaranta

    Un documental que ens permet veure l'evolució de la vida a Catalunya a través d'un seguit de persones entrevistades cada set anys. Una reflexió sobre el pas del temps, els canvis en la vida i en les perspectives del futur. Un treball que ens retrata el camí que va dels somnis de l'adolescència a la realitat de les persones madures. Un documental únic i irrepetible.

    Un documental que ens permet veure l'evolució de la vida a Catalunya a través d'un seguit de persones entrevistades cada set anys. Una reflexió sobre el pas del temps, els canvis en la vida i en les perspectives del futur. Un treball que ens retrata el camí que va dels somnis de l'adolescència a la realitat de les persones madures. Un documental únic i irrepetible.

  • La Rússia de Khodorkovsky
    Veure vídeo

    La Rússia de Khodorkovsky

    El cas de Mikhaïl Khodorkovski exemplifica el que ha passat a Rússia des de la fi del comunisme. Al documental "La Rússia de Khodorkovski" analitzem el cas d'aquest magnat rus, que es va enriquir amb la perestroika, que després Putin va fer empresonar i que avui és considerat per alguns el Mandela rus que reconvertirà el país. Llibert Ferri, el periodista de TVC que va narrar la caiguda de l'URSS, ha tornat a Moscou per dirigir aquest documental. La seva experiència i coneixement de la temàtica li han permès posar-se en contacte amb fonts de primera mà sobre el cas.

    El cas de Mikhaïl Khodorkovski exemplifica el que ha passat a Rússia des de la fi del comunisme. Al documental "La Rússia de Khodorkovski" analitzem el cas d'aquest magnat rus, que es va enriquir amb la perestroika, que després Putin va fer empresonar i que avui és considerat per alguns el Mandela rus que reconvertirà el país. Llibert Ferri, el periodista de TVC que va narrar la caiguda de l'URSS, ha tornat a Moscou per dirigir aquest documental. La seva experiència i coneixement de la temàtica li han permès posar-se en contacte amb fonts de primera mà sobre el cas.

  • La Rambla: secrets d'un escenari
    Veure vídeo

    La Rambla: secrets d'un escenari

    L'escriptor Lluís Permanyer ens endinsa en els secrets i misteris de la Rambla com a escenari del teatre de la complexa i variada història de Barcelona. Permanyer ens descobreix per què aquest indret barceloní s'ha consagrat com un carrer únic al món i una veritable síntesi de la dinàmica ciutadana. Aquest documental ens mostra la Rambla com l'escenari escollit pels ciutadans per representar els grans esdeveniments de Barcelona.

    L'escriptor Lluís Permanyer ens endinsa en els secrets i misteris de la Rambla com a escenari del teatre de la complexa i variada història de Barcelona. Permanyer ens descobreix per què aquest indret barceloní s'ha consagrat com un carrer únic al món i una veritable síntesi de la dinàmica ciutadana. Aquest documental ens mostra la Rambla com l'escenari escollit pels ciutadans per representar els grans esdeveniments de Barcelona.

  • El vídeo secret de "4 dies a Guantánamo"
    Veure vídeo

    El vídeo secret de "4 dies a Guantánamo"

    Parlem amb Patricio Henríquez, director de "4 dies a Guantánamo", que explica com van aconseguir les impactants imatges que mostra el documental. El vídeo secret, de vuit hores, el van fer públic els tribunals canadencs i és el punt de partida d'aquest documental, que revela la intensitat dramàtica, el joc del gat i la rata, d'un interrogatori que va durar quatre dies.

    Parlem amb Patricio Henríquez, director de "4 dies a Guantánamo", que explica com van aconseguir les impactants imatges que mostra el documental. El vídeo secret, de vuit hores, el van fer públic els tribunals canadencs i és el punt de partida d'aquest documental, que revela la intensitat dramàtica, el joc del gat i la rata, d'un interrogatori que va durar quatre dies.

  • Tomàs Alcoverro, entre l'Orient i l'Occident
    Veure vídeo

    Tomàs Alcoverro, entre l'Orient i l'Occident

    Tomàs Alcoverro fa 40 anys que cobreix l'Orient Mitjà per al diari "La Vanguardia". S'ha convertit en el degà dels mitjans espanyols en aquesta part del planeta. El documental que presenta "Sense ficció", rodat a Beirut i al Caire, és un relat sobre l'experiència vital i professional d'aquest veterà periodista que analitza, des de la seva llarga trajectòria, les actuals revoltes àrabs, l'evolució del periodisme (del tèlex al Facebook) i la distància que separa l'Orient de l'Occident.

    Tomàs Alcoverro fa 40 anys que cobreix l'Orient Mitjà per al diari "La Vanguardia". S'ha convertit en el degà dels mitjans espanyols en aquesta part del planeta. El documental que presenta "Sense ficció", rodat a Beirut i al Caire, és un relat sobre l'experiència vital i professional d'aquest veterà periodista que analitza, des de la seva llarga trajectòria, les actuals revoltes àrabs, l'evolució del periodisme (del tèlex al Facebook) i la distància que separa l'Orient de l'Occident.

  • "Gravar al món àrab és complicat, i el Tomàs ens va ajudar"
    Veure vídeo

    "Gravar al món àrab és complicat, i el Tomàs ens va ajudar"

    Parlem amb Kim Amor, guionista, i Uri Garcia, realitzador de "Tomàs Alcoverro, entre l'Orient i l'Occident". Ens expliquen que en el procés de gravació del documental van ocupar absolutament la vida de Tomàs Alcoverro, que al mateix temps els va assessorar molt amb els llocs on era segur gravar.

    Parlem amb Kim Amor, guionista, i Uri Garcia, realitzador de "Tomàs Alcoverro, entre l'Orient i l'Occident". Ens expliquen que en el procés de gravació del documental van ocupar absolutament la vida de Tomàs Alcoverro, que al mateix temps els va assessorar molt amb els llocs on era segur gravar.

  • El Bulli, l'últim vals
    Veure vídeo

    El Bulli, l'últim vals

    El 30 de juliol de 2011, El Bulli -guanyador durant cinc edicions del guardó a millor restaurant del món- va tancar les portes per convertir-se, el 2014, en Fundació. El seu xef, Ferran Adrià, va servir un últim i espectacular sopar, acompanyat dels qui avui són els millors xefs del món.

    El 30 de juliol de 2011, El Bulli -guanyador durant cinc edicions del guardó a millor restaurant del món- va tancar les portes per convertir-se, el 2014, en Fundació. El seu xef, Ferran Adrià, va servir un últim i espectacular sopar, acompanyat dels qui avui són els millors xefs del món.

  • Balls robats
    Veure vídeo

    Balls robats

    Poques vegades es dóna la paraula a les persones que han d'afrontar un problema de salut mental. Això és el que fa "Balls robats". Deixar que parlin amb veu pròpia i que ens expliquin com senten i com viuen l'itinerari gairebé universal pel qual passa una persona que ha de conviure amb una problemàtica d'aquest tipus, sigui quina sigui la patologia.

    Poques vegades es dóna la paraula a les persones que han d'afrontar un problema de salut mental. Això és el que fa "Balls robats". Deixar que parlin amb veu pròpia i que ens expliquin com senten i com viuen l'itinerari gairebé universal pel qual passa una persona que ha de conviure amb una problemàtica d'aquest tipus, sigui quina sigui la patologia.

  • Els directors de "Balls robats"
    Veure vídeo

    Els directors de "Balls robats"

    El directors de "Balls robats", Montserrat Besses i Lluís Montserrat, expliquen la seva experiència realitzant aquest documental.

    El directors de "Balls robats", Montserrat Besses i Lluís Montserrat, expliquen la seva experiència realitzant aquest documental.

  • Vides al Paral·lel
    Veure vídeo

    Vides al Paral·lel

    El Paral·lel de Barcelona és una de les artèries principals i més tradicionals de la ciutat. Fem un recorregut per les vides i els records de nou personatges, tot revivint la transformació d'una zona de Barcelona que, durant molts anys, va ser la gran via de l'espectacle de la nit barcelonina. Recordarem la transformació viscuda allà, la nostàlgia d'allò que ja no és i que ha desaparegut, i el futur, encara per definir, que vol tornar al Paral·lel la lluminositat perduda.

    El Paral·lel de Barcelona és una de les artèries principals i més tradicionals de la ciutat. Fem un recorregut per les vides i els records de nou personatges, tot revivint la transformació d'una zona de Barcelona que, durant molts anys, va ser la gran via de l'espectacle de la nit barcelonina. Recordarem la transformació viscuda allà, la nostàlgia d'allò que ja no és i que ha desaparegut, i el futur, encara per definir, que vol tornar al Paral·lel la lluminositat perduda.

  • "El Paral·lel ha estat una artèria que bombejava sang als barris"
    Veure vídeo

    "El Paral·lel ha estat una artèria que bombejava sang als barris"

    Enric Canals, director de "Vides del Paral·lel", explica com van fer la selecció dels personatges que narrarien la història d'aquesta artèria de l'espectacle. El director del documental opina que és difícil que torni l'esperit del Paral·lel esplendorós.

    Enric Canals, director de "Vides del Paral·lel", explica com van fer la selecció dels personatges que narrarien la història d'aquesta artèria de l'espectacle. El director del documental opina que és difícil que torni l'esperit del Paral·lel esplendorós.

  • Una nova Amèrica Llatina
    Veure vídeo

    Una nova Amèrica Llatina

    Mai els països de l'Amèrica Llatina no havien tingut, amb l'única excepció de Cuba, presidents escollits democràticament i amb ganes de transformar la realitat social. El reconeixement dels drets dels indígenes, la lluita contra la pobresa, la recuperació de la memòria històrica i la justícia... Fem un retrat dels canvis d'un continent que fa 30 anys tenia tot un seguit de dictadures sagnants.

    Mai els països de l'Amèrica Llatina no havien tingut, amb l'única excepció de Cuba, presidents escollits democràticament i amb ganes de transformar la realitat social. El reconeixement dels drets dels indígenes, la lluita contra la pobresa, la recuperació de la memòria històrica i la justícia... Fem un retrat dels canvis d'un continent que fa 30 anys tenia tot un seguit de dictadures sagnants.

Anar al contingut