• Albert Solé, director de "Bucarest, la memòria perduda"
    Veure vídeo

    Albert Solé, director de "Bucarest, la memòria perduda"

    Albert Solé aborda a "Bucarest, la memòria perduda" la seva recerca personal per recuperar les arrels en una vida marcada pel seu pare, el polític Jordi Solé Tura, afectat d'Alzheimer.

    Albert Solé aborda a "Bucarest, la memòria perduda" la seva recerca personal per recuperar les arrels en una vida marcada pel seu pare, el polític Jordi Solé Tura, afectat d'Alzheimer.

  • Entre el cel i la terra. La guerra dels Aiguamolls
    Veure vídeo

    Entre el cel i la terra. La guerra dels Aiguamolls

    L'any 1976, les màquines excavadores començaven a preparar els fonaments del que havia de ser el complex turístic més gran de la península Ibèrica: 64.000 apartaments d'estiueig edificats sobre l'últim reducte dels aiguamolls de l'Empordà.

    L'any 1976, les màquines excavadores començaven a preparar els fonaments del que havia de ser el complex turístic més gran de la península Ibèrica: 64.000 apartaments d'estiueig edificats sobre l'últim reducte dels aiguamolls de l'Empordà.

  • Els nens del gulag
    Veure vídeo

    Els nens del gulag

    Sota la dictadura de Stalin, centenars de milers d'infants van ser confinats al gulag, o hi van néixer. Amb només 3 anys, un nen podia ser considerat perillós per a la societat, culpable de crims contra els antirevolucionaris --condemnat, sovint, per l'opció política dels seus pares--, deportat a un lloc remot de la Sibèria i obligat a treballar. Els nens que van néixer al gulag van ser separats de les seves mares quan tenien un any. Els que van sobreviure a aquest infern volen deixar palès el seu testimoni en aquest documental abans no sigui massa tard i ja no estiguin a temps de dir-hi la seva.

    El documental aporta testimonis commovedors d'alguns dels nens que van viure al gulag i d'alguns presoners adults. Tots ells van lluitar per preservar la seva història i la seva memòria. Aquests personatges constitueixen la trama del documental. Ells, els supervivents, expliquen tots els aspectes de la vida dels infants al gulag: els arrestos, els trasllats en vagons com si fossin bestiar, la vida al camp, els embarassos, els naixements, les llars d'infants, l'educació, la intimidació, la separació i la mort. Per últim, parlen de l'alliberament, quan van deixar els campaments. Històries particulars, en definitiva, d'aquests testimonis que un dia van ser negats, humiliats, menystinguts i destrossats per una dictadura atroç, l'estalinista, que es basava en el rebuig vers l'individu i la seva vida.

    Alguns d'ells parlen per primera vegada, ja que a Rússia la seva història encara és un tabú. Acompanyat de proves documentals --extretes dels arxius personals dels protagonistes i també d'arxius oficials russos-- , aquest treball directe i impactant deixa una empremta de la vida d'aquests nens al gulag.

    Un documental dirigit per Romain Icard amb guió de Madina Djoussoeva i Guillaume Vincent.

    Sota la dictadura de Stalin, centenars de milers d'infants van ser confinats al gulag, o hi van néixer. Amb només 3 anys, un nen podia ser considerat perillós per a la societat, culpable de crims contra els antirevolucionaris --condemnat, sovint, per l'opció política dels seus pares--, deportat a un lloc remot de la Sibèria i obligat a treballar. Els nens que van néixer al gulag van ser separats de les seves mares quan tenien un any. Els que van sobreviure a aquest infern volen deixar palès el seu testimoni en aquest documental abans no sigui massa tard i ja no estiguin a temps de dir-hi la seva. El documental aporta testimonis commovedors d'alguns dels nens que van viure al gulag i d'alguns presoners adults. Tots ells van lluitar per preservar la seva història i la seva memòria. Aquests personatges constitueixen la trama del documental. Ells, els supervivents, expliquen tots els aspectes de la vida dels infants al gulag: els arrestos, els trasllats en vagons com si fossin bestiar, la vida al camp, els embarassos, els naixements, les llars d'infants, l'educació, la intimidació, la separació i la mort. Per últim, parlen de l'alliberament, quan van deixar els campaments. Històries particulars, en definitiva, d'aquests testimonis que un dia van ser negats, humiliats, menystinguts i destrossats per una dictadura atroç, l'estalinista, que es basava en el rebuig vers l'individu i la seva vida. Alguns d'ells parlen per primera vegada, ja que a Rússia la seva història encara és un tabú. Acompanyat de proves documentals --extretes dels arxius personals dels protagonistes i també d'arxius oficials russos-- , aquest treball directe i impactant deixa una empremta de la vida d'aquests nens al gulag. Un documental dirigit per Romain Icard amb guió de Madina Djoussoeva i Guillaume Vincent.

  • Montjuïc, la muntanya odiada de Barcelona
    Veure vídeo

    Montjuïc, la muntanya odiada de Barcelona

    "Montjuïc, la muntanya odiada de Barcelona"
    Dirigit i presentat per Lluís Permanyer.

    Aquest "Sense ficció" posa al descobert la re
    lació de llunyania i odi que, històricament, Barcelona ha mantingut amb la mítica muntanya, malgrat la seva proximitat física. De la mà de Lluís Permanyer, es descobreix com Montjuïc desperta l'inconscient dels barcelonins en recordar com cada vegada que els ciutadans s'han rebel.lat contra el poder, els canons instal.lats a la muntanya han estat els encarregats de bombardejar-los i el castell els ha empresonat.

    Lluís Permanyer guia l'espectador en un viatge històric i apassionant en què dóna les claus per desxifrar per què una relació que va començar com una història d'amor s'acaba transformant en odi i desconfiança. L'escriptor i cronista l'ajudarà a entendre els motius pels quals Montjuïc, geogràficament dins de Barcelona, està psicològicament tan allunyada dels barcelonins, que només s'hi acosten en esdeveniments puntuals.

    El documental presenta la metàfora d'una muntanya que al llarg dels segles ha estat l'encarregada de subministrar i bombar la sang que ha alimentat la ciutat, un fet, però, que mai li ha estat reconegut. Si la relació d'amor ha existit, què ha provocat, de manera intermitent, la seva ruptura?

    Permanyer mostra els elements que han construït la memòria negativa de Montjuïc, on la figura del castell té un paper determinant. Una imatge amenaçant i sinistra, marcada per alguns dels fets històrics més macabres que ha patit Barcelona: el castell va ser la presó on van tancar i torturar els anarquistes, on van matar Ferrer i Guàrdia i on afusellarien, el 1940, el president Companys.

    Pas a pas, Lluís Permanyer fa entendre la cadena de decisions històriques que van permetre que una muntanya amb una situació geogràfica privilegiada es destinés a ubicar-hi tot el que la ciutat volia amagar. Per al cronista, aquests fets, que estan registrats en la memòria col.lectiva de la ciutat, justificarien per què Montjuï

    "Montjuïc, la muntanya odiada de Barcelona" Dirigit i presentat per Lluís Permanyer. Aquest "Sense ficció" posa al descobert la relació de llunyania i odi que, històricament, Barcelona ha mantingut amb la mítica muntanya, malgrat la seva proximitat física. De la mà de Lluís Permanyer, es descobreix com Montjuïc desperta l'inconscient dels barcelonins en recordar com cada vegada que els ciutadans s'han rebel.lat contra el poder, els canons instal.lats a la muntanya han estat els encarregats de bombardejar-los i el castell els ha empresonat. Lluís Permanyer guia l'espectador en un viatge històric i apassionant en què dóna les claus per desxifrar per què una relació que va començar com una història d'amor s'acaba transformant en odi i desconfiança. L'escriptor i cronista l'ajudarà a entendre els motius pels quals Montjuïc, geogràficament dins de Barcelona, està psicològicament tan allunyada dels barcelonins, que només s'hi acosten en esdeveniments puntuals. El documental presenta la metàfora d'una muntanya que al llarg dels segles ha estat l'encarregada de subministrar i bombar la sang que ha alimentat la ciutat, un fet, però, que mai li ha estat reconegut. Si la relació d'amor ha existit, què ha provocat, de manera intermitent, la seva ruptura? Permanyer mostra els elements que han construït la memòria negativa de Montjuïc, on la figura del castell té un paper determinant. Una imatge amenaçant i sinistra, marcada per alguns dels fets històrics més macabres que ha patit Barcelona: el castell va ser la presó on van tancar i torturar els anarquistes, on van matar Ferrer i Guàrdia i on afusellarien, el 1940, el president Companys. Pas a pas, Lluís Permanyer fa entendre la cadena de decisions històriques que van permetre que una muntanya amb una situació geogràfica privilegiada es destinés a ubicar-hi tot el que la ciutat volia amagar. Per al cronista, aquests fets, que estan registrats en la memòria col.lectiva de la ciutat, justificarien per què Montjuï

  • Forenses
    Veure vídeo

    Forenses

    La feina dels metges forenses ha esdevingut en els últims anys protagonista de moltes pel.lícules i sèries televisives, però la veritat és que continua sent una pràctica mèdica força desconeguda i carregada de tabús amb una realitat que té poc a veure amb els escenaris de ficció que coneix el gran públic.

    Quinze forenses asseguts davant d'una càmera per parlar del que senten cada dia quan s'enfronten als límits de la vida i de la mort no és una cosa que es vegi cada dia. El resultat és un testimoni clar i directe que serveix de fil conductor per fer un viatge als escenaris habituals de treball: les sales d'autòpsia, les guàrdies, els judicis. Però un viatge en el qual el que impacta no són les imatges sinó els sentiments que els protagonistes experiment en treballar i que expliquen sense pors tot barrejant moments i records que mai fins ara havien explicat a ningú.

    La seva és una professió molt dura. Malgrat que també s'encarreguen dels peritatges judicials de malalties psíquiques i de lesions físiques derivades o no d'actes violents, en realitat el que els ha fet famosos és l'estudi de la mort i en especial d'aquells casos en què no ha estat de manera natural.
    Això els ha fet guanyar el sobrenom dels "metges de la mort" i sovint apareixen en les cròniques de successos com els responsables d'aclarir morts escabroses i violentes.

    Potser per això els forenses són d'una casta especial. Són gent viscuda, dones i homes que coneixen de prop la mesquinesa d'una societat que la gran majoria de ciutadans es pensen que no existeix i de la qual ni els polítics ni els mitjans de comunicació no en parlen. Ells la viuen cada dia i s'hi enfronten, abans o després de passar per casa, on es desenvolupa una vida ben normal i aliena a tot això.

    Tot plegat fa que els metges forenses parlin d'una manera especial de la vida, dels fills, dels sentiments religiosos, de l'existència o no de l'ànima, del sentiment de risc i de perill, de la por de morir.

    La feina dels metges forenses ha esdevingut en els últims anys protagonista de moltes pel.lícules i sèries televisives, però la veritat és que continua sent una pràctica mèdica força desconeguda i carregada de tabús amb una realitat que té poc a veure amb els escenaris de ficció que coneix el gran públic. Quinze forenses asseguts davant d'una càmera per parlar del que senten cada dia quan s'enfronten als límits de la vida i de la mort no és una cosa que es vegi cada dia. El resultat és un testimoni clar i directe que serveix de fil conductor per fer un viatge als escenaris habituals de treball: les sales d'autòpsia, les guàrdies, els judicis. Però un viatge en el qual el que impacta no són les imatges sinó els sentiments que els protagonistes experiment en treballar i que expliquen sense pors tot barrejant moments i records que mai fins ara havien explicat a ningú. La seva és una professió molt dura. Malgrat que també s'encarreguen dels peritatges judicials de malalties psíquiques i de lesions físiques derivades o no d'actes violents, en realitat el que els ha fet famosos és l'estudi de la mort i en especial d'aquells casos en què no ha estat de manera natural. Això els ha fet guanyar el sobrenom dels "metges de la mort" i sovint apareixen en les cròniques de successos com els responsables d'aclarir morts escabroses i violentes. Potser per això els forenses són d'una casta especial. Són gent viscuda, dones i homes que coneixen de prop la mesquinesa d'una societat que la gran majoria de ciutadans es pensen que no existeix i de la qual ni els polítics ni els mitjans de comunicació no en parlen. Ells la viuen cada dia i s'hi enfronten, abans o després de passar per casa, on es desenvolupa una vida ben normal i aliena a tot això. Tot plegat fa que els metges forenses parlin d'una manera especial de la vida, dels fills, dels sentiments religiosos, de l'existència o no de l'ànima, del sentiment de risc i de perill, de la por de morir.

  • Forenses
    Veure vídeo

    Forenses

    Josep Rovira, director de "Forenses", explica a Joan Salvat com ha estat la tasca de gravació de la feina dels forenses, entre altres aspectes d'aquest inèdit documental.

    Josep Rovira, director de "Forenses", explica a Joan Salvat com ha estat la tasca de gravació de la feina dels forenses, entre altres aspectes d'aquest inèdit documental.

  • "Peixos grossos i bananes"
    Veure vídeo

    "Peixos grossos i bananes"

    Fredrik Gertten, director del documental, ha estat al plató del "Sense ficció" per conversar amb Joan Salvat sobre el procés d'elaboració del seu exitós documental. Entre d'altres afirmacions, Gertten ha dit que "la llibertat d'expressió ha de ser fonamental per a la dreta i per a l'esquerra, perquè és la base de la democràcia".

    Fredrik Gertten, director del documental, ha estat al plató del "Sense ficció" per conversar amb Joan Salvat sobre el procés d'elaboració del seu exitós documental. Entre d'altres afirmacions, Gertten ha dit que "la llibertat d'expressió ha de ser fonamental per a la dreta i per a l'esquerra, perquè és la base de la democràcia".

  • "Patision blues, el mirall de la crisi grega"
    Veure vídeo

    "Patision blues, el mirall de la crisi grega"

    Ha passat per dos rescats econòmics però Grècia, tot i que Europa no ha descartat el tercer rescat, camina cap a una certa recuperació econòmica. El documental pren com a símbol i punt de partida l'avinguda Patision.

    Ha passat per dos rescats econòmics però Grècia, tot i que Europa no ha descartat el tercer rescat, camina cap a una certa recuperació econòmica. El documental pren com a símbol i punt de partida l'avinguda Patision.

  • Patission blues, el mirall de la crisi grega
    Veure vídeo

    Patission blues, el mirall de la crisi grega

    Ha passat per dos rescats econòmics però Grècia, tot i que Europa no ha descartat el tercer rescat, camina cap a una certa recuperació econòmica. El documental pren com a símbol i punt de partida l'avinguda Patision.

    Ha passat per dos rescats econòmics però Grècia, tot i que Europa no ha descartat el tercer rescat, camina cap a una certa recuperació econòmica. El documental pren com a símbol i punt de partida l'avinguda Patision.

  • Una hora i mai més
    Veure vídeo

    Una hora i mai més

    La narració en paral·lel de 5 històries - 5 breus trams de vida- de 5 personatges diferents i sense cap relació entre ells, però que viuen ¿i el documental ho reflecteix en temps real- els últims 60 minuts d'allò que més els ha definit durant les seves vides. I tots saben que, superada aquesta hora, ja res no serà com abans. Una dona cega que afronta una operació crucial, una actriu que interpreta la darrera escena de la seva obra, un pilot d'avioneta que s'emociona amb el seu últim vol, un àrbitre que xiula l'últim partit i una parella a punt de tenir el seu fill són els protagonistes del documental.

    Un documental de producció pròpia. Dirigit per Carles Bosch.

    La narració en paral·lel de 5 històries - 5 breus trams de vida- de 5 personatges diferents i sense cap relació entre ells, però que viuen ¿i el documental ho reflecteix en temps real- els últims 60 minuts d'allò que més els ha definit durant les seves vides. I tots saben que, superada aquesta hora, ja res no serà com abans. Una dona cega que afronta una operació crucial, una actriu que interpreta la darrera escena de la seva obra, un pilot d'avioneta que s'emociona amb el seu últim vol, un àrbitre que xiula l'últim partit i una parella a punt de tenir el seu fill són els protagonistes del documental. Un documental de producció pròpia. Dirigit per Carles Bosch.

  • Planeta blanc. El nostre Pol Sud
    Veure vídeo

    Planeta blanc. El nostre Pol Sud

    "Planeta blanc" és un documental sobre la primera expedició de discapacitats físics que conquista el Pol Sud peogràfic sense ajuda externa, i un exemple de la "capacitat dels discapacitats". Un documental que parla de la superació de les barreres mentals, més que no pas les físiques, i que mostra la capacitat de treballar en equip, de superació i de respecte pel medi ambient.

    Durant el mes de gener de 2009 es va complir una fita sense precedents a nivell mundial. Es va organitzar la primera expedició de discapacitats de la història amb l'objectiu d'arribar al Pol Sud geogràfic. Aquesta efemèride es va aconseguir sense cap ajuda externa i utilitzant únicament els propis recursos de l'expedició. Una gesta esportiva, humana i científica que ha tingut un gran ressò mediàtic a nivell nacional i internacional. El documental recull aquesta fita històrica i parla dels valors que abanderen l'expedició.
    Planeta Blanc és la història de la primera expedició de discapacitats que va conquistar el Pol Sud seguint els últims passos de l'aventurer Ernest Shackleton. Tres anys després de l'expedició, els protagonistes es reuneixen novament per recordar aquesta història sobre la capacitat, la superació humana i la solidaritat. El fil conductor del documental és el viatge. Durant el documental es segueix l'evolució de l'expedició, des dels seus inicis amb els entrenaments a Barcelona fins a la conquesta de l'Antàrtida. El treball recull el testimoni dels tres protagonistes, Xavier Valbuena, Eric Villalon i Jesús Noriega.

    Producció Executiva: Aymar del Amo
    Guió: Laia Manresa, Aymar del Amo
    Música: Dani Macaco, Dani Acedo
    Productora: ZUCRE ! Films

    "Planeta blanc" és un documental sobre la primera expedició de discapacitats físics que conquista el Pol Sud peogràfic sense ajuda externa, i un exemple de la "capacitat dels discapacitats". Un documental que parla de la superació de les barreres mentals, més que no pas les físiques, i que mostra la capacitat de treballar en equip, de superació i de respecte pel medi ambient. Durant el mes de gener de 2009 es va complir una fita sense precedents a nivell mundial. Es va organitzar la primera expedició de discapacitats de la història amb l'objectiu d'arribar al Pol Sud geogràfic. Aquesta efemèride es va aconseguir sense cap ajuda externa i utilitzant únicament els propis recursos de l'expedició. Una gesta esportiva, humana i científica que ha tingut un gran ressò mediàtic a nivell nacional i internacional. El documental recull aquesta fita històrica i parla dels valors que abanderen l'expedició. Planeta Blanc és la història de la primera expedició de discapacitats que va conquistar el Pol Sud seguint els últims passos de l'aventurer Ernest Shackleton. Tres anys després de l'expedició, els protagonistes es reuneixen novament per recordar aquesta història sobre la capacitat, la superació humana i la solidaritat. El fil conductor del documental és el viatge. Durant el documental es segueix l'evolució de l'expedició, des dels seus inicis amb els entrenaments a Barcelona fins a la conquesta de l'Antàrtida. El treball recull el testimoni dels tres protagonistes, Xavier Valbuena, Eric Villalon i Jesús Noriega. Producció Executiva: Aymar del Amo Guió: Laia Manresa, Aymar del Amo Música: Dani Macaco, Dani Acedo Productora: ZUCRE ! Films

  • Entrevista a Marcel Barrena, director de "Món petit"
    Veure vídeo

    Entrevista a Marcel Barrena, director de "Món petit"

    Jordi Salvat entrevista Marcel Barrena, el director del documental "Món petit" sobre el repte de l'Albert Casals de viatjar arreu del món sense diners, sense equipatge i amb cadira de rodes.

    Jordi Salvat entrevista Marcel Barrena, el director del documental "Món petit" sobre el repte de l'Albert Casals de viatjar arreu del món sense diners, sense equipatge i amb cadira de rodes.

  • La maleta mexicana
    Veure vídeo

    La maleta mexicana

    Història dels 4.500 negatius que els prestigiosos fotògrafs Robert Capa, Gerda Taro i David "Chim" Seymour van fer durant la Guerra Civil espanyola, negatius que es van donar per perduts durant la guerra i que van aparèixer 70 anys després.

    Història dels 4.500 negatius que els prestigiosos fotògrafs Robert Capa, Gerda Taro i David "Chim" Seymour van fer durant la Guerra Civil espanyola, negatius que es van donar per perduts durant la guerra i que van aparèixer 70 anys després.

  • Google i el cervell mundial
    Veure vídeo

    Google i el cervell mundial

    La història del projecte més ambiciós plantejat mai per Google i de la gent que intenta aturar-lo: una enorme biblioteca global que contindria tot el coneixement humà i que emmagatzemaria tots els llibres que hi ha.

    La història del projecte més ambiciós plantejat mai per Google i de la gent que intenta aturar-lo: una enorme biblioteca global que contindria tot el coneixement humà i que emmagatzemaria tots els llibres que hi ha.

  • "Google i el Cervell Mundial"
    Veure vídeo

    "Google i el Cervell Mundial"

    Presentació i entrevista a Carles Brugueras, productor executiu del documental "Google i el Cervell Mundial".

    Presentació i entrevista a Carles Brugueras, productor executiu del documental "Google i el Cervell Mundial".

Anar al contingut