Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
"Sense ficció": "Torna La Trinca"

La Trinca, una història d'èxit amb un riu de cançons inoblidables

Fa més de trenta anys que van marxar dels escenaris sense acomiadar-se'n. Un equip del "Sense ficció" ha anat a buscar-los per repassar la història del grup, descobrir la insòlita vigència de les seves cançons i saber què preparen

Més de 40 discos supervendes, milers de concerts i espectacles en directe, centenars de xous i programes de televisió, com a protagonistes o com a productors… La història de La Trinca és una història d'èxits que ha deixat un riu de cançons i frases inoblidables -"goita què fan ara"- a la memòria col·lectiva dels catalans. "Torna La Trinca", el documental dirigit per Josep Rovira i realitzat per Joan Torrents, recupera aquesta història amb els membres del grup, reunits al seu estimat Odèon de Canet de Mar, i analitza amb altres músics, periodistes, juristes i una filòsofa l'extraordinària vigència de les seves cançons.

Va ser a Sant Cebrià de Vallalta, en una plaça de toros enmig del bosc, on a finals dels seixanta es va gestar el que seria La Trinca. Era un invent -bastant boig- per atreure turistes: classes de tauromàquia amb vaquetes, un tsunami de sangria i molta disbauxa local amb música i ballaruga. "A la nit el propietari volia fer una espècie de barbacoa, i nosaltres li vam dir 'compra'ns una guitarra, un baix i un banjo i traduirem les seves cançons i les cantarem amb ells'", explica en Toni Cruz.

 

 

 

 

"I vam descobrir amb sorpresa que les nostres cançons, les catalanes, eren les que els fotien riure més: amb 'En Pinxo li va dir a en Panxo' es petaven de riure", afegeix en Miquel Àngel. "Teníem bastant èxit, que depenia força, també, de la quantitat d'alcohol que hi hagués a la sangria…"

 

La trajectòria de La Trinca és única. Prop de quaranta discos supervendes, milers de concerts i d'espectacles musicals recorrent teatres i escenaris catalans i de tot l'Estat. Més el salt posterior a la petita pantalla, primer actuant i dirigint els seus xous i finalment produint programes de fama internacional (Documental "Torna La Trinca")

 

D'aquella plaça de bous que el documental desenterra literalment, els trincos en van sortir amb un bon repertori de cançons de taverna, l'experiència d'entretenir i divertir el públic, i moltes taules sobre l'escenari. Els esperava un èxit aclaparador en festes majors I concerts arreu de Catalunya i mig estat. Durant molts anys, no hi va haver festa popular sense La Trinca. Una festa popular que Joan Font, amic del grup i creador d'Els Comediants, enyora i descriu amb precisió. I La Trinca hi portava un cançoner propi cada cop més crític i gamberro, que desafiava la censura amb àcides crítiques a la dictadura, l'Església, la repressió sexual i tot allò que se'ls posés al davant.

Cantarien el mateix, avui? Joan Reig, músic d'Els Pets, s'imagina que sí. "Continuarien molestant la societat benpensant, buscant segones i terceres intencions, aquesta malícia amagada… Per fer riure, però també per despertar l'esperit crític de la gent, perquè ells se'n reien de moltes coses, però en posaven moltes en qüestió sobre la taula".

 

"Això de nació espanyola
Va sortir per carambola
Inventat pels Reis Catòlics
Una nit de xerinola
I d'excessos alcohòlics.",
cançó "Que mai no falti l'alegria", de La Trinca

 

A la cançó "Com el Far-West no hi ha res" La Trinca tractava la situació del "poble català" (Documental "Torna La Trinca")
 

 

Molts dels temes que tocaven, moltes de les seves cançons, continuen vigents, també segons Queco Novell, actor i periodista. "Ells toquen la llengua, el feixisme, el medi ambient, i són temes que encara hi són: la lluita pel medi ambient és ferotge i terrible, el feixisme està de moda, la llengua ja ni t'ho explico". El trinco Josep Maria Mainat hi està d'acord. "L'estatut són papers mullats, ens amenacen cada dia que si ens donen un ditet ens agafem tot el braç, que si no ens estem quiets ens enviaran el Setè de Cavalleria…, com a la cançó de la tribu d'indis". A Marina Garcés, filòsofa, li hauria agradat sentir-los cantar l'1 d'Octubre: "Com els vaig trobar a faltar!".

 

La Trinca canta al programa que protagonitzaven a TV3 de "No passa res" el tema "La faixa": "Aquells fabricants de faixes, altrament dits 'faixistes'" (Documental "Torna La Trinca")

 

"La faixa, la faixa està de rebaixa
no se'ls veu gaire optimistes
aquests fabricants de faixes,
altrament dits feixistes",
cançó "La faixa", de La Trinca

 

"En això ens vam equivocar", diu el també trinco Miquel Àngel Pasqual, "aquesta cançó sí que no era una profecia… La faixa no està gens de rebaixa, el feixisme està pujant més que mai".

"Hi ha cançons que, si les cantéssim ara, potser seríem a Bèlgica", diu en Toni Cruz. La discussió sobre la llibertat d'expressió, tants anys després, continua ben vigent. "La cançó considerada com un element criminal em sembla una aberració", diu el jutge Josep Niubó, que està d'acord que, amb algunes cançons, ara La Trinca tindria problemes. Però Joan Maria Pou, el periodista esportiu estrella de la ràdio, considera que avui, a més, hi ha una altra mena de censura: les xarxes socials.

 

 

 

 

"Avui dia pots dir el que vulguis, en teoria… Però de cop i volta hi pot haver una reacció de determinats sectors que actuaran com a controladors socials, intentaran censurar-te per la via del linxament públic o per la via d'espantar-te…"· Una agror o susceptibilitat social que, per a la filòsofa Marina Garcés, té molt a veure amb la impotència i el desànim. "No hi ha esperança de canvi", diu, "i la impotència ens fa més cínics".

 

Nosaltres denunciàvem coses, i semblava que era una època en què es podien arreglar, i després s'ha vist que no s'han arreglat. I per això, algunes cançons que denunciaven situacions que pensàvem que anaven a millor, resulta que cinquanta anys després, moltes no són idèntiques, però són vigents perquè el problema és vigent", Josep Maria Mainat (Documental "Torna La Trinca")

 

Qui ha recollit aquesta herència crítica i humorística alhora de La Trinca? Ells ho tenen clar: "El 'Polònia' ho està fent molt bé". Un honor per a un dels principals actors del programa d'humor polític de TV3, Queco Novell. "Si em dius que el que faig ara, tants anys després, és una mica l'herència d'allò, no em molesta gens".

Per Joan Reig, d'Els Pets, una de les denúncies  més aspres de La Trinca, la cançó sobre els abusos sexuals a les escoles de capellans, va ser un alliberament. Ell en va patir de petit. "Cançons d'aquestes t'ajudaven a pensar que no eres un "bicho raro". Anys després vaig escriure la cançó Corvus pensant en això".

 

Rodatge del programa "Polònia", de TV3. "Si em dius que el que faig cinquanta anys després és l'herència d'allò, no em molesta gens. Per generació vam mamar La Trinca. Per a mi ser els continuadors de La Trinca és un honor. Perquè, en el fons, el que feien ells i el que fem nosaltres ara, humor cantant… Al final ens ha quedat la sàtira. Aleshores dius 'potser sí que ho som'. Per mi, ser-ho és un honor", Queco Novell (Documental "Torna La Trinca")

 

El que no repetirien en absolut, "i no per les crítiques que rebríem, sinó perquè ja no ens sortirien", són les moltes cançons en què parlaven de les dones o de les relacions en un to clarament masclista. "Jo soc el propietari del teu cos, vine cap aquí, passa cap allà", deia una cançó. O el famós Bolero: "D'on has sortit tu tan golfa, si ta mare era una santa… i tu en canvi ets una filla… de marfanta".

L'humor barroer sobre temes de gènere, segons Marina Garcés, és el que ha quedat més desfasat en la sensibilitat col·lectiva. "Expressions d'aquella època que semblaven molt lliures, en realitat estaven basades en clixés molt tancats".

El músic i cantant Quim Vila, també convidat a opinar en aquest documental, rebla el clau interpretant en clau d'humor la versió políticament correcta d'una d'aquestes cançons. 

 

Una cançó ben divertida de La Trinca, "No ve d'un pam" (Documental "Torna La Trinca")

 

A Joan Maria Pou Ii agradaria sentir La Trinca cantant de nou sobre el Barça. Ell mateix, que va néixer nou mesos després, es declara fill del "5 a 0 gloriós" de Cruyff al Santiago Bernabéu. "Si haguessin de fer ara una cançó sobre el llegat de Bartomeu, seria sagnant…"

El documental "Torna La Trinca" repassa també els anys de glòria televisiva de La Trinca a TV3, amb programes on eren protagonistes, com "No passa res" i "Guaita què fan ara", o productors, com "Betes i Films", "Amor a primera vista". I, òbviament, la seva etapa -ja fora dels escenaris- com a productors i creadors de Gestmusic, responsable de programes de gran impacte i audiències aclaparadores. Van ser els pares de l'anomenada televisió porqueria? Toni Cruz ho nega absolutament: "Tenim la culpa que hagin aparegut aquests programes? Potser sí que altres s'hi van inspirar, però no en el nostre estil".

La vida actual de Josep Maria Mainat, Miquel Àngel Pasqual i Toni Cruz no té res a veure amb la dels tres nois de Canet que van ser: en Cruz dirigeix el Museu de Cera de Barcelona, entre altres coses; en Mainat és divulgador científic; en Miquel Àngel viu una plàcida jubilació al poble. Tornaran a cantar junts? Caldrà esperar al final del documental -que ja els fa tornar una mica- per saber-ho. Queda clar que, si ho fessin, no els faltaria inspiració.

 

Fitxa tècnica
Direcció: Josep Rovira Cuadrench
Guió: Josep Rovira Cuadrench
Realització: Joan Torrents
Producció: Jessica Montaner
Producció executiva TVC: Sílvia Pairó
Direcció de fotografia: Marc M. Sarrado
Muntatge: Xavi Abad
Música: David Bustamante
Grafisme: Pau Freixa
Veu en off: Lluís Marco
2022

"Torna La Trinca" és una producció de TV3 elaborada per l'equip de "Sense ficció".

 

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut