Theo van Boven, l'home que va encapçalar la investigació de l'ONU sobre els desapareguts sota les dictadures de Pinochet, Videla i Franco
El cop d'estat de Pinochet, l'11 de setembre del 1973, va activar un "grup de treball" a l'ONU, liderat pel jurista holandès Theo van Boven, que va impulsar la investigació de les tortures i desaparicions forçades a Xile. Després, vindrien les investigacions dels desapareguts a l'Argentina de Videla i a l'Espanya de Franco
Theo van Boven, l'home que va encapçalar la investigació de l'ONU sobre els desapareguts sota les dictadures de Pinochet, Videla i Franco
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Una croada per denunciar les vulneracions dels drets humans

Theo van Boven, l'home que va encapçalar la investigació de l'ONU sobre els desapareguts sota les dictadures de Pinochet, Videla i Franco

El cop d'estat de Pinochet, l'11 de setembre del 1973, va activar un "grup de treball" a l'ONU, liderat pel jurista holandès Theo van Boven, que va impulsar la investigació de les tortures i desaparicions forçades a Xile. Després, vindrien les investigacions dels desapareguts a l'Argentina de Videla i a l'Espanya de Franco

TEMA:
Drets humans

Amb l'elecció de Salvador Allende com a president de la República de Xile, el 1970, el govern nord-americà de Richard Nixon va arribar a la conclusió que no es podia permetre un govern com aquell. "Com va dir Nixon, seria com un entrepà vermell -fet de pa vermell, de pa comunista-, amb Castro al nord i Xile al Sud. I llavors va donar l'ordre de fer xisclar l'economia", recorda José Zalaquett, membre del govern d'Allende.

L'11 de setembre de 1973, els militars xilens van donar un cop d'estat, van bombardejar el Palau de la Moneda i, després del suïcidi del president Salvador Allende, van agafar el control del país, amb Augusto Pinochet al capdavant. Es van prohibir els partits polítics, els sindicats i els diaris de l'oposició, i van començar les persecucions, les tortures i les desaparicions. Un cop d'estat que va comptar amb el suport dels Estats Units.

 

Durant la dictadura d'Augusto Pinochet (1973-1990), van morir o desaparèixer més de 3.000 persones.
 

 

Era l'època de la Guerra Freda. Hi havia governs que pressionaven l'ONU tant com podien, que tenien agents dels serveis secrets als passadissos vigilant què es feia, seguint les organitzacions de denúncia, amenaçant gent, pressionant altres governs... Al cap de poc, tot i les pressions i la vigilància, l'holandès Theo van Boven i un grup de companys seus van prendre la iniciativa de crear una comissió que es dediqués a investigar les violacions greus dels drets humans a Xile. Consideraven inexplicable i inexcusable que l'ONU no reaccionés amb urgència davant d'aquella situació.

L'any 1978, van investigar les desaparicions a Xile. Van Boven ho recorda així:

"El primer dia de la nostra visita oficial vam haver de fer una mena de visita de cortesia al cap d'estat. Era Pinochet. Es va argumentar que el seu país era conegut per haver comès greus violacions dels drets humans i que ho volíem investigar ‘in situ'. El general es va enfadar molt. De fet, va acusar l'ONU d'estar al servei dels interessos comunistes.", Theo van Boven

 

'Primer vam insistir a visitar Villa Grimaldi, però les autoritats xilenes s'hi van negar.', Theo van Boven.
 

Tom McCarthy, aleshores assistent especial de Van Boven, explica que, després de Xile, el seu gran repte van ser les desaparicions forçades. Sobretot a l'Argentina, però també en altres països: "Cada vegada érem mes conscients de la quantitat de persones que havien segrestat i que havien fet desaparèixer a l'Argentina. L'any 1979, només un any després de la investigació de Xile, l'ONU va intentar crear un grup per evitar desaparicions a tot el món. No se'n va sortir."

El febrer del 1982, durant el mandat del peruà Javier Pérez de Cuéllar com a secretari general de l'ONU, Van Boven va pronunciar un discurs inaugural davant de la Comissió de Drets Humansque va suposar un punt d'inflexió: "Les Nacions Unides no es poden esperar a haver condemnat tots els països culpables de violacions dels drets humans per centrar-se en les violacions de determinats països. ¿Com podem dir a les víctimes que ploren d'angoixa i de terror que no podem fer res per alleugerir el seu patiment perquè hi ha altres situacions a les quals no s'ha parat la mateixa atenció?". Va ser un repte per a la Comissió i per als estats membres. La Comissió el va escoltar i va crear un grup de treball, que ell mateix va dirigir i que encara avui tracta activament d'evitar desaparicions a tot el món.

"Per determinades circumstàncies, al final em vaig tornar més radical. I vaig pensar que havia de dir el que s'havia de dir. M'era igual si em buscava problemes.", rememora Van Boven des de la seva residència a Maastricht.

 

'Les mares i les àvies eren molt visibles i molt conegudes. Van venir per parlar amb la gent, per explicar els seus casos. Com a grup de dones compromeses directament implicades en la situació, van tenir un impacte molt gran en l'opinió pública.', Theo van Boven.

 

L'any 2013, aquest grup va visitar Espanya, on encara avui, continua sense saber-se on són moltes de les més de 100.000 persones que van desaparèixer durant la dictadura de Franco – l'estat espanyol, el segon país del món després de Cambodja en nombre de desapareguts - ni què se n'ha fet dels 30.000 nadons que van segrestar. Al setembre del 2017, el grup de treball de l'ONU va condemnar Espanya per no haver seguit les seves recomanacions pel que fa a les persones desaparegudes i les seves famílies. Encara avui no s'ha condemnat ningú ni s'ha començat cap investigació judicial efectiva.

 

A Espanya, durant el règim de Franco van desaparèixer més de 100.000 persones i es van segrestar 30.000 nadons en una pràctica que era sistemàtica. Encara no se sap on són.
 

 

El documental "Els subversius" ("The subversives") segueix la constitució d'aquell grup de treball i la seva croada per denunciar la vulneració dels drets humans que els defensors del feixisme i el racisme han imposat als pobles lliures. I s'endinsa també en la figura de Van Boven, que es va convertir en la veu de les organitzacions sud-americanes que les dictadures xilena i argentina van castigar cruelment.

Després de Van Boven, el grup de treball va continuar la seva tasca relacionada amb les desaparicions forçades dels anomenats "subversius". Segons McCarthy, "potser no exactament com ho hauríem fet amb ell. Jo vaig pensar que la feina de l'ONU a favor dels drets humans s'havia acabat, que ja no hi podíem fer res quan van substituir el director. Però m'equivocava. En Theo havia posat uns bons fonaments."

Els canvis que va reclamar Theo van Boven en els seus discursos finals es van implementar, inclosa la creació dels relators especials i d'un alt comissariat. L'any 2005, l'Assemblea General de l'ONUva adoptar la resolució 60/147. Són els anomenats Principis Van Boven.

 

Podeu veure el tràiler de "Els subversius" ("The subversives") aquí.

 

Fitxa tècnica
Direcció i guió: Miles Roston
Producció: Carles Pastor
Muntatge: Sergi Dias
2016

"Els subversius" ("The subversives") és una producció de Ethan Films i Carles Pastor (Gaia Audiovisuals), amb el suport de L1 TV, Crea SGR, Culturarts IVAC i l'Institut Ramon Llull.

ARXIVAT A:
Drets humans

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut