Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Quan un documental et roba el son

Somnis de La Trinca a mitja nit

El documental "Torna La Trinca" ha representat tot un repte i una experiència obsessiva per al seu director, Josep Rovira Cuadrench. Ha descobert que La Trinca no només forma part de l'ADN del país, sinó que també pot infiltrar-se en els seus propis somnis

Enllaç a altres textos de l'autor

Josep Rovira Cuadrench

Periodista de "Sense ficció" i director de "Torna La Trinca"

@joseprovirac

Fer un documental, encara que sigui dedicat a La Trinca, esdevé sempre una experiència obsessiva. Ben mirat, és el mateix que passa amb aquelles feines que consisteixen a repetir infinitament una acció, com la que patia el pobre personatge de "Temps moderns" de Charles Chaplin, que de tant collar cargols en aquella cadena de muntatge, seguia fent el gest encara quan ja no en tenia cap al davant.

 

Afortunadament, però, quan treballes un documental, no caus dins l'engranatge de les màquines, ni surts al carrer prement botons compulsivament com li passava al pobre Charlot, però sí que t'acabes enduent el que es diu "la feina a casa". En especial, durant l'editatge final, quan dins la sala es pot sentir i repetir un fragment de rodatge, o un tros de resposta d'una entrevista centenars de vegades, fins que queda ben encaixada al lloc que un dia s'acabarà veient de manera pública.

 

El lloc triat per a l'entrevista del director Josep Rovira a La Trinca va ser el teatre que els va acollir en els seus inicis: l'Odèon, a Canet de Mar, ara renovat (CCMA)

 

A més, s'ha de tenir en compte que tot documental és alhora un repte, que en aquest cas començava per intentar convèncer en Josep Maria Mainat, en Miquel Àngel Pascual i en Toni Cruz que acceptessin participar en un "Sense ficció" dedicat al grup que ells van formar durant els anys setanta i vuitanta. Feia tants anys, i estaven tan lluny, cadascun d'ells, en mons i situacions tan diverses, i n'havien parlat tantes vegades, que tenien tota la raó quan al principi de les converses ens deien que no tenia sentit parlar d'aquell tros d'història.

 

Rodatge de l'entrevista a Toni Cruz, Miquel Àngel Pasqual i Josep Maria Mainat del documental "Torna La Trinca", de Josep Rovira Cuadrench (CCMA)

 

Però era un repte, i l'havíem d'aconseguir, així que vam seguir collant cargols fins al dia que els vam convèncer amb el plantejament que ha acabat forjant el documental: volíem fer servir les seves cançons i els gags que retrataven i parodiaven el país d'aquelles dues dècades (amb els tics inclosos que tan bé retrataven aquella societat postfranquista) per reflexionar sobre l'actualitat, per comparar i avaluar els canvis en positiu, i fins i tot, per què no, les possibles involucions viscudes. Per posar només una estrofa d'exemple, la de la cançó del 1977 que feia així:

Que mai no falti alegria
per demanar Autonomia
i que no falti salut
per demanar l'Estatut...
Això de nació espanyola
va sortir per carambola
inventat pels reis catòlics
una nit de xerinola
i d'excessos alcohòlics.

Es tractava de veure què havia passat, amb tot allò.

 

"Hi ha coses que no han canviat gaire. Perquè el país sí que ha canviat molt, però els que estan per allà manegant la merda per sota són els mateixos.", Toni Cruz, músic (CCMA)

 

I així vam començar a rodar les entrevistes amb els tres trincos, que al principi mostraven una barreja de mandra i de prudent expectativa al que acabaríem fent, però que a poc a poc es transformaria en col·laboració gràcies, tot s'ha de dir, als acurats rodatges que els proposava en Joan Torrents, el realitzador, i també a l'acolliment i el suport desplegats per la productora del documental, la Queca Montaner. L'obsessió anava prenent forma.

Valdria la pena precisar que aquest tipus de pensaments repetitius no són una experiència privativa del món del documental, sinó que l'experimenta gent d'àmbits ben diversos, molt sovint mentre es dorm, quan de manera recurrent els torna al cap una frase, o una idea que acabaran de repensar i provaran d'aplicar l'endemà quan tornin a la feina, qui sap si amb èxit o no.

Salvador Dalí, especialista a explicar amb aires de grandesa i de descobriment coses ben simples, descrivia que aquests fenòmens nocturns li venien sempre quan anava a París i el seu tren s'aturava a Perpinyà poc després d'haver agafat el son en sortir de Cervera de la Marenda. Tenia milers de coses obsessives al cap, i quan el tren s'aturava a l'estació, enmig del primer son, li tornaven a venir de cop i volta.

 

Cançó "La patata", La Trinca (CCMA)

 

Doncs bé, el cas és que aquestes estacions de Perpinyà, aquests despertars sobtats amb idees que tornen a mitja nit, també han existit mentre preparàvem "Torna La Trinca" però de manera ben curiosa. Ara bé, imaginin-se la sensació, el que es viu, quan a mitja nit el cervell es posa a repetir l'estrofa: "Diu la teoria de l'evolució / Que venim dels micos, quina aberració! / I és evident que l'home ve de la patata / De la patata, de la patata." O dies més tard, quan venia el moment d'editar el tros de la cançó de la faixa: "La faixa està de rebaixa /No se'ls veu gaire optimistes / Aquells fabricants de faixes / Altrament dits: ‘faixistes'." Els asseguro que et lleves amb una cara ben contenta.

 

La Trinca canta al programa que protagonitzaven a TV3 de "No passa res" el tema "La faixa": "Aquells fabricants de faixes, altrament dits 'faixistes'" (Documental "Torna La Trinca")

 

Ens havien dit que La Trinca formava part de l'ADN del país, però no sabíem que tingués una manifestació tan orgànica i expressiva durant les hores de son.

La resta de la feina ha estat ben fàcil de fer gràcies a la inestimable participació d'uns convidats que han aportat reflexions i anècdotes personals. Entre aquests, podríem apuntar el periodista esportiu Joan Maria Pou, que va radiar el 5 a 0 del Barça de Guardiola al Madrid del Mourinho amb un tros de cançó de La Trinca. També comptem amb la participació del periodista i actor Queco Novell, del programa de TV3 "Polònia", que són considerats els hereus de La Trinca. En Joan Reig, d'"Els Pets", autor de "Corvus", una cançó que relata els abusos soferts a mans d'un religiós, com també ho feia la cançó "El meu col·legi", de La Trinca. La filòsofa Marina Garcés, que ens reflexiona sobre el perquè no riem igual que abans, els músics i productors musicals Carles Pérez, Quim Vila i l'Orquestra Selvatana, que ens fan versions de temes trincaires, més el magistrat Josep Niubó i l'advocada Cristina Orriols, que ens delimiten els riscos penals que ara podrien tenir algunes de les seves lletres. I per acabar, també hi participa l'amic i veí de Canet, en Joan Font de Comediants, que ens parla de la transformació que ha viscut la festa en aquests anys.

 

 
 

 

 

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut