Avui, a les 22.05, a TV3

"Sense ficció" estrena "Utopia iogurt"

La lluita del psicòleg Cristóbal Colón per fer realitat la seva visió radical sobre com tractar les persones amb discapacitat severa i integrar les seves idiosincràsies, peculiars i diferents, en un negoci d'èxit, La Fageda.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Una utopia es pot convertir en un èxit empresarial?

Un idealista i un grup de malalts mentals poden crear un negoci que doni diners?

 

Una producció de Massa d'Or Produccions, De Ventós Films i Chimerica en coproducció amb TV3

"Utopia iogurt", d'Anna Thomson Teixidor i David Baksh, tracta de la fàbrica de iogurts catalana La Fageda, on tots els treballadors són persones amb discapacitat intel·lectual o tenen malalties com l'esquizofrènia, la depressió o trastorns obsessius compulsius. Abans d'anar a La Fageda, alguns estaven internats en hospitals psiquiàtrics, molt medicats i sense fer cap activitat productiva.

El fet que molts dels treballadors ara tinguin vides productives, aficions, amistats i que, fins i tot, alguns s'hagin casat és gràcies a la visió de futur d'un home: Cristóbal Colón. Era psicòleg a l'hospital psiquiàtric de Salt i li semblava que aquella manera de tractar les malalties mentals era incorrecta, així que va plegar. Sorprenentment, li van permetre que s'endugués un autobús amb pacients i, a partir d'aquell moment, va començar la utopia.

La coproducció de TV3 "Utopia iogurt"  és una producció de Massa d'Or Produccions, Ventós Films i Chimerica, amb el suport de Sundance, Open Society Foundations i Justfilms Foundation, amb la participació de Dipsalut i l'Ajuntament d'Olot, i amb la col·laboració de Toronto Hot Docs.

 

 

Nota de la codirectora, Anna Thomson Teixidor

Aquest documental explica com La Fageda pot inspirar una actitud més il·lustrada i pràctica envers les persones amb discapacitat. Al començament, La Fageda va ser elogiada com un exemple de tractament progressiu de persones amb discapacitats intel·lectuals i físiques severes. Més tard, però, i sobretot en temps de crisi econòmica, s'ha convertit en exemple de negoci rendible i integrador fins al punt que ha estat el seu èxit comercial, més que no pas el suport de les institucions públiques, que ha permès tant a la fàbrica de iogurts com al seu personal créixer i prosperar.

Durant més d'un any hem seguit les vides dels pacients, metges i personal de suport de La Fageda, i hem compartit i documentat els triomfs i també les tragèdies quotidianes, les esperances i les alegries que de cada una d'aquestes persones. La pel·lícula revela com el fet de treballar per viure ha donat sentit als treballadors que ara tenen objectius i se senten valorats en societat. I, amb això, també va canviant la nostra actitud envers les discapacitats i les persones amb discapacitat.

La família de la meva mare és d'Olot, així que vaig passar els estius sempre allà, creixent a l'ombra de la misteriosa fàbrica de iogurts. Mentre feia recerca sobre els treballadors, em va sobtar la tristor i la tragèdia de les seves vides, però m'han emocionat les possibilitats de teràpia i creixement en circumstàncies adequades.

És clar, admiro Cristóbal Colón que, amb el seu coratge i la seva visió, omple de vida i significat aquestes altres vides estancades. Sobretot, però, m'impressiona l'heroisme d'uns pacients que trien intentar tornar a una societat que els rebutja sistemàticament.

 

Dirigit per Anna Thomson Teixidor i David Baksh.

 

 

"Valor afegit"

I després, el programa "Valor afegit", a les 23.15 a TV3, aborda diversos aspectes vinculats al documental. D'una banda, mostra altres entitats que van néixer i funcionen amb criteris molt semblants als de l'empresa de Cristobal Colón i, de l'altra, se centra en temes i personatges vinculats a la salut mental en tres reportatges. El primer, la història de Silvestra Moreno, fundadora de la Fundació Malalts Mentals de Catalunya els anys 80.

El segon segueix l'evolució del sistema català de Salut Mental, que en els darrers 30 anys ha passat d'una simple dotzena de centres de reclusió, privats o en mans de les Diputacions (el que popularment s'anomenava "manicomis") a una sofisticada xarxa amb centenars de centres d'assistència, recuperació i inserció.

En el tercer i últim reportatge, el programa presenta una experiència pionera a la Universitat Autònoma de Barcelona: la creació d'un grup per tractar persones amb trastorns mentals i, sobretot, per visualitzar i normalitzar una situació que pot passar a l'escola, la universitat o el lloc de treball.

VÍDEOS RELACIONATS