Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
"Sense ficció"

"Sense ficció" dona veu a les famílies de persones desaparegudes a "Temps d'espera"

Desaparèixer sense causa aparent. Una tragèdia per a la família, un xoc emocional amb conseqüències indelebles. Una realitat desconeguda malgrat que a Catalunya es denuncien una mitjana de 370 desaparicions cada mes.

El temps, per moltes famílies, s'atura en el moment de la desaparició de la persona estimada. I amb ella desapareixen projectes de vida, il·lusions. Res no torna a ser com abans. Una desaparició és sempre, per definició, traumàtica.

Però el temps és clau a partir del minut que es constata que la persona no torna a casa o no va a la cita prevista: com més hores passen, menys possibilitats de trobar-la amb vida, sigui quina sigui la causa de la desaparició.
Si, d'això, ara tothom n'és plenament conscient, no sempre ha estat així.

El documental dona veu a les famílies de persones desaparegudes: experiències diferents, viscudes de manera diferent en diferents èpoques. I, malgrat tot, hi ha punts en comú. Que el fill desaparegui a l'estranger, que la mare desaparegui en un poble no gaire gran, que el sogre desaparegui a la muntanya, que la filla adolescent desaparegui prop de casa... Totes les famílies carreguen un dolor intens i comparteixen reivindicacions i lluites.
Totes han hagut de passar o passen encara per un temps d'espera obligat i traumatitzant. No poden reactivar una recerca i tampoc no poden tancar un dol.  

Desaparicions i cadàvers sense identificar
El documental aborda  també un problema que va lligat a les desaparicions: el dels cadàvers sense identificar. Es calcula que en aquests moments n'hi pot haver a Espanya més de 4.000. Creuar la informació entre persones desaparegudes i cadàvers que encara no tenen nom és essencial per a la tranquil·litat d'unes famílies que no troben descans.

  • Quines són les eines disponibles?

Existeixen bases de dades centralitzades a les quals tots els cossos de seguretat tenen accés, però per alguns responsables encara és necessari fer moltes més coses.

  • Quins recursos fan falta?  
  • Quin és l'acompanyament de les famílies, quines les ajudes?

Tothom n'és conscient,  que 3 persones treballant a l'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes dels Mossos d'Esquadra, nascuda el 2014, són uns efectius insuficients. Igual que són insuficients les 9 persones que treballen a Madrid al Centre Nacional de Desapareguts, el CNDES, nascut el 2018 i que té com a missió coordinar la informació sobre les persones desaparegudes.

Tema d'Estat que cal tractar de manera integral  
El 2018 es va tancar amb prop de 30.000 desaparicions a tot l'Estat. Davant d'aquestes xifres i de les conseqüències socials i psicològiques que generen, moltes veus demanen que aquest tema sigui tractat de manera integral, com un tema d'estat. Hi ha declaracions parlamentàries, bones intencions i bones paraules. Però les famílies  saben que cal lluitar perquè no tot quedi en símbols. Són conscients dels pocs recursos que s'hi destinen. I saben que el seu desemparament l'han de compensar amb una lluita permanent.  

 

MONTSERRAT TORRUELLA, mare de Llum Valls Torruella i presidenta d'Inter-SOS
"Ningú està preparat, ningú pensa que una cosa tan sobtada li pot passar. El món segueix igual, però el nucli familiar és totalment diferent"

JORDI POSAS, subinspector ME, Santa Coloma de Farners
"L'entorn és clau en tota desaparició. El poder establir un lligam important amb la família, amb les persones més properes, és el que ens comença a donar les primeres línies de treball."

QUIM TEIXIDOR, fill de Maria Poch
"Prou, ja no busquem més". Potser no ho hem dit mai. Perquè tot i que passen 15 anys de la desaparició, nosaltres, quan anem als afores o on sigui, sempre estem mirant un racó o un altre.

LUISA VERA, mare de Cristina Bergua Vera
"Cuando nosotros fuimos a poner la denuncia, no nos la quisieron aceptar porque decían que igual se retrasaba la cría. Nosotros sabíamos que no. Entonces las cosas sí que han cambiado porque hoy día, cuando se va a poner una denuncia, ya te escuchan y ya, ya saben que tienen que ponerse a trabajar porque las primeras 24 horas son las más importantes."

M. CARME ÒRRIT, germana de Dolors i Isidre Pires Òrrit    
"No sabies on sortir, perquè cada dia sorties i, i buscaves per... pertot arreu, però és clar, és que si no els trobava la policia i tu no sabies tampoc on anar... Però era la necessitat de sortir a buscar-los, no?"

ALBA PAYÀS, psicoterapeuta, Unitat d'Atenció al Dol, directora Institut IPIR
"El temps de la incertesa causa uns estralls a nivell fisiològic i psicològic a la persona.
Una desaparició no és un problema psiquiàtric o un problema psicosanitari, com ho és el dol."

JOSEP BORRAYO, fill de Martos Borrayo Quintero
"No vull que em solucionin el tema aquest amb una teràpia. Jo he de solucionar-ho de la manera que haig de solucionar-ho, que és trobant a mon pare."

PAOLA FERRARA, germana d'Hugo Ferrara Tormo
"El que em va passar, me'n recordo perfectament que vaig dir, eh...: "He de començar a assimilar que és possible que el meu germà no aparegui mai"."

ROGER PASCUAL, periodista autor de "Desaparecidos en España" i secretari d'Inter-SOS
"Me'n vaig anar per tot Espanya per poder tenir una imatge global d'aquest fenomen, el dels desapareguts.
Vaig tenir la sensació que..., la paraula seria "desemparament", no?, que durant molt de temps havien estat dels grans oblidats d'aquesta societat."

ALBERT OLIVA, inspector, portaveu ME
"Mossos d'Esquadra no tanca mai cap expedient fins que es localitza la persona, en un sentit o un altre."

CONCHI NIETO, mare d'Ana M. Martos Nieto
"Y nueve años de... con esa incertidumbre, que no sabes dónde está, cómo estará, si... si estará viva, si no estará, si..."

VERA SANTOS, psicòloga, directora Unitat d'Atenció al Dol Institut IPIR
"El estar esperando, la sensación subjetiva del tiempo es mucho más lenta, porque tengo que esperar ¿a qué? O sea, yo sigo esperando pero no me estoy movilizando. Tengo que esperar a algo externo que venga hacia mí."

MÒNICA M. GALLART  
"La desaparició va ser l'inici de tot i, de fet, és lo que continua fent més mal.
Les fotos que tens d'ella, te les mires, te'n recordes de moltes coses, vas a llocs que, que, que et recorden, no? Però acomiadar-te, no te n'acabes d'acomiadar mai, mai."

JOAQUÍN AMILLS, president de SOS-Desaparecidos
"Me autoinculpo y no tengo respuesta. Claro, todo eso es una autodestrucción.
A veces, las familias se rompen porque vienen las acusaciones de unos contra otros. "Si tú hubieras hecho, si tú no lo hubieras consentido, si tú hubieras vigilado, si tú no hubieras trabajado tanto"... En base a que el causante del dolor es la persona que ha desaparecido, pero no podemos cargar contra ella."

PATRICIA PETIT,  jove de Martos Borrayo
"El meu home es va tancar; jo, eh, estava amb la tristesa; el meu fill estava entre els dos; la meva sogra, eh... Bé, cadascú ho vam fer a la nostra manera."

RAFAEL BRUGUERA, diputat al Parlament de Catalunya i exsenador  (2004-2008 i 2011-2015)
"Jo crec que ha de ser un tema que ha de tenir una magnitud d'estat, és a dir, global, integral, interdepartamental, i sobre la base de l'acord i del consens polític."

 

Un documental de:
Direcció i guió: Montserrat Besses  
Realització: Pere López
Producció: Joan Carles Villacreces
Postproducció: Moisès Casanovas
Imatge: Ignasi Pastori

Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes dels Mossos d'Esquadra 
Protecció civil - twitter
Centre Nacional de Desapareguts d'Espanya
Associació de Familiars de Desapareguts i Desaparegudes - AFADES
Asociación de Familiares de Personas Desaparecidas sin Causa Aparente - Inter-SOS

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut