Dimarts, a les 22.35, a TV3

"Gent del barri": el Poblenou, vist pels seus veïns, a "Sense ficció"

On és el Poblenou? Fa només 30 anys, aquest barri era un autèntic desconegut, oblidat entre fàbriques en ruïnes i camions de transport. Ara ha recuperat la platja, s'ha desviat la línia ferroviària i s'han obert carrers. Noves famílies s'han instal·lat al barri, i el turisme l'ha començat a descobrir. Tot seguit, a les 23.35, s'estrenarà "Urbanització al límit", que reflexiona sobre el procés de gentrificació que s'està donant a grans ciutats com Munic, Londres o San Francisco.

Les Olimpíades primer, i l'arribada del 22@ després, el van posar en el punt de mira de les noves empreses tecnològiques i dels fons d'inversió. Una oportunitat que està canviant la imatge del barri: ha recuperat la platja, s'ha desviat la línia ferroviària  i s'han obert nous carrers. Noves famílies s'han instal·lat al barri i el turisme l'ha començat a descobrir.

Antigues naus, solars abandonats i casetes de planta i pis s'estan substituint per grans hotels o edificis d'oficines de 10, 11, 12 plantes i en només 5 anys es preveu que arribaran a 25.000 persones treballant al barri. Està preparat el Poblenou per rebre tanta gent?

Però, al mateix temps, han arribat els fons voltor, que arraconen, desplacen i foragiten els veïns de tota la vida. Contractes que no es renoven, edificis que és declaren en ruïnes, lloguers desorbitats, petits passatges que s'enderroquen i els seus veïns han de marxar amb ridícules indemnitzacions.

La Montse i la Pepita fa anys que no surten de casa. Tenen  87 i 94 anys. Han viscut en la mateixa escala tota la vida. Són les úniques que resisteixen, perquè tenen un contracte indefinit. Ara els diuen que han de marxar a una altra escala  perquè els reformaran el pis. I després potser les deixaran tornar. On quedaran els seus records? Hi seran a temps?                                                                      

"Si esperen a que la diñemos, van pa' largo, eh. Nosaltres aguantarem."

Les propietàries de 2 casetes del passatge Morenes hauran de pagar per enderrocar la casa que van comprar els pares amb molt d'esforç. Un fons d'inversió ha comprat el 60% de l'illa i vol construir oficines de 12 plantes.  L'Anna Maria i l'Àngels Maria estan molt enfadades.      

Àngels Maria "..que hagi de pagar perquè em tirin la casa a terra, ja és gros.." Anna Maria "..és que jo col·laboro amb el fons d'inversió perquè ells especulin més! Perquè lo meu s'ho queden  por la 'face'".

El somni de l'Albert era comprar-se un pis de luxe a Diagonal Mar. La seva formació d'arquitecte li ha permès descobrir què significa el 22@ per al barri.

"Jo no era activista. De fet, jo mai havia estat en el moviment veïnal. I diguéssim que m'hi he transformat. La transformació social l'he viscut en pròpia pell."

La Carme tanca la papereria, els seus fills no volen continuar el negoci. No creuen que sigui rendible, la venda per internet i una gran cadena cooperativa que s'ha establert al barri l'han empès a plegar.

Yunus és del Senegal, fa 14 anys que viu al barri vivint de nau en nau ocupada. Ja els han avisat que han de marxar. Cada vegada els queden menys possibilitats.

"Les guste o no les guste, formamos parte de aquí, estamos aquí y vivimos aquí. Entonces, hay que, hay que hacer algo para, para cambiar esa situación".

Són les històries de "Gent del barri" que expliquen aquests  canvis sota el so d'enderrocaments, grues i excavadores.

FITXA TÈCNICA

Un documental de Mireia Pigrau, Josep Maria Porta i Joan Carles Villacreces.
Imatge: Josep Maria Porta i Carles de la Encarnación
Documentació: Miracle Tous
Muntatge musical: David Bustamante
Grafisme: Xavier Sindreu
Post producció àudio: Enric Casanova

                       

"L'Explotació de la urbanització", a les 23.35

L'habitatge assequible s'està convertint en un dels principals problemes de moltes ciutats. Els habitatges escassegen en metròpolis en expansió, com ara Munic, Londres i San Francisco, fruit de dos processos simultanis: d'una banda, l'augment de la urbanització; de l'altra, l'explotació dels preus de l'immoble.

Des de la crisi financera del 2008, la gent rica considera l'habitatge com a principal inversió sòlida. A Londres i San Francisco, l'elit financera internacional ha comprat barris sencers, cosa que ha comportat l'aparició d'una competència ferotge que afecta especialment la classe mitjana, que sovint no pot pagar els preus de mercat, però alhora tampoc pot accedir als pisos subvencionats perquè guanya massa diners.

El resultat és que la classe mitjana es veu desplaçada cap als marges o fora de les ciutats. Malgrat tot, cada cop s'hi resisteix més: s'estan creant moviments cívics a Munic que fan campanya contra l'augment constant dels preus de l'habitatge. A qui pertany, la ciutat?

FITXA TÈCNICA
Una pel·lícula de Silvia Fleck
Càmera David Haring, Gabriel Beyer, Andreas Fruet, Christian Bormann
Editat per Thomas Waidelich
Digiton / Jürg von Allmen
Portaveu Irina Lovely, Danny Exnar
Postproducció gràfica de Flemming
Música Xarxa Ramon Kramer
 
© Format NZZ 2019

 
Anar al contingut