"Sense ficció" estrena "Ernest Lluch, lliure i atrevit", en el 20è aniversari de la seva mort

Ernest Lluch va ser un agitador del pensament i un home polièdric, que tenia una gran capacitat d'enlluernar la gent amb noves idees. Ell va ser una de les persones que va ajudar a posar els fonaments per fer d'Espanya un país modern. Com a ministre de Sanitat i Consum del govern socialista de Felipe González, va reformar la llei de la sanitat per tal d'implantar la sanitat pública universal i gratuïta. Li va costar tres anys de feina i negociacions i la redacció de 15 esborranys. Finalment, la Llei General de Sanitat va entrar en vigor el 1986 i va posar les bases del sistema de salut actual. La seva llei més polèmica, però, seria la que despenalitzava parcialment l'avortament, l'any 1985. "Hem fet ja coses importants. Una tercera part dels espanyols ja no va al consultori o l'ambulatori, sinó al centre de salut. Estem a punt d'aconseguir que qualsevol espanyol tingui un hospital a seixanta minuts.", Ernest Lluch, ministre de de Sanitat i Consum Durant la seva trajectòria humana professional, Ernest Lluch va conèixer en profunditat la realitat política i social de València, Catalunya i Euskadi, va veure com es feia política a Madrid i va reflexionar sobre els seus problemes, molts dels quals avui dia encara estan presents. El documental aborda també el paper de Lluch dins del socialisme català i valencià, les seves divergències i la polèmica de la LOAPA. Va ser un dels primers polítics mediàtics que va participar en tertúlies de ràdio i televisió. "Ernest Lluch, lliure i atrevit" explica què va impulsar Lluch en l'època àlgida del terrorisme d'ETA a viure llargues temporades a Euskadi. Sempre defensava construir ponts de diàleg per acabar amb la violència de la banda terrorista d'ETA. "Aquestes són les primeres eleccions en les quals ningú no serà assassinat i aquest és un gran missatge d'alegria per a aquest país que hem guanyat a pols", afirmava eloqüent a Donostia en un acte electoral el 1999, en un moment de treva de la banda armada. Abans d'acabar amb la seva vida, ETA ja l'havia posat en el punt de mira. La seva filla Eulàlia Lluch recorda que "havia rebut una carta amenaçadora d'ETA. La van llegir dues persones, el pare i una senyora que venia a casa que ens ajudava a netejar. I van prometre's l'un a l'altre que no en dirien res." Allunyat de la primera línia política, feia vida normal, donava classes a la universitat i participava en tertúlies radiofòniques. Els seus horaris eren previsibles i anava sense escorta. La nit del 21 de novembre del 2000, el Comando Barcelona va assassinar Ernest Lluch de dos trets al cap en el pàrquing del seu domicili quan regressava de donar classes a la universitat. El seu cos va estar-se una hora i mitja a terra fins que el van trobar. L'impacte de la seva mort encara és viu. L'emoció en recordar-la va fer parar moltes vegades el rodatge de les entrevistes d'aquest documental. "'Sapere aude', atreveix-te a pensar", Ernest Lluch Josep Morell i Jordi Vilar dirigeixen aquesta producció d'Ottokar Editora Audiovisual en coproducció amb TV3 sobre la figura personal i política d'Ernest Lluch de la mà de gent que el va conèixer. Intel·lectual, treballador incansable, de caràcter independent, amb idees pròpies, amic magnífic, erudit, màgic, seductor, et feia somiar... Així descriuen Ernest Lluch els testimonis del documental, entre els quals hi ha els periodistes Gemma Nierga, Josep Cuní, Xavier Sardà, Alberto Surio o Lluís Foix; els economistes Josep Maria Carreras, Antón Costas o Eugeni Giral; i els polítics Joaquín Almunia, ministre de Treball i Seguretat Social (1982-86), Odón Elorza, alcalde de Donostia (1991-2011) o Narcís Serra, ministre de Defensa (1982-1991). La producció també compta amb el testimoni de l'historiador Joan Esculies, autor d'"Ernest Lluch. Biografia d'un intel·lectual agitador", Premi Gaziel de Biografies i memòries impulsat per l'editorial RBA amb la Fundació Conde de Barcelona. Fitxa tècnica Direcció: Josep Morell i Jordi Vilar Guió: Josep Morell i Montserrat Rossell Realització: Jordi Vilar Productor: Jordi Vilar i José Gordejuela Productor executiu TVC: Jordi Ambròs Productor delegat TVC: Daniel Barea Director fotografia: Joan Tisminetzky Muntatge: José M. L. Godínez Director de producció: Sílvia Houdier Música: Albert Guinovart (interpretació) i Iñaki Plaza, Ion Garmendia Lingüista: Dolors Casals Grafisme: Sergi Esgleas Veu en off: Dolors Martínez "Ernest Lluch, lliure i atrevit" (2020) és una producció d'Ottokar Editora Audiovisual en coproducció amb Televisió de Catalunya, Radio Televisión Española (RTVE) i Cambio de Imagen (EITB), amb la col·laboració de l'ICEC. Festivals Festival de Cine de Drets Humans de Sant Sebastià, 2020 FIC-CAT, Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada, 2020 Festival de Cinema i Fotografia Documental de Menorca, 2020 ZINEBI, Festival Internacional de Cine Documental i Curtmetratge de Bilbao, 2020 "LA FEMINISTRA" (THE FEMINISTER'), a les 23.10 "La feminstra" ("The feminister"), de Viktor Nordenskiöld Margot Wallström (Kaagedalen, 1954) és ministra d'Afers Exteriors de Suècia des del 3 d'octubre del 2014. Abans d'arribar al càrrec, tenia una llarga carrera internacional. Havia estat la primera vicepresidenta de la Comissió Europea i representant especial de les Nacions Unides per a la prevenció de la violència sexual. El documental "La feministra" ("The feminister") fa un seguiment dels primers quatre anys al capdavant del ministeri d'una dona coneguda per la seva ment aguda i empàtica i per una agosarada agenda feminista. Recull les seves àrdues negociacions amb l'Aràbia Saudita, Israel i Corea del Nord, i també una campanya altament competitiva per obtenir un seient al Consell General de Seguretat de l'ONU, en una cursa per mantenir-se ferma davant d'amenaces de mort i intimidacions. En el seu primer dia com a la ministra, Margot Wallström proclama el que ella anomena "política exterior feminista", situant la igualtat de gènere al centre de les relacions internacionals de Suècia, un concepte que ha fet fortuna també en la política exterior canadenca i francesa. "La feministra" mostra Wallström com una política apassionada i atrevida que no té por de lluitar per defensar les seves conviccions: la igualtat de gènere i la llibertat d'expressió. En el seu vint-i-sisè dia al capdavant del ministeri, Suècia reconeix l'estat palestí i el seu homòleg israelià declara que Wallström desconeix la complexitat de l'Orient Mitjà, "que és més complicat que un moble d'Ikea de paquet pla". Més endavant, durant un debat parlamentari, qüestiona el tractament saudita cap a les dones i qualifica l'Aràbia Saudita de "dictadura". Principis i decisions que tindran ben aviat un cost per a la ministra: el reconeixement suec de Palestina li dona l'oportunitat de fer un discurs honorífic en la cerimònia d'obertura de la cimera de la Lliga Àrab a Egipte, però quan arriba al Caire descobreix que les autoritats saudites li impedeixen parlar, bloquegen tots els visats comercials amb Suècia i convencen 47 estats més perquè la condemnin. Quan parla al Parlament suec sobre assassinats extrajudicials, el govern israelià mostra la seva indignació i els mitjans israelians publiquen rumors amb delicadeses directes, i s'elaboren informes que "suggereixen que mereix un assassinat". A Suècia s'alcen algunes veus acusant Wallström d'antidiplomàtica, referint-se a la seva capacitat per entrar en conflicte amb Israel i amb el món àrab alhora. Sobrevola el record del primer ministre Olof Palme i de la també ministra d'Afers Exteriors Anna Lindh, tots dos assassinats. En un discurs a l'ONU, el president nord-americà Donald Trump amenaça de destruir un altre país membre, Corea del Nord, i l'Assemblea General entra en estat de xoc. Aleshores, Wallström decideix actuar i contacta en secret amb el seu homòleg nord-coreà. La seva xerrada als passadissos de l'ONU forma part del que més tard es qualificarà com "El procés d'Estocolm". Un procés que finalitza amb èxit, amb tres presoners nord-americans a Corea del Nord alliberats i la posterior trobada de Trump i el líder nord-coreà Kim Jong-un. La idea d'un premi de la pau per al president nord-americà resulta certament irònica per la fundadora de la "política exterior feminista": va ser la dura política d'un "dèspota" el que va fer possible l'acord? O van ser les tàctiques diplomàtiques de petits passos dels suecs i d'alguns altres? O potser una combinació de totes dues coses? "I si ho provem amb dones? Deixem que ho provin les dones, a veure si resolen el conflicte. Per mi, el feminisme i la lluita per la igualtat de gènere formen part d'una visió moderna de la política mundial", proclama la ministra Wallström.