644.000 espectadors (26,9% de quota) van veure el documental

Audiència rècord del documental "1-O, cas obert", un dels més vistos del "Sense ficció"

Un cop coneguda la sentència, "Sense ficció" ha estrenat "1-O, cas obert", sobre el referèndum de l'1-O. Un documental que van seguir 644.000 espectadors. Gairebé 28.000 usuaris únics van seguir l'emissió en digital a tv3.cat.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

"1-O, cas obert", un documental d'investigació - amb producció de TVC i produït per DLO/Magnolia i El Nacional-  que, dos anys després del referèndum, mira de donar resposta a moltes de les qüestions que encara es desconeixen sobre el disseny de l'operatiu policial i dels seus responsables, de les pressions de tota mena que va rebre el govern de Rajoy per aturar la repressió i del dispositiu que va establir el govern de la Generalitat per garantir el dret de vot de la ciutadania.

El director d'"1-O, cas obert", Carles Torras, explica com la declaració de Soraya Sáenz de Santamaría davant del Tribunal Suprem va ser el detonant perquè decidís fer un documental que posés llum sobre la resposta de l'Estat al "desafiament català".

El relat del documental s'estructura sobre la base del plantejament d'un seguit de preguntes a les quals es dona resposta per primer cop:

  • Qui va dissenyar el dispositiu policial?
  • Què va passar al Palau de la Generalitat?
  • Amb quin criteri es van decidir els col·legis electorals on actuarien la Policia Nacional i la Guàrdia Civil?
  • Hi va haver diferències de criteri durant la jornada de l'1 d'octubre entre Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal?
  • Qui va ordenar aturar les càrregues policials?
  • La cancellera Merkel va trucar a Rajoy?

El documental es basa en el testimoni de persones molt rellevants vinculades directament amb els fets que, després d'haver-se fet pública la sentència del Tribunal Suprem, per primera vegada s'avenen a explicar què va passar i donen resposta a les preguntes plantejades. El rodatge ens ha portat a la residència del president Puigdemont a Waterloo i a la del conseller Comín a Lovaina, i a Ginebra, on viu la secretària general d'ERC, Marta Rovira. També s'han gravat testimonis a Madrid, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona i Figueres.

També ens ha aportat el seu testimoni des de la presó qui llavors era conseller de la Presidència i portaveu del govern, Jordi Turull. El testimoni de l'exconseller és bàsic per entendre la dimensió del dispositiu d'acompanyament tècnic, de resolució d'incidències i de recepció de dades que es va dur a terme des del mateix Palau de la Generalitat, un fet no explicat fins ara.

Santi Vila, llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, ens parla dels seus contactes amb el govern central i de la gestió que va fer a través de l'ambaixador d'Itàlia a Espanya.

Des del punt de vista dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, el testimoni protegit d'un alt funcionari vinculat als serveis de Seguretat ens explica les circumstàncies que van envoltar el disseny del dispositiu policial, així com els errors de coordinació i els conflictes que van sorgir durant aquell dia.

Una font oficial propera als Mossos ens explica les circumstàncies que van determinar els mecanismes de coordinació entre cossos.

El testimoni de Ramon Cosío, portaveu del Sindicat Unificat de Policia (SUP), analitza les claus de l'operatiu d'aquella jornada.
Comptem també amb l'aportació d'un empresari català proper al PP, Alejandro López Fonta, que s'avé a parlar de les reunions prèvies a la celebració del referèndum a què va ser convocat per part de la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, i del delegat del govern a Catalunya, Enric Millo.

Xavier García Albiol, president del Partit Popular de Catalunya, ens aporta el seu testimoni i alguns detalls d'interès sobre la presència de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, aquell dia a Barcelona.

L'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, i la de Barcelona, Ada Colau, ens fan el relat de com van viure aquell dia a les seves ciutats respectives i de les gestions que van dur a terme perquè s'aturessin les càrregues davant els col·legis.

En la mateixa línia, Miquel Iceta, secretari general del PSC, ens revela quins contactes d'alt nivell va tenir aquell dia.

L'advocada penalista i activista pels drets humans Laia Serra, que està personada en la causa del jutjat 7 de Barcelona contra els abusos policials comesos l'1 d'octubre, ens assenyala els responsables de l'operatiu policial d'aquell dia i analitza les causes de la violència policial.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, explica les gestions que va fer des de la institució que presideix i les investigacions que ha fet per esbrinar la responsabilitat d'aquells fets.

El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, ens comenta les circumstàncies que van fer decidir al club que el partit de Lliga contra el Las Palmas es jugués a porta tancada.

El periodista anglès Tim Parfitt i la corresponsal a Madrid de la televisió pública portuguesa Daniela Santiago ens expliquen les seves vivències d'aquell dia.

Finalment, el periodista Ernesto Ekaizer especula sobre alguns dels punts foscos del que va passar l'1 d'octubre.

L'exvicepresidenta del govern Soraya Sáenz de Santamaría, l'exministra de Defensa María Dolores de Cospedal, l'exsecretari d'Estat José Antonio Nieto i l'exdelegat del govern a Catalunya Enric Millo o bé han declinat participar en aquest documental, o no han respost a les nostres sol·licituds per ser entrevistats.

Fitxa tècnica
Direcció: Iu Forn
Realització: Joan Costa i Simó Andreu
Guió: Jaume Grau
Director de fotografia: Simó Andreu
Muntatge: Carlos Baró
Grafisme: La Gamba Negra
Veu en off: Montse Llussà
Una producció de: TELEVISIÓ DE CATALUNYA
Produït per: DLO/Magnolia - El Nacional

VÍDEOS RELACIONATS