El pantà de Rialb es va construir inundant el poble de Tiurana, a la Noguera, i cinc pobles més l'any 1999. És l'embassament més gran de Catalunya. Ara, el més sec. La seva construcció va comportar un gran impacte ambiental i humà, que encara perdura.  

"A nosaltres ens deien: gràcies al pantà, podrem regar moltíssimes hectàrees de les terres de Lleida. Si ara la gent sabés què s'ha regat i el preu que se'n paga, veurien que ha sigut un fracàs i una estafa. Ens van enganyar."

La Marta Tuca és una de les veïnes de Tiurana que van passar els anys de joventut lluitant per impedir la construcció del pantà de Rialb, l'últim d'Espanya, que va destruir pobles i en va expulsar la gent: més de 300 persones de Tiurana mateix i de Miralpeix, la Clua, Bassella, Castellnou de Bassella i Aguilar.

La mobilització va durar anys, i, paral·lelament, l'Associació en Defensa de la Vall del Mig Segre, Ademise, acumulava estudis i informes contraris a la construcció d'un pantà en terra argilosa i amb risc sísmic. L'enginyer de la companyia Enher, Josep Ball, va proposar un projecte alternatiu: construir embassaments laterals més petits.

"El meu pare -explica Maria Josep Ball- ja va preveure que, pel tipus de sediments que anirien a parar al pantà, en pocs anys perdria molta capacitat."

"Rialb, l'últim pantà?" analitza el paper que va tenir Joaquim Viola, "consejero del reino" i després alcalde de Barcelona, en la decisió final de tirar endavant el projecte i el suport que va rebre de les forces polítiques de la transició, sobretot del Partit Socialista de Catalunya i de Convergència i Unió. Pere Aiguadé, antic diputat socialista, ho té clar:

"Jo entenc que Convergència volgués fer el pantà, però no que el Partit Socialista el volgués. Va ser una traïció"

Els periodistes Xavier Garcia i Jaume Rexach, coautors del llibre "El pantà de Rialb. Elegia del Mig Segre", van abanderar, amb els veïns, la campanya de mobilitzacions per mirar d'aturar el pantà:

"La desigualtat era brutal, en aquest conflicte: el combat contra els poders polítics, econòmics, les elèctriques, la corrupció franquista... que volien destruir la vall i negar els pobles."

"Era un projecte completament irregular, que obligava a bombar l'aigua per omplir el canal Segarra-Garrigues."

Això passa quan la cota de Rialb baixa, cosa que, per exemple, va passar tot l'any passat. El bombeig multiplica el preu de l'aigua, de manera que molts regants renuncien a connectar-se al canal.

El documental recupera la història de la vall del Segre i també la dels seus veïns, que van haver d'abandonar casa seva el 1999, en l'últim èxode provocat per la construcció d'una presa.