Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Sense ficció: "Odi. Del sentiment al delicte"

Quines són les arrels de l'odi?

La intolerància cap a altres col·lectius no és innata, és una construcció social. Històricament s'ha fet arreu del món, amb tràgiques conseqüències. Les llavors de la violència cal buscar-les en els estereotips i els prejudicis. Quan es cultiven socialment el fruit és la intolerància i aquesta pot desembocar en discriminació i odi

Carles Prats Padrós
TEMA:
Racisme

L'odi es cultiva socialment

L'odi és una emoció corrosiva que destrueix la persona que l'experimenta i que és destructiu pels altres si es posa en acció, en paraules d'Adela Cortina. Aquesta filòsofa recorda que hi ha emocions que han estat fonamentals per sobreviure al llarg de l'evolució. La por n'és un exemple. Tenir por de les serps evita picades mortals. Cortina explica: "No es pot viure sense por o sense fàstic, però l'odi no és fonamental per a la supervivència. Sense odi es pot viure perfectament." "L'odi es cultiva socialment i històricament s'ha fet a tots els països del món", recorda. Les tràgiques conseqüències de cultivar l'odi ens porten als records més foscos dels anys 30, però també als anys 90 als Balcans i als Grans Llacs, i més recentment a Birmània, entre altres llocs del món on han viscut genocidis, la forma més extrema de la intolerància.

La filòsofa Adela Cortina és la creadora del concepte "aporofòbia".

La violència és només la punta de la piràmide

"La base de la discriminació és molt àmplia. L'alimenten tots els mitjans de socialització: la família, l'escola, els mitjans de comunicació", explica la periodista Paloma Chen. "L'ambient està totalment impregnat de les idees racistes, prejudicis i biaixos", assegura. Unes idees que es transmeten ja des de la primera infància i que es reforcen amb els estereotips, segons l'activista catalana Desirée Bela-Lobedde, autora del llibre "Ser mujer negra en España". Les persones de comunitats oprimides també han estat educades en la segregació i la discriminació i interioritzen aquests biaixos. Chen reconeix que és molt dolorós ser conscients que tots tenim sentiments racistes, però és el primer pas per combatre'ls.

Alumnes al passadís d'un institut

 

 

La premsa reforça el racisme

Els activistes antiracisme assenyalen la responsabilitat dels mitjans de comunicació a l'hora de reforçar estereotips que alimenten els prejudicis envers les comunitats històricament oprimides. El periodista Moha Gerehou assenyala, per exemple, que es deshumanitza i es criminalitza les persones migrades. En la majoria dels casos ni tan sols se'n sap el nom. L'autor del llibre "¿Qué hace un negro como tú en un sitio como este?" denuncia que s'utilitzen "imatges pornogràfiques" sense tenir en compte el patiment de les famílies. I, segons Gerehou, els mitjans haurien de valorar si s'han de continuar utilitzant perquè, després de trenta anys de fer-les servir, s'ha vist que no han servit per sensibilitzar la població.

Les arrels històriques del racisme estan en la colonització i l'esclavatge.

 

 

Mirar enrere per afrontar el present i encarar el futur

Les arrels profundes del racisme cal anar-les a buscar en la història. L'especialista en drets humans Diego Falconí lamenta que a Espanya i a Catalunya "no hi ha hagut un debat profund sobre la colonialitat i el racisme" que s'ha exercit i Espanya segueix exercint a l'Amèrica Llatina. Sovint la resposta és que això va passar fa molt de temps i que està superat. Però "Espanya té una responsabilitat històrica amb països asiàtics com les Filipines", afirma Paloma Chen. També Catalunya ha de revisar el seu passat. "Va obtenir molt de rèdit de l'esclavisme", diu. Fins fa ben poc es retia homenatge a personatges esclavistes amb estàtues i noms de carrers i places, com el del marquès de Comillas Antonio López, a Barcelona. L'historiador Martín Rodrigo va treure a la llum noves proves del passat esclavista d'aquest personatge destacat de la burgesia catalana del segle XIX que traficava amb persones a l'illa de Cuba.

Desmuntatge de l'estàtua d'Antonio López, a Barcelona

Són precisament aquestes arrels històriques les que sustenten el racisme quotidià i que permeten afirmar a Diego Falconí: "Aquest és un territori que històricament ha viscut de la colonialitat i que ha estat profundament racista." Segons aquest professor de la UAB, quan això no s'aborda amb profunditat, no es pot entendre que utilitzem la paraula "gitano" en el llenguatge habitual amb to despectiu, o que parlem del "xino" per parlar d'establiments amb productes barats que inconscientment s'associen a tenir baixa qualitat, o que utilitzem paraules com "sudaca" o "panchito". És una forma de legitimar que unes persones tenen més dret que d'altres, només pel color de la pell, i es van perpetuant les estigmatitzacions.

 

ARXIVAT A:
Delicte d'odi Racisme Xenofòbia Homofòbia Islamofòbia
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut