Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Tribunals polititzats

Qui controla els jutges

"Jutges al poder" radiografia el sistema d'elecció, per quotes polítiques, dels jutges i magistrats del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, i de l'Audiència Nacional, en un documental de TV3 dirigit per Albert Elfa i Ricard Belis.

La justícia mai havia generat tant de debat. Per la seva politització. Per la seva intervenció en la vida dels ciutadans. Pel seu conservadorisme. Per la pèrdua de la independència judicial, que fa que tots no siguem iguals davant la llei. Per l'absència d'una  separació de poders efectiva, que està derivant en una pèrdua de confiança dels ciutadans en la justícia.

La falta de renovació dels alts tribunals, alguns, com el Consell General del Poder Judicial, caducats des de fa 4 anys, és deguda a l'oposició del sector conservador de la judicatura a acceptar una majoria progressista al Consell i també al Tribunal Constitucional (també pendent del sector conservador per renovar-se). Segrest de la justícia, segrest de la democràcia? De fet els grans òrgans de control de la magistratura i dels alts tribunals de l'Estat sempre han estat conservadors, fins i tot amb governs socialistes.

 

Els conservadors governen el Consell General del Poder Judicial i es neguen a permetre un canvi progressista, tot i la majoria que aquests tenen al Congrés (Documental "Jutges al poder")

 

Com es forma un jutge? Qui pot opositar a la carrera judicial?

La llei que regula les oposicions a la judicatura és del 1869. Consisteix a memoritzar 325 temes, dels quals els opositors n'hauran de recitar 10 en dues exposicions orals davant el tribunal instal·lat a les sales nobles del Suprem. Després d'haver-se estat preparant durant una mitjana de 5 anys tancats a casa, sense socialitzar-se ni treballar ni, per tant, ingressar cap sou. Això fa que el biaix de classe condicioni aquesta cursa. Hi accedeixen sobretot fills de la classe mitjana-alta, alguns, provinents de grans estirps de juristes.

 

Opositors a jutge com el David memoritzen durant anys els textos legals. L'únic mèrit per arribar a la magistratura (Documental "Jutges al poder")

 

Conservadors. Els representants de les grans institucions judicials de l'Estat llueixen el caràcter conservador de la judicatura i ho corroboren les adscripcions de jutges i magistrats a les associacions judicials: 2.474 de conservadors per 463 de progressistes.

 

La politització de la justícia i la judicialització de la política han contaminat la democràcia:

 

"Ens hem trobat que el sistema judicial s'ha convertit en la Tercera Cambra, i justament passa sempre quan el Partit Popular està a l'oposició.", Iu Forn, autor de "Judici a la Justícia"

 

"Podríem començar per quan es van carregar l'Estatut l'any 2010, no?... Però és que també hi entraria la zona de baixes emissions o el vint-i-cinc per cent del català, no? Estem passant una mica pel govern dels jutges.", Anaïs Franquesa, advocada i directora d'Irídia

 

"Cada vegada que perd la dreta, el poder judicial es converteix en una cosa molt més que jutges. Ells no es dediquen ja a aplicar la llei, es dediquen a fer de dic perquè no es puguin aplicar les polítiques progressistes, les polítiques d'esquerres, o perquè no es toquin determinats interessos, ja que són el dic que impedeix que es toqui el rei, que impedeix que es toquin grans empresaris, etc.", Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla

 

'Jutges al poder' al Sense Ficció
A "Jutges al poder", "Sense ficció" investiga l'estament judicial: qui són, què pensen i com treballen els jutges espanyols? (CCMA)

 

En el documental "Jutges al poder" s'analitza aquesta situació amb jutges, magistrats i representants de les diferents associacions professionals. Tothom qüestiona el sistema, sobretot el que s'utilitza per escollir els membres dels alts tribunals, amb descarades quotes de partits, que trien els seus representants als alts tribunals, els quals seran els encarregats de jutjar-los si delinqueixen.

 

"És un cercle infernal, és el cercle viciós de la politització, del control. Jo soc un jutge instructor i puc estar investigant un polític corrupte, aquest polític corrupte es pot sentir amenaçat. Aquest polític corrupte pot haver contribuït a triar el consell, aquest consell em pot suspendre de feina i sou... Com pot confiar un ciutadà en un jutge que deu el seu càrrec a un intercanvi de cromos?", Jesús Villegas, magistrat, secretari general de Plataforma Cívica per la Independència Judicial.

 

L'accés de jutges als alts tribunals està condicionat per la seva afiliació política (Documental "Jutges al poder")

 

L'excessiva intervenció dels polítics en l'elecció dels magistrats dels alts tribunals fa que des de Brussel·les es demani reiteradament un canvi en la Llei Orgànica del Poder Judicial, que suposi que l'elecció sigui compartida entre polítics i jutges.

El qüestionament de l'Audiència Nacional, substituta del franquista Tribunal de Orden Público, dedicada sobretot a casos de terrorisme, el caràcter ultraconservador d'alguns jutges i jutgesses, protagonistes de casos flagrants de desprotecció dels acusats, com els joves d'Altsasu, la presó provisional a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, o el cas de Sandro Rossell... Precisament "Jutges al poder" comença amb l'entrevista en exclusiva amb Tamara Carrasco i el seu advocat, Benet Salellas. Tots dos valoren el dolorós procés fins a arribar a l'absolució per part del Tribunal Suprem de l'acusació de terrorisme i denuncien l'excessiva politització dels tribunals espanyols.

 

 

Tamara Carrasco va ser acusada de terrorisme per l'Audiència Nacional. Quatre anys després és absolta pel Tribunal Suprem (Documental "Jutges al poder")

 

"El regne d'Espanya", alerta Jesús Villegas, magistrat, secretari general de la Plataforma Cívica per la Independència Judicial, "està en un polvorí, perquè en el moment en què qualsevol cas arribi a la jurisprudència dels tribunals europeus, com el dels independentistes catalans, amb tota probabilitat aquests tribunals els donaran la raó, perquè els ciutadans espanyols no poden confiar en la independència dels jutges, ja que els alts càrrecs judicials, el Tribunal Suprem, han estat escollits per un òrgan que depèn dels polítics."

 

Els magistrats que investiguen casos de corrupció dels polítics veuen com se'ls impedeix ascendir en la carrera judicial, com reconeix Joaquim Bosch, magistrat de Montcada, al País Valencià.

 

El magistrat Joaquim Bosch, dedicat a denunciar la corrupció al País Valencià, sap que mai li permetran ascendir als alts tribunals (Documental "Jutges al poder")

 

"Tots els jutges que han intentat posar sobre la taula els problemes de les pràctiques corruptes... han tingut conseqüències negatives, i de fet, no me consta que n'hi haja cap que hagi arribat als alts tribunals. És un cost que jo he acceptat assumir, és a dir, no tindré cap problema si se me veta per a ascendir professionalment...

Me semblarà lamentable, com ha passat amb altres companys. Perquè crec que els criteris sempre haurien de ser de mèrit i capacitat, però està tan acceptat en la professió que això siga així, que jo ja ni me sorprendré si passa.", Joaquim Bosch, magistrat de Montcada, al País Valencià

 

Un escàndol considerat així per col·legues europeus que estan lliures del control polític, com als Països Baixos, fins on es va desplaçar l'equip de "Jutges al poder". Philip Langbroek, catedràtic d'Administració de Justícia i Organització Judicial a la Universitat d'Utrecht, qüestiona el sistema espanyol:

 

"El nostre ordenament jurídic depèn molt del Conveni Europeu de Drets Humans. La meva pregunta és: què fa el govern espanyol amb les sentències d'Estrasburg? Per què mantenen aquest sistema? Si el tribunal d'Estrasburg es manifesta amb judicis que diuen que alguna cosa es fa malament, que s'estan vulnerant els drets humans, que hi ha una manca d'independència o potser que els tribunals i els polítics estan massa barrejats, per què no en fan cas?"

 

Martijn és aspirant a jutge als Països Baixos. Li exigeixen empatia i socialització. Les lleis ja les va aprendre a la carrera de Dret (Documental "Jutges al poder")

 

Dels Països Baixos, el "Sense ficció" en mostra també el sistema d'accés a la judicatura, basat en criteris d'empatia, socialització, i la constatació que el cervell dels opositors està ben endreçat psicològicament. L'antítesi del sistema espanyol, basat només en la memorització dels textos legals. Als Països Baixos es considera que això ja ho han après a la carrera de Dret.

 

Fitxa tècnica
Direcció: Albert Elfa i Ricard Belis
Producció: Ruth Llòria Casanovas i Jéssica Montaner Rafart
Imatge: Marc Martínez Sarrado
Muntatge i color: Moisès Casanovas Orce
Documentació: Cristina Borràs Puig
Disseny Gràfic: Laura Escandell Ribas
Muntatge musical: David Bustamante Calaf
Postproducció de so: Albert Juvés
Ambientació: Roser Estrada Raventós
Imatge addicional: David Bou
Direcció executiva: Montse Armengou Martín
Producció executiva: Sílvia Pairó Vila
2022

"Jutges al poder" és una producció de TV3 elaborada per l'equip de "Sense ficció".

📲 #JutgesAlPoderTV3

ARXIVAT A:
JudicialJudici procés
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut