"Els nostres George Floyd": víctimes de la brutalitat policial amb biaix racial ara i aquí

"I cant breath." "No puc respirar" van ser les últimes paraules de George Floyd, ofegat per un policia amb el genoll quan era a terra emmanillat. Floyd va morir a Minneapolis, als Estats Units, i la seva mort per la brutalitat policial va activar un esclat de fúria i reivindicació entre la població afroamericana, un cop més sota el lema "Black lives matter". També a Catalunya, i a Espanya, hem tingut mobilitzacions i protestes pels nostres George Floyd: persones racialitzades que han estat víctimes de la brutalitat policial i han mort al carrer, a les comissaries o en centres d'internament per a estrangers: Elhadji, Idrissa, Marouan,Yassir, Emad, Iliyas també Aramais, armeni, o Daniel, un jove gitano. Noms que amb prou feines han transcendit més enllà de nuclis de familiars, amics i organitzacions solidàries. Casos no investigats adequadament, pels quals ningú ha estat responsabilitzat i que no han obtingut explicació satisfactòria malgrat les nombroses proves d'irregularitats detectades. Casos que investiga la mateixa policia. &#128483;&#65039;"Per què van inventar-se coses? Per què van mentir? Volien generar por i rebuig cap a la víctima dient que era un terrorista, un narcotraficant" Beau, amic de l'Elhadji. Va morir l'octubre del 2016 en un carrer de Pamplona @SOSracismoNafar &#128242;#NostresGeorgeFloydTV3 pic.twitter.com/DWnUCQ8Sys Sense ficció (@senseficcio) February 1, 2022 "Els nostres George Floyd", de Marc Almodóvar i Ricard González, recull les històries d'alguns d'aquests morts, alguns joveníssims, que han mort sota custòdia policial. La majoria, després de detencions o identificacions per perfil ètnic. Com en el cas d'Elhadji, a Pamplona, reduït per la policia al mig del carrer, en una acció tan injustificadament violenta -quan circulava tranquil·lament- que 45 minuts després avisaven una ambulància des de comissaria, on ja el van trobar mort. "Valia més la detenció que la pròpia vida de la persona detinguda", diu Bea Villahizán, de SOS Racisme Navarra. La llei, explica, fa responsable la policia de la seguretat i la integritat física i moral de les persones detingudes. Ni en aquest cas ni en cap altre dels casos investigats al documental es va respectar aquesta obligació. La mort d'Elhadji en una identificació a Pamplona va aixecar les protestes d'entitats antiracistes i solidàries (Documental "Els nostres George Floyd") Yassir, un jove del Vendrell d'origen marroquí, va morir a la comissaria dels Mossos d'Esquadra d'aquesta població el 31 de juliol de 2013. Les circumstàncies d'aquesta mort mai no han estat aclarides: era immobilitzat a la seva cel·la, havia estat detingut en banyador i escorcollat a fons, estava sota vigilància i, tanmateix, l'informe forense parla de consum de cocaïna. Inexplicablement, al costat del seu cos hi havia restes d'aquesta substància. Ni el seu pare ni els seus amics s'ho poden explicar. La justícia va arxivar el cas, pel qual havien estat imputats deu agents. Es van denegar les proves sol·licitades pels advocats; els vídeos de la càmera de vigilància estaven tallats. Lahcem-El-Yanoussi, el pare de Yassir, mort a la comissaria de Mossos d'El Vendrell en circumstàncies mai aclarides. "Ells poden dir el que vulguin, perquè són policies i ells manen" (Documental "Els nostres George Floyd", de Marc Almodóvar i Ricard González) També Emad Effarali va morir a la seva cel·la, en un centre de detenció a Algesires, l'any 2020. Un suposat suïcidi en què la corda amb què s'havia penjat estava a una altura més baixa que la seva pròpia estatura. El seu cas va ser arxivat. Cinc mesos després, un jove gitano va morir en circumstàncies semblants a la mateixa comissaria. Aramais, un home armeni que esperava ser retornat al seu país després de complir una pena de presó, va morir penjat a la seva cel·la del CIE de Barcelona el 2013, després d'haver estat brutalment maltractat. En aquest cas, sembla que es va tractar efectivament d'un suïcidi. Un suïcidi, però, a pocs metres dels que tenien l'obligació de vigilar-lo. Com el de Marouan Aboudaya, el 2019 a València, en què l'Audiència Provincial va apreciar falta d'assistència i comportament reprobable per part de la policia. Es pot parlar de racisme institucional a les forces de seguretat, als jutjats, als centres de detenció? Les evidències aportades per aquest documental, amb els testimonis de nombrosos treballadors socials i penitenciaris, advocats i expertes com Desirée Bela-Lobedde i Ainhoa Nadia Douhaibi, són aclaparadores. També els testimonis de nombroses víctimes d'identificacions i incidents al carrer. "Tu li dius, per què em pares sempre a mi?", explica un testimoni anònim, "i et diuen: si no t'agrada, torna-te'n al teu país És la falta de respecte, sovint et diuen moro de merda. Bela-Lobedde i Douhaibi hi insisteixen: no són qüestions puntuals, són proves d'un problema estructural, de racisme institucional. Milers de joves racialitzats han estat víctimes de situacions que no arriben mai ni a ser denunciades, perquè saben que difícilment aquest tipus de denúncies arribaran enlloc. "Jo em sento tan català, tan barceloní i tan colomenc -que soc de Santa Coloma- com qualsevol altra persona. I de sobte apareix un individu que et diu que no ets d'aquí per ser d'un color diferent. I et treuen tota la confiança de ser una persona normal.", Zeshan Muhammad "Els nostres George Floyd" no és un documental còmode de veure. Aporta, a més de testimonis colpidors, imatges reals terribles de maltractaments i morts gravades per càmeres de vigilància en comissaries i centres d'internament d'estrangers (CIE), que gestiona directament la Policia Nacional. Els CIE, "on ningú sap què hi passa a dins, punta de llança -com diu l'advocada Laia Serra, advocada penalista - de la política migratòria, envoltada d'opacitat, d'impunitat, arbitrarietat i impunitat." Membres d'entitats humanitàries i fins i tot un exjutge de control del CIE de Madrid, Ramiro García de Dios, confirmen les condicions inhumanes en què viuen els estrangers detinguts als CIE a l'espera de la seva expulsió del país. El cas d'Idrissa Diallo, que va morir el 2012 al tristament conegut CIE de Zona Franca, va donar visibilitat a aquesta situació arreu de l'estat espanyol, però no va suposar una millora en les seves condicions. Des de 2002, els últims vint anys, han mort 14 persones internades en CIE. No hi ha hagut cap condemna. Des del 2010 hi ha hagut a Espanya 65 morts sota custòdia, segons una llista oficial que no inclou diversos casos denunciats, com el d'en Yassir. Quants deuen ser, els reals? Khadija Atlantis, la mare d'Iliyas Tahiri, viu per obtenir justícia per al seu fill. "Vull saber la veritat i vull que la sàpiga tothom" (Documental "Els nostres George Floyd") També hi han mort menors, com l'Iliyas, un adol·lescent ingressat a Almeria en un centre de menors infractors, un CMI. Els CMI són considerats pels experts en afers penitenciaris més com a presons per a joves que no pas com a centres juvenils de justícia. Com es veu en les imatges que va aconseguir la mare d'Iliyas, aquest noi va morir mentre diversos empleats del CMI -un centre privatitzat- l'immobilitzaven amb una contenció mecànica. Les imatges demostren que no només no hi oposava cap resistència, sinó que des del principi ja estava totalment immòbil, probablement mort. Khadija, la mare, explica que els maltractaments eren freqüents, que al centre l'obligaven a parlar en espanyol fins i tot en les visites amb ella -que no el parla- i li donaven porc per menjar gairebé cada dia, malgrat ser de religió musulmana. L'octubre del 2020 un tribunal va reobrir el cas per la mort d'Iliyas, que havia estat arxivat, després d'una allau de crítiques. La seva mare continua esperant justícia. Fitxa tècnica Direcció: Marc Almodóvar i Ricard González Guió: Marc Almodóvar i Ricard González Realització: Marc Almodóvar Producció: Marc Almodóvar Direcció executiva TVC: Montse Armengou Martín Producció executiva TVC: Sílvia Pairó Producció delegada TVC: Joan Carles Villacreces Direcció de fotografia: Marc Almodovar Realització TV3: Jacob Peña Muntatge: Marc Almodóvar 2022 "Els nostres George Floyd" és una producció de Televisió de Catalunya produïda per Marc Almodóvar i Ricard González amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. &#128242; #NostresGeorgeFloydTV3