Què hi ha més enllà de la monogàmia?

Pau i Jessica, buscant l'unicorn El Pau i la Jessica, pares de dos nens petits, són una família poliamorosa. Ara busquen un unicorn, que és com s'anomena la tercera persona -una dona, en el seu cas- que els permetrà deixar de ser parella i convertir-se en triella, una parella de tres. Ella és bisexual, ell és hetero, i s'estan arreglant la masia on viuran tots plegats quan trobin la dona dels seus somnis. Ja han tingut un parell d'experiències, però no sembla fàcil trobar algú que s'avingui a respectar les normes: o amb tots dos, o amb cap. Els unicorns no són tan fàcils de trobar. "La gent de seguida ho veu com que és la joguina de la parella, ho veu com que és un complement i ja està, però realment per a nosaltres, no Una vegada que som triella, no hi ha jerarquia: tots som iguals.", Pau i Jessica Qualsevol dels seus vídeos a TikTok fa uns setanta mil likes. El Pau i la Jessica tenen milers i milers de seguidors a les xarxes, on expliquen la vida quotidiana d'una parella poliamorosa i responen a les preguntes dels qui s'ho estan pensant. Per exemple: "Com ho explicareu als nens, quan siguin més grans?" Joel, Llorenç i Alfredo, una relació en V El Joel és el nòvio del Llorenç i també és el nòvio de l'Alfredo, però el Llorenç i l'Alfredo no són nòvios entre ells. Viuen tots tres junts i el Joel dorm tres nits amb un i tres amb l'altre: ell és el vèrtex de la relació, la V. Tots tres -amb la Moka, la seva gossa- es consideren una família. L'últim a arribar va ser Llorenç. El Joel se'n va enamorar quan ja feia quatre anys que vivia amb l'Alfredo. Un cop de cor. Li va explicar al seu company i li va deixar clar que no volia deixar-lo. "Me'ls estimava tots dos", diu. El Joel és parella de l'Alfredo i també parella del Llorenç, que entre ells només són amics. Ningú apostava per la seva relació, però ja fa set anys que viuen tots plegats (Documental "Poliamor. Més enllà de la monogàmia") Hi va haver gelosia, mal rotllo, tristesa? "La gent no ens donava gaire credibilitat com a molt ens donaven uns mesos, però ja portem set anys, tots tres". Ho han interioritzat molt i s'ha convertit en una cosa normal, diu l'Alfredo, "no hi ha problema". Tampoc van junts a tot arreu, però sovint viatgen tots tres. "Tens diversió assegurada perquè sempre pots parlar amb algú". I no, no tenen sexe a totes hores, aclareixen. Els amics sovint els pregunten com s'ho fan: "És encomanadís, això". L'Ana, l'Olga i la Jessica: la mama, la mami i la mamasita L'Ana, l'Olga i la Jessica sí que són una triella. Han arribat a ser-ho, perquè al principi la relació també va ser de V, o de vèrtex: l'Olga feia anys que estava amb l'Ana, però llavors es va enamorar de la Jessica. "Ara què fem, si la societat diu que he d'escollir o una o l'altra? Vaig plantejar que havia de separar-me de l'Ana, i en aquest procés d'intentar separar-nos ho vam passar malament I vaig pensar, serà possible que pugui estimar dues persones a la vegada? I vam començar una recerca per saber si hi havia gent que li passava el mateix, i vam veure que sí, i vam dir: què fem? Intentem-ho I així estem, ja gairebé fa dos anys.", Olga L'Olga, l'Ana Belén i la Jèssica són triella, i se senten una família encara que la seva situació no estigui contemplada en cap codi civil (Documental "Poliamor. Més enllà de la monogàmia") Ningú va dir que seria fàcil. Però l'Ana i la Jessica es van acabar enamorant també entre elles. Quan la Jessica es va incorporar a la parella, a casa ja hi havia quatre fills: dos de l'Olga, i un de l'Ana, de les seves anteriors relacions heterosexuals, i una nena filla de totes dues. Ara són la mama, la mami i la mamasita i ara esperen que arribi el moment de tornar a ser mares, aquesta vegada de la Jessica. El seu cas no està contemplat al codi civil, "però hem creat una família, i això no ho pot trencar el que digui la llei". El Jaume, l'Iris i el Jesús: una triella, "i un joc de Lego" "Som peces que es poden canviar, es poden moure i són flexibles", diuen. El Jaume i l'Iris van ser una relació monògama durant quatre anys, fins que van decidir obrir-se a altres relacions. Una mica després va arribar el Jesús, la peça que els va convertir en triella. "Al principi jo no volia una relació amb ell, jo el que volia era tirar-lo per un penya-segat", diu el Jaume. Amb el temps es va anar adonant que el Jesús era bon tio, que tractava bé l'Iris i que cuinava uns pastissos boníssims "I va arribar un moment que em va explotar el cap, perquè jo sempre he estat hetero, heterosexual de tota la vida No m'havia plantejat mai que una persona que no fos una dona em pogués atreure, i de cop, un dia" El Jesús no vol definir la seva orientació sexual, "simplement m'agraden les persones, hi ha qui d'això en diu ser pansexual". Ara és una relació a tres: cadascun amb els altres dos, tots tres plegats, i el Jaume i el Jesús, a vegades, també amb altres persones. "Jo ara mateix no dono l'abast a conèixer més gent", diu l'Iris, "estic centrada en ells dos". El Jaume, l'Iris i el Jesús, una triella inesperada: "Som peces intercanviables en constant moviment." Afecta la relació la seva diversitat funcional? (Documental "Poliamor. Més enllà de la monogàmia") En una triella no hi ha estructura fixa ni seguretat, com en la monogàmia, expliquen: "cal parlar molt més, cal compartir més, cal treballar-ho molt més." I no és fàcil, coincideixen. Que l'Iris, el Jaume i el Jesús siguin persones amb una diversitat funcional no fa més complicada la seva història, però sí més excepcional. "Jo no estic amb ells perquè tinguin una diversitat: m'atreuen com a persones. Molta gent estarà pensant: ai, mira, els tres coixets, que bonics que són Sí que fan una bona triella! Però és que aquest no és el tema. Per fi les persones amb una diversitat també podem ser desitjades, també podem desitjar, i això és fonamental.", Jaume Si això li fa explotar el cap a algú, no és problema d'ells. Tampoc ho troben una cosa tan nova: "Antonio Machín va ser el primer poliamorós I si no, d'on ve allò de "cómo se pueden querer dos mujeres a la vez y no estar loco"? Tiffany i Mihai, anarquistes relacionals El Mihai i la Tiffany intenten fer anarquia relacional, entre ells i amb altres persones que hi ha a la seva vida. Ella ha viscut a Austràlia, a Noruega, al Japó, a Granollers (on ha crescut el seu fill) i ha comès, explica, tots els errors que es podrien cometre en una relació, "cosa que és bona, perquè n'he aprés molt ràpid" i ara ja no creu en la monogàmia. El Mihai és romanès, i es va enamorar de Catalunya, entre altres motius, "perquè la gent encara té esperances de canviar les coses". Aquí va descobrir la paraula poliamor i es va entusiasmar; abans em pensava que estava malalt, "perquè jo no puc comprometre'm prou". Es defineix com a "bicuriós": va tenir bastantes experiències amb homes, tot i que l'atracció no li ve especialment pels homes. De la Tiffany el que l'atreu és el pensament. Tots dos estan oberts a tenir relacions amb altres persones, amb el compromís d'escoltar i respectar les pors i decisions de l'altre. Pel fill de la Tiffany, el Jett, l'exemple de la seva mare és important: "Hi ha molts joves que ho proven, que en parlen, però el referent adult de relacions poliamoroses és guai". Ella, alliberada de les restriccions de la monogàmia, es confessa més feliç del que mai ha estat. La Sandra, contra les etiquetes La Sandra va intentar practicar la monogàmia, però no se'n va sortir. "Mai he arribat a entendre per què hem de donar exclusivitat sexual i afectiva a una persona, ni per què aquesta persona ha de ser el centre del teu univers i ha de ser la primera opció". Hi ha altres maneres d'estimar amb les quals encaixa més: per exemple, demanant-se què la uneix a una persona i què hi vol compartir. Anar més enllà de les etiquetes: què és el que toca a un amic, què és el que toca a una parella? Quan li pregunten quantes parelles té, sempre demana "què entens per parella?" En pot tenir unes quantes o cap, segons entengui l'altre. Ella reconeix dues persones que podria anomenar així: un home i una dona. Va marxar del seu poble, un poble marcat pel què diran, quan tenia 17 anys. La seva mare no entén que no sigui monògama ni heterosexual. Ella ha escrit un llibre, "Todo eso que no sé como explicarle a mi madre". Li diu coses com "Espero que entenguis, mare, que això no és transitori, ni una moda, ni una imposició del feminisme. És la meva manera de ser. Et sembla bé si ens acceptem tal com som? Si ens estimem sense condicions?" Entrevista a Jordi Roca, antropòleg (Documental "Poliamor. Més enllà de la monogàmia") "Avui a la parella li demanem la lluna. Que sigui bon amant, que sigui una persona respectuosa, igualitària, que tinguem sempre la passió viva, si s'esmorteeix ja hem d'anar a buscar terapeutes, ja significa que hi ha una crisiTota la teva identitat i tota la teva vida passa a ser només d'una altra persona, està referida, està supeditada, a l'altra persona, i això elimina relacions socials que tu poguessis tenir. D'una manera simplificada però gràfica podríem dir que el poliamor és la pràctica civilitzada del que abans era enganyar la parella.", Jordi Roca, antropòleg Judit i Marta, bessones: poliamor o monogàmia? La Judit i la Marta són bessones i s'assemblen gairebé en tot, però una és poliamorosa i l'altra monògama. El seu duel d'arguments és material per pensar sense prejudicis (Documental "Poliamor. Més enllà de la monogàmia") La Judit i la Marta són germanes bessones, tenen 22 anys. La Judit és poliamorosa i la Marta és monògama. Es van independitzar als 18 anys i van agafar camins diferents. La Marta se'n va anar a França, fa una vida nòmada i bohèmia, treballant al camp i venent artesania. La Judit és fotògrafa i model, i viu entre Barcelona i Londres. Va provar de tenir nòvios, però no s'hi acabava de trobar bé. Té necessitat d'estar en diferents relacions, perquè cada una li pot aportar una cosa diferent, i cap no serà prioritària. "Però les relacions també són acceptar no només el que té de bo cada persona, sinó també el que té de dolent", respon la Marta. "Per mi, ja que tinc una vida tan a lo loco, tan que avui soc aquí i demà no sé on seré, el fet de ser monògama és per tenir una mica d'equilibri, que tot a lo loco al final acabem petant el coco". Zoya: "Les etiquetes m'alliberen" Psicòloga i atleta professional, la Zoya Naumov està especialitzada en educació sexual i afectiva, i viu les relacions de forma poliamorosa. La veiem com fa un taller amb joves, a qui ajuda a reflexionar sobre les relacions amoroses. Si a altres les etiquetes els neguitegen, a la Zoya l'alliberen, "sobretot quan em sento molt perduda i penso que una cosa em passa només a mi". Nois i noies discuteixen si serien capaços de tirar endavant una relació poliamorosa sense patir, si cal tenir molta seguretat, si es capficarien massa o tindrien molta gelosia. La Zoya considera que hi ha una gran diferència de gènere en com es percep una dona, si és poliamorosa, o un home: "M'ha passat que quan els homes sabien que jo era partidària d'una relació poliamorosa se sentien amb el dret i la potestat de tirar-me la canya o de lligar amb mi". Què en diuen, els joves, després de parlar-ne una bona estona? El poliamor és tan vàlid com la monogàmia", "ara el que es porta són les relacions obertes, és el més guai;" "si veiem que ho fa una altra persona, pensarem quina relació més sana que tenen", "parlen de nosaltres com si estiguéssim desmarxats, o perduts, però jo crec que s'ha d'associar al fet que hi ha un canvi, que potser ja hi era, però ara se'n parla". Fitxa tècnica Direcció: Marta Palacín i Oriol Gispert Guió: Marta Palacín, Oriol Gispert i Carla Moreno Producció executiva: Marta Palacín i Oriol Gispert Producció: Producció i investigació: Carla Moreno i Alejandra Céspedes Direcció executiva TVC: Montse Armengou Martín Direcció executiva TVC: Sílvia Pairó Vila Direcció fotografia: Oriol Bosch Castellet Muntatge: Bernat de Ferrer Grafisme: Núria Yebra 2022 "Poliamor. Més enllà de la monogàmia" una producció de Televisió de Catalunya produïda per La Lupa Produccions.

Què hi ha més enllà de la monogàmia?

Trielles, anarquia relacional, relacions en forma de V Qui ho ha dit que només hi pot haver una vida amorosa plena en la monogàmia? "Poliamor, més enllà de la monogàmia" ens presenta les experiències de persones que viuen les seves relacions sexoafectives sense exclusivitat.