NP "Un manifest del remix"

En uns dies en què el nomenament de la ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, ha estat per molts, polèmic, tenint en compte la seva posició de defensora

En uns dies en què el nomenament de la ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, ha estat per molts, polèmic, tenint en compte la seva posició de defensora dels drets d'autor i del cànon per còpia privada i contrària a les descàrregues lliures i a l'intercanvi d'arxius per internet, divendres 17 d'abril "Sense ficció" emet "Un manifest del remix", un documental que ha aixecat polseguera pel que fa a la nova manera d'entendre el copyright a partir de l'ús de les noves tecnologies. Per complementar el documental, al plató s'entrevistarà Ramon Muntaner, director de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) a la Zona Mediterrània. El músic preferit del realitzador Brett Gaylor es diu Girl Talk. Gaylor vol fer una pel·lícula sobre Girl Talk, però descobreix que en lloc de transformar-lo en director de cinema això el convertirà en un criminal. Perquè Girl Talk no fa qualsevol tipus de música: fa "mash-ups", o cançons a partir de fragments d'altres cançons, els propietaris legals de les quals batallen contra les noves tecnologies i l'ús nou i creatiu que es pot fer de les seves creacions.

Per fer el documental que proposa aquest divendres el programa dirigit per Joan Salvat, el jove realitzador canadenc ha dedicat 6 anys a construir la defensa d'un manifest que, segons ell, ha d'establir les bases de la creació artística del futur. Segons Gaylor, les noves formes de creació van lligades a les noves tecnologies, i, d'aquesta manera, tots els consumidors poden ser també, fàcilment, creadors. Una d'aquestes eines per descarregar la cultura del món i transformar-la en una cosa diferent és el "remix". Però aquí apareix una de les principals barreres que Gaylor creu contrària a la creació lliure: el "copyright" o drets d'autor, que prohibeix i penalitza la utilització lliure de fragments de l'obra d'altres artistes autors per a noves creacions.

Aquest fet el porta a fer un al·legat en contra de la llei de la propietat intel·lectual. Segons molts dels testimonis que apareixen en el documental, aquesta llei ha transgredit la seva funció inicial de motivar la creació, i contràriament ha esdevingut una greu limitació per a la cultura lliure i de domini públic, ja que ha enfrontat sovint els artistes amb les empreses que en gestionen els drets: la propietat no està en mans dels artistes, sinó dels propietaris dels drets, que s'enriqueixen a costa dels creadors.

Amb l'ajuda de l'inspirador del manifest, l'advocat especialista en dret informàtic Lawrence Lessig, i de l'artista Girl Talk, Gaylor demostra, entre altres aspectes, que artistes com els Rolling Stones o el mateix Walter Disney han basat les seves obres en creacions passades, fet que, avui en dia, hauria suposat una violació de les lleis del "copyright".

L'originalitat de la proposta de Gaylor traspassa fronteres. A la web opensourcecinema.org, el realitzador hi té publicats fragments del seu documental que qualsevol persona pot manipular i reversionar per fer-ne el seu propi "remix". Per Gaylor no som tan sols consumidors de cultura, sinó que tots podem arribar a ser-ne generadors.

Dirigit per Brett Gaylor i produït per l'NFB.

Opinions sobre "Un manifest del remix"

"Una crida a l'acció poderosa, vibrant i molt divertida... Aquesta pel·lícula flueix a la perfecció." - The Globe and Mail.
"Alta energia ... atractiva i hiperarticulada. 4 estrelles " - Toronto Now.
"El documental més atractiu sobre la infracció dels drets d'autor que he vist mai" - Jian Ghomeshi, CBC.

Premis

Edward Jones Audience Choice Award. 47è Ann Arbor Film Festival.
Premi especial del jurat. Festival Nouveau Cinéma Montréal.
Selecció oficial. International Documentary Festival Amsterdam.
Selecció oficial. Whistler Film Festival.
Anar al contingut