NP "Querida Dª Elena"

Fa poc més de tres anys, quan els tècnics de l'Ajuntament de Cornellà anaven a buidar les dependències d'un vell edifici que acabaven de comprar per convertir-lo en equipament públic, es van trobar un tresor que no s'esperaven amagat sota una gruixuda capa de pols. Eren centenars de caixes plenes de cartes guardades amb els sobres respectius més uns papers mecanografiats que gairebé tots començaven amb un lacònic "Querida amiga". Ràpidament, la curiositat va deixar pas a la sorpresa, quan es va veure que el que hi havia abandonat en aquelles golfes era tota la correspondència del famós consultori radiofònic de Doña Elena Francis. Eren milers de cartes de tots els anys que va durar el programa que havien arribat de tot Espanya i que havien estat guardades amb el sobre original, damunt del qual algun responsable del programa hi havia escrit unes anotacions abans de fer la resposta mecanografiada, que també es guardava adjunta a la carta. En aquell mateix moment, algú podia pensar que aquella seria una troballa que aportaria una mica més de llum sobre la realitat social espanyola de la postguerra, però el que de fet es destapava aquell dia era molt més profund, ja que revelava tot un món d'intimitats i de secrets confessats per escrit per milers de dones i d'alguns homes que s'havien adreçat a una inexistent Elena Francis confiadament a la recerca d'ajuda. La gran majoria de les cartes plantejaven simples problemes estètics, però també n'hi havia d'altres que eren un crit angoixant de desesperació que relataven les més diverses situacions del que ara s'anomenaria violència domèstica, abusos, embarassos no desitjats, amors impossibles i fins i tot algun delicte no confessat. Era evident que Doña Elena o el seu equip de treball no radiaven totes les cartes que es rebien, però no només per raons de quantitat. Algunes eren contestades per escrit quan la persona demanava una total discreció sobre el seu cas, però moltes altres no sortien mai per antena perquè plantejaven situacions massa greus o vergonyoses per al programa i mereixien ser contestades a part amb una contundent rectitud catòlica i una moral despietada. En aquestes respostes, gairebé sempre hi sortia l'observació que a aquest món s'hi venia a patir i que cadascú havia de portar la creu que li tocava, com Jesús havia dut la seva. Tot això passava enmig dels pitjors anys del franquisme, quan Espanya era territori de creuades, i les coses tampoc no anaven millor en altres àmbits de la societat, com la política i l'economia, mentre que la religió i la moral regien la vida d'un país que tenia unes profundes i singulars arrels masclistes. Un equip del programa es va passar tot un mes llegint cartes a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat de Catalunya, que és on es guarden ara. Es va decidir concentrar la lectura als anys que anaven del 1950 al 1964 (un període de temps en què Espanya va viure aïllada políticament i culturalment del món) i es van escollir amb preferència les cartes que algú del consultori havia marcat amb un asterisc i el mot "Senti" per indicar que era una carta on l'autora confessava afers de caire sentimental. Aquesta decisió va comportar entrar en un univers inesperat ple d'intimitats i de secrets. L'equip del programa va treballar les cartes de manera anònima per preservar els drets dels protagonistes, i va llegir un total aproximat d'unes 8.000 cartes, de les quals, en una primera selecció, se'n van escollir 500. Al final se'n van triar una vintena, que són les que formen part del programa que reconstrueix el documental. Com que el documental pretén reconstruir una emissió del programa radiofònic s'ha comptat amb la participació de veus conegudes del doblatge del cinema i l'apartat musical ha anat a càrrec del col·lectiu dels CaboSanRoque, de Raül Fernández, sota el segell de Refree, de la veu de Sílvia López i de Quimi Portet, amb la seva Orquestra de Cromagnon i l'acompanyament de Pep Poblet. Fitxa: Guió i direcció: Josep Rovira Realització: Lluís Montserrat Documentació: Montserrat Bailac Edició: Jordi Díaz Muntatge musical: David Bustamante Imatge: David Bou, Carles de la Encarnación, Ferran Prat, Josep Maria Suñé Producció: Roser Costa, Toni Quer