NP "La maledicció de La Gioconda"

Divendres, 10' d'abril, "Sense Ficció" emet un documental polèmic que, guiat pel crític d'art australià Robert Hugues i a partir del quadre La Gioconda, reflexiona sobre la manera com el mercat de l'art ha canviat en els darrers 50 anys

Divendres, 10' d'abril, "Sense Ficció" emet un documental polèmic que, guiat pel crític d'art australià Robert Hugues i a partir del quadre La Gioconda, reflexiona sobre la manera com el mercat de l'art ha canviat en els darrers 50 anys. Un mercat que ha entrat a formar part d'una espiral inflacionista en la qual, per molts, les obres d'art han acabat cotitzant molt més enllà del seu valor artístic real. La confiança en el mercat de l'art no sembla haver sofert els efectes de la crisi financera. Al plató entrevistarem Bartomeu Marí, director del MACBA des de l'any 2008.

La tardor del 2008 el britànic Damien Hirst va subhastar part de les seves obres a Sotheby's. Fruit de les vendes, va obtenir prop de 200 milions de dòlars, un rècord absolut per una subhasta dedicada a un sol artista. L'impacte d'aquestes vendes es va reflectir en gairebé tots els mitjans de comunicació, no tant per l'elevada xifra de l'operació, sinó perquè va tenir lloc en un context de crisi. L'acció de Hirst va demostrar que el mercat de l'art és del tot excepcional i està governat per uns impulsos que el revaloritzen contínuament i unes lleis que semblen sobrepassar el sentit comú.

Aquest és el punt de partida en què es basa el documental "The Mona Lisa curse". El crític d'art Robert Hugues, afincat a Nova York des de l'any 1970, elabora en aquest documental un al·legat vigorós contra l'augment continu de la cotització de l'art contemporani. Un augment que, per Hugues, defineix la crònica cultural de l'última dècada.

L'any 1963 el quadre de Leonardo da Vinci "La Gioconda", també coneguda com la Mona Lisa, abandona temporalment el museu del Louvre i aterra a Nova York per ser exhibida al Metropolitan Museum of Art. Per Hugues, aquest moment va marcar el punt d'inflexió en la manera de concebre l'art: la Mona Lisa va ser tractada com una estrella del cinema, i a partir d'aquí les obres d'art passarien a ser observades com a simples fetitxes, deixarien de banda el seu valor pròpiament artístic i es convertirien així en objectes de mercadeig.

Artistes reconeguts, gestors de museus, intermediaris i col·leccionistes multimilionaris aporten el seu testimoni en aquest documental per acabar de retratar un procés en què el matrimoni entre l'art i el capital ha tingut conseqüències que han marcat el futur del procés de producció, control i exhibició de les obres d'art.
Anar al contingut